Antoni Anglada va sorprendre fa uns dies a la Fira Arrels amb un nou format de presentació de la seva mel Dolçamar. Es tracta d’un pot de vidre amb tapadora d’ullastre, amb una imatge refinada i estètica que, ell mateix reconeix, volia que recordés als perfums femenins, mesclant la dolçor del producte amb el seu origen floral. D’aquesta nova aventura per revalorar la mel menorquina, ens explica algunes anècdotes aquesta setmana.
2021, un any amb molt poca mel
“Ara farà 9 anys que estic al capdavant de Dolçamar, perquè vaig començar l’octubre de 2012. I no fiava arribar tan enfora. Tampoc sabia què passaria perquè he estat a punt de deixar-go algunes vegades. Que les abelles siguin productives i visquin en un clima com el que tenim a Menorca és complicat, sobretot amb períodes de sequera com els que hem vist enguany”, comenta n’Antoni, fent un repàs del que ha estat una temporada magra per la producció de mel a l’illa. Tan magra que ell assegura no haver tingut un any de producció tan dolent com enguany, i que “n’hi ha que m’han dit que ha estat la pitjor dels darrers 30 anys, amb una pluviometria moltíssim més baixa del que és habitual. Hem tingut un hivern i un inici de primavera molt eixut i no hi ha hagut floració. A diferència de l’any 2020, que va ploure molt i vam tenir una primavera llarga”.
A la poca producció, es suma la pèrdua d’insectes. “És normal perdre un percentatge d’abelles per mortaldat cada temporada, i a la primavera aprofitam per incrementar. Però l’estiu és l’època més complicada, per calor, manca de pluges i poca floració. En general, s’ha notat que ha baixat molt l’abella, hem hagut d’anar alerta que no es morin de fam o de malaltia, perquè si no tenen un bon balanç de pol·len, les casetes es debiliten”, comenta Anglada, qui té casetes a diversos punts d’Es Migjorn Gran, Ciutadella, Sant Lluís, Addaia, i Ferreries. I remarca el problema que suposa la pèrdua d’aquest tipus d’insectes per Menorca. “Les abelles són molt importants per mantenir la biodiversitat. Els apicultors som la branca “pobra” de la ramaderia i ens falten ajudes per tirar endavant. Crec que hauríem reivindicar poder tenir més formació pel sector, millors mitjans o jornades tècniques”.
Una mel de premis
La mel de Dolçamar ha tingut un any complicat quant a producció. Però molt dolç quant a premis. Ha estat, per tercer any consecutiu, la millor mel de flors d’Espanya per Mieladictos, la millor mel clara segons l’Associació espanyola d’apicultors; i ha guanyat la medalla d’or a la London Honey Awards. D’aquest premi internacional, Anglada comenta que “em va fer molta il·lusió, perquè la mel menorquina s’exportava a Londres el segle XVIII. A més en tenim constància, perquè hi ha un cartell publicitari de 1789 que està a una botiga de Picadilly, que era una botiga de queviures de les més exclusives, i les relacions comercials encara eren fortes. A Londres ens han tornat a reconèixer la mel menorquina després de 200 anys.”
Anglada comenta que és un fet que, històricament, a Menorca s’ha fet mel d’una gran qualitat. “Els apicultors menorquins sabem que és bona. I per poc que la traguem fora, la reconeixen. He de dir que jo he tingut molta sort, perquè no és normal tenir tants de premis”. Què fa, però, que sigui tan bona? “Les característiques de Menorca: hi ha gran diversitat floral en molt poc espai, no es caracteritza per grans concentracions de la mateixa flor; les plantes menorquines tenen una característica mala de definir que és la tramuntana i és mediambientalment sana, que dona una riquesa organolèptica sense precedents. Tenim molta diversitat en aroma, en sabor, aspectes que li donen un bouqé molt especial.
Com a contrapartida, no feim la transhumància que es pot fer a la península, que es practica a partir de 400 casetes. Les mouen i poden aprofitar diferents floracions, i açò aquí no ho podem fer. A la península, a partir de 600-800 metres tenen una floració d’estiu que aquí no tenim. Feim temporada fins i tot per fer mel! Les abelles es mouen per floració, i aquí només podem aprofitar la de primavera. A vegades he fet xipell a la tardor. I romaní durant l’hivern, però de manera extraordinària”.
Nova imatge per una mel molt especial
El nou projecte d’Anglada, que intenta sorprendre i innovar cada temporada, és un pot de mel en format de 400 grams amb tapa d’ullastre. “Volíem que fos llenya menorquina, tot i que hem fet proves amb altres llenyes. El que volem fer és invertir en disseny i recerca de pots prèmium, envasos especials i fer-los exclusius per arribar a un tipus de client amb més valor adquisitiu. És un projecte que està en fase inicial, però volem donar una passa endavant per comercialitzar a Europa. La idea és vendre una petita part de la mel de Menorca. I per altra banda, comercialitzar el nou packaging. El concepte general és vendre Menorca com un tot, projectant la idea d’excel·lència”, assegura.
Per arribar a aquesta excel·lència, Anglada s’ha basat molt en el seu principal comprador: les dones a partir de 30 anys. “És el sector de població que pot arribar a aquest nivell de producte prèmium. Per açò vaig pensar de fer un format que recordés un perfum. I estic content, perquè la reacció ha estat molt positiva. Lligam perfum amb l’essència de la mel, que és la flor”.
El sector de la mel, a l’alça a pesar de la temporada
A banda de les passes comercials, Anglada fa passes dintre d’un sector que cada vegada té més adeptes. “A l’Associació Menorquina d’Apicultors som uns 140 socis, però professionals en som 3. Aquests darrers anys hi ha gent jove que s’està interessant, però la mitjana d’edat dels socis és alta. Recentment ens hem adherit al programa per la reproducció d’abella autòctona, que organitza el Govern Balear, i que pretén fer selecció i millora de l’abella balear. És una feina que feim coordinadament les 4 illes per anar millorant la raça autòctona. Hi ha hagut molts anys que han entrat abelles de fora, i ara l’estem intentant recuperar. Avam si d’aqui 4 o 5 anys podem xerrar d’una bona cabanya”.
Pel que fa a l’insecte autòcton, d’un negre fosc característic, Anglada comenta que “és una abella que és poc productora perquè la no selecció natural, no s’ha fet de manera científica, sinó de manera intuïtiva. I està tot per fer. Quan es fa selecció només es tria la reina que interessa. I intentarem també poder controlar l’altre 50%, que són les treballadores mascles. Aquesta primavera hem seleccionat ja 9 apiaris, però amb l’any que hem patit ha estat complicat. I el nivell tècnic dels apicultors no és molt alt a Balears. Però estem en el camí d’aprendre, en tots els sentits.”
