Amb motiu del la pròxima celebració del Dia Mundial contra la Pena de Mort (10 d’octubre), Amnistia Internacional ha recordat com, en nombrosos casos, es nega justícia a dones condemnades a mort que, abans del delicte pel qual van ser condemnades, van sofrir de manera prolongada violència i abusos tant físics com sexuals, que, al seu torn, van donar lloc al delicte en qüestió.
“Moltes dones han estat declarades culpables i condemnades a mort en judicis molt deficients i injustos que, sovint, incompleixen el degut procés i no tenen en consideració factors atenuants, com són els abusos, els actes de violència i les agressions sexuals de manera continuada”, ha afirmat Rajat Khosla, director general de Recerca, Incidència i Política d’Amnistia Internacional.
“En condemnar a aquestes dones a mort, els sistemes de justícia del món no sols perpetuen un càstig aberrant i cruel, sinó que també fan pagar a les dones la falta de mesures de les autoritats per a combatre la discriminació. A més, els casos que coneixem no són més que la punta de l’iceberg, donada l’absència de transparència existent sobre l’ús de la pena de mort”.
En nombrosos casos, la passivitat de les autoritats a l’hora de prendre mesures sobre denúncies i pràctiques discriminatòries concretes ha donat lloc a una cultura d’abusos que les dones condemnades a mort han hagut de suportar prèviament, amb el que, després, sofreixen una segona discriminació en el sistema de justícia penal.
La sudanesa Noura Hussein Hamad Daoud va ser condemnada a mort a l’abril de 2017 per l’assassinat de l’home amb el qual va ser obligada a casar-se a l’edat de 16 anys. Després d’haver contret matrimoni a la força i haver-se traslladat, per obligació, al domicili d’ell tres anys després, el seu espòs la colpejava i violava, immobilitzant-la, amb ajuda de dues dels seus germans i un cosí. Amnistia Internacional i altres organitzacions van fer campanya en defensa de Noura fins que, finalment, la seva pena va ser commutada. No obstant això, altres dones no han tingut tanta sort.
En 2018, Amnistia Internacional va documentar l’execució de la kurda Zeinab Sekaanvand a l’Iran. Zeinab es va casar sent una nena i va suportar anys de violència sexual a les mans del seu espòs i el seu cunyat, fins que va ser detinguda als 17 anys, acusada de l’assassinat del seu espòs i, posteriorment, declarada culpable en un judici manifestament injust.
En alguns països, com Ghana, la pena de mort preceptiva per a uns certs delictes, com el d’assassinat, ha impedit a algunes dones al·legar experiències de violència de gènere i discriminació com a factors atenuants de la condemna. A Malàisia, la majoria aclaparadora de les dones condemnades a mort —i sobretot, les estrangeres— han estat declarades culpables de tràfic de drogues, delicte castigat, de manera preceptiva, amb la pena capital.
“En acabar l’any passat, 108 països havien abolit per complet la pena de mort. Afortunadament, el món està donant l’esquena a la idea que els Estats poden negar el dret a la vida. Així i tot, continuarem fent campanya per l’erradicació de la pena de mort fins que tots els països l’hagin abolit. Si treballem de manera conjunta, podrem contribuir al fet que aquest cruel càstig passi als llibres d’història per sempre”, ha declarat Rajat Khosla.
En el Dia Mundial contra la Pena de Mort, Amnistia Internacional insta a actuar en suport d’una proposta legislativa de Ghana, que aboliria la pena de mort per a la majoria dels delictes. Per a això, l’organització insta a escriure al president del Parlament de Ghana o al seu ministre de Justícia, a fer córrer la veu utilitzant l’etiqueta #*Ghanavoteforabolition i a posar-se en contacte amb parlamentaris o parlamentàries locals.
30 de noviembre diada de Ciutats per la vida, contra la pena de mort.
Amnistía Internacional Illes Balears celebrarà el proper 30 de novembre la 19ª edició de la Diada de Ciutats per la Vida, amb la finalitat de denunciar com, malgrat la tendència mundial cap a l’abolició de la Pena de Mort, països com l’Aràbia Saudita, Iran o els Estats Units, entre d’altres, segueixen matant en nom de la justícia.
Més de 2.300 ciutats i municipis de tot el món van participar l’any passat en la Diada, des de Roma a Johannesburg passant per Amsterdam, Paris, Berlín o Nairobi entre d’altres. A l’Estat espanyol són més de 80 els municipis adherits a aquesta iniciativa.
També a Les Illes Balears, set ajuntaments mallorquins, Manacor, Marratxí, Sant Llorenç, Santanyí, Son Servera, Artà i Capdepera, van participar per primera vegada en l’edició de 2020 aprovant sengles declaracions institucionals, il·luminant les façanes dels edificis consistorials o exhibint pancartes contra la Pena de Mort. (Facebook: Ciutats per la Vida. Illes Balears)
La Diada de Ciutats per la Vida es convoca de l’any 2002 ençà per impulsar l’abolició de la pena capital a tot el món i commemora la primera vegada que un estat, el Gran Ducat de la Toscana, la va abolir el 30 de novembre de 1786. Es tracta d’una iniciativa internacional impulsada per la Comunitat de Sant’Egidio amb el suport de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort de la qual Amnistia Internacional fa part juntament amb una seixantena d’organitzacions de tot el món.
FÍ
