PEDRAULES: Granot Per Joan Pons

A Menorca, els alaiorencs són anomenats guixons; els mercadalencs, porcs; els migjorners, patates; els ciutadellencs, cabildos; els maonesos, dolces; els ferreriencs; panxes roges. Els primers malnoms relacionats amb els respectius gentilicis no tenen cap base, cap coherent relació. Són invencions malicioses encara que amb un fons innocent. En canvi, el meu malnom col·lectiu, el ferrerienc, el de la bella i cèntrica i vermella localitat de Ferreries, sí que té una base geològica, històrica i social evident. Ho hem pogut comprovar després de les darreres torrentades que han deixat el poble, la part nova sobretot, enfangada. I és que, com va afirmar J. V. Foix, «m’exalta el nou, m’enamora el vell». Els torrents que desemboquen a Son Granot o a sa Rovellada des de sa Terra Roja i, els més petits, des de Sant Patrici, i que acaben a la mar, al sud, en concret a la platja de Trebalúger, van passar com si res davall el Pont Vell que va restaurar l’escultor i ceramista Tomeu Coll i, en canvi, van embarrar, amb tot el ròssec que la fúria de les aigües havia anat acumulant, amb el Pont Nou que, en tost de ser dissenyat perquè per davall hi passés l’aigua, va ser dissenyat perquè per damunt hi passessin cotxes. Resultat? El dia 21 de setembre a les 13,15 no va tolerar un cabal impressionant -123 litres per metre quadrat caiguts en pocs minuts- que sí que havia deixat passar el Pont Vell. La derrota de les línies rectes. La victòria de les corbes i de les formes bombades. La conseqüència indirecta d’aquesta dicotomia ha estat que la transparent i blavíssima platja de Trebalúger ha quedat d’un preciós i inèdit color vermell. El mateix ha passat a Cala Galdana que ha vist com hi desembocava el torrent d’Algendar després de recollir les aigües de la muntanya de Santa Àgueda i de la zona dels voltants i, durant el seu recorregut cap al sud, haver-se endut tot el que trobava al seu pas al llit del barranc que fa frontera entre Ferreries i Ciutadella. Vermella com la porpra, amb peixos morts del riu que han estat arrossegats pel corrent i que han finit, segurament, pel fang que ha entrat a les seves brànquies, s’ha convertit en una invitació irònica als banys d’argila prohibits i famosos en d’altres platges, aquestes del nord, com ara Cavalleria. I, enmig d’aquestes dues platges amb torrent que hi desemboca, Cala Mitjana blava color turquesa. Per tant, sí. Com a ferrerienc el vermell és el meu color i lluesc amb orgull la panxa roja, sobretot aquests dies que hi ha molts conciutadans que han vist anegades les seves cotxeries, plantes baixes, soterranis o naus industrials, sobretot al polígon, que han contemplat desolats com l’aigua ferotge els hi havia arrabassat els arbres, les parets, els encadenats o les mercaderies o matèries primeres que hi tenien guardades o en procés d’elaboració. Tota la meva solidaritat als afectats, també a l’ajuntament per l’obra pública danyada i que costarà de refer després de la primera torrentada, aquesta incolora i gens líquida, de la pandèmia provocada per la Covid 19. Ploure sobre mullat. O, com deia l’excel·lent fotògraf i savi popular Pau Gener, la pluja ja no sap ploure. L’ajuntament, a través de la seva eficient alcaldessa Joana Febrer, ha demanat la declaració de zona catastròfica. Mentre duren els farragosos tràmits administratius, la pregunta que s’ha fet molta gent és: de qui depenen els torrents? Dels ajuntaments, del Govern Balear o de l’Estat? Són com la zona marítima que està sota l’empara del govern central ubicat a Madrid on, paradoxalment, no tenen la zona marítima que administren? Esbrinar-ho i esclarir-ho és molt important i vital perquè qualcú s’ha de fer càrrec de les destrosses que, sobretot a Ferreries, regió on viuen els Panxes Roges, ha provocat.

GRANOT. Forma masculina de granota. Topònim d’un antic lloc de Ferreries, Son Granot, que ha estat absorbit pel nucli urbà. Arribarem a tornar granots: es diu quan plou en excés. També és una expressió que fan servir els bevedors d’alcohol quan els ofereixen aigua per a beure. En canvi, Junta de granots per falta d’aigo és el nom satíric que es dóna a tota reunió a la qual s’atorga  poca o nul·la utilitat.

Per acabar, un darrer desig. Que les reunions entre les administracions que han d’establir les indemnitzacions pels danys provocats per l’aigua desbocada dels torrents de Ferreries no es converteixi en una junta de granots per falta d’aigo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021
Prevenció d'incendis forestals a zones habitades, Govern Balear
Vacuna't del grip