Avui diumenge, 10 d’octubre, es celebra el Dia Mundial de la Salut Mental. En un context de pandèmia, on són moltes les persones que s’han vist afectades, parlem amb Magda Yebra, psicòloga de l’Àrea de Salut Mental de Menorca. A banda, s’han organitzat diferents activitats que es desenvoluparan durant aquests dies per conscienciar sobre la importància de cuidar-nos a nivell psíquic i emocional.
Quina importància té o hauria de tenir celebrar un Dia Mundial de la Salut Mental a l’hora de visibilitzar-la?
Avui en dia, dir que es va al psiquiatre o al psicòleg té una connotació negativa. Precisament, sempre ens ha costat més parlar de les nostres emocions, dels nostres sentiments, dels nostres problemes, en definitiva, de la nostra salut mental que de la nostra salut física. No dubtem a dir que ens fa mal un genoll, però admetre que no tenim ganes d’aixecar-nos o que els problemes ens semblen una muntanya és molt més difícil, no només verbalitzar-, sinó reconèixer-se un mateix. Estem parlant de l’estigma i d’alguna cosa molt més invalidant, que és l’autoestigma.
L’autoestigma és el que ens impedeix reconèixer que tenim un problema i demanar ajuda. Som experts en no escoltar-nos. La raó per la qual cal visibilitzar i celebrar el dia de la salut mental és per parlar-ne amb naturalitat, per normalitzar i reflexionar. No solament cada 10 d’octubre, sinó en tots els dies.
Quins hàbits podem adquirir per mantenir una bona salut mental?
Tots tenim habilitats per afrontar les adversitats i si mirem enrere segur que vam poder superar situacions molt difícils de manera airosa. En moments de crisi aquestes habilitats poden quedar bloquejades, podem perdre l’objectivitat i sentir-nos vulnerables. És quan hem de parar-nos i demanar ajuda. Parlar és el primer pas per avançar. El segon pas podria ser canviar la nostra actitud. Lluitar contra un impossible, produeix danys. Si acceptem que hi ha una paret inamovible potser ens tranquil·litzem i podem veure que una mica més enllà hi ha una porta o una finestra. A vegades, les ajudes més valuoses són coses molt petites. Només el fet de somriure posa en marxa el nostre laboratori químic i fa que segreguem substàncies que ens calmaran, com les endorfines. També és important tenir cura de la salut física perquè està connectada amb la salut mental: estar físicament actiu (fer exercici), dormir adequadament, dur una bona alimentació… En definitiva tenir rutines i hàbits de vida saludables que han de ser petits gestos que ens dediquem. Està comprovat que mirar a l’horitzó, al lluny, la llum solar, així com saber que certs aliments com la fruita seca, contribueixen de forma natural a augmentar aquestes substàncies que ens produeixen benestar. Tampoc no oblidar-nos de poder tenir una bona xarxa social i de suport, ja que l’ésser humà és un ésser social per naturalesa i necessitem estar connectats.
Els problemes de salut mental ens afecten a tots per igual?
Tots i totes som vulnerables, sense importar el sexe, l’edat i la nostra activitat. Totes les etapes de la vida tenen els seus punts forts i febles, igual que el fet de ser home o dona o dedicar-se a una cosa o una altra. Per això és important cuidar-nos, conèixer-nos, adquirir eines per gestionar la nostra vida. Hem d’impulsar-des de les escoles, des de petits i prolongar-ho a totes les etapes de la vida. Així i tot, tenim estadístiques que ens indiquen que qüestions com el fet de ser dona, estar separat, divorciat o vidu, estar a l’atur, de baixa laboral o tenir una incapacitat, són factors que influeixen en la nostra salut mental. Un exemple: un 14,1% de dones reconeixen tenir un problema de salut mental, envers el 7,2% dels homes. Al voltant d’un 4% de la població refereix una limitació de les activitats de la vida quotidiana a causa d’un problema de salut mental. La prevalença de depressió és 2,5 vegades més freqüent entre els qui es troben en situació d’atur (7,9%) que en els que treballen (3,1%), i arriba al 30% entre les persones incapacitades per treballar.
Quins són els problemes o trastorns mentals que més preocupen actualment i què podem fer per ajudar les persones que els pateixen?
El trastorn mental més freqüent és l’episodi depressiu major, que té un 3,9% de prevalença-any i un 10,5% de prevalença-vida. S’ha observat que la pandèmia ha generat un augment d’ansietat, de depressió, de trastorns de l’ànim. També estem notant augment de trastorns de la son, de l’alimentació, un augment del consum d’alcohol i altres addiccions a substàncies i al joc. Estan augmentant conductes autolesives i conductes autodestructives.
Caldria tenir en compte diverses mesures per minimitzar aquests problemes en el futur perquè es preveu que augmentin els trastorns mentals per la pandèmia i per la recessió econòmica, com, per exemple, millorar l’atenció en els grups de risc (dones, joves estudiants, persones amb mala salut), i millorar la flexibilitat de l’accés a la salut mental i pal·liar les conseqüències de la pandèmia. Per ajudar a les persones que els pateixen, hem d’orientar-los a què busquin atenció professional, i podem oferir-los suport i alè.
Com ha afectat la pandèmia en la salut mental de les persones, siguin persones sanes o amb problemes anteriors?
Hi ha molt sofriment per causes diferents en funció de cada persona. D’una banda, han augmentat les fòbies i les compulsions a causa de la por al contagi i la mort. Això condueix a l’augment de l’ansietat, depressió, estrès posttraumàtic, i a l’aïllament físic i social. Hi ha moltes persones que han deixat de relacionar-se, que viuen amb por, han perdut la feina unida a la incertesa econòmica, que han perdut a éssers estimats …
Les persones que ja bregaven amb situacions prèvies complicades han vist com les circumstàncies han provocat un augment de la seva gravetat, situacions d’abusos, assetjament, maltractament, situacions de precarietat econòmica i un llarg etc. S’ha registrat que els trastorns mentals (tipus estrès i ansietat) es dona més entre les dones, perquè solen ocupar activitats i / o treballs, més exposats a les circumstàncies negatives de la pandèmia.
En els adolescents s’ha observat un augment dels símptomes ansiosos i depressius sobretot entre els que patien algun problema de salut mental previ, perquè constitueixen una població vulnerable a les recaigudes o a l’empitjorament de la seva salut psicològica en situacions d’estrès intens. Cal tenir en compte que quan els adults estem malament, els primers a absorbir i manifestar aquest malestar són els nens i els adolescents, que de per si són més fràgils i amb menys habilitats d’afrontament.
Què podem fer per adaptar-nos a aquestes noves situacions?
Cal tenir en compte que és una situació que no ha acabat i que hem de seguir afrontant, en la qual no hi ha solucions globals, cadascun hem d’afrontar el nostre ritme de vida, conservar aspectes positius, descansar, mantenir hàbits de vida saludables (alimentació, son, evitar alcohol) i saber que, de vegades, cal optar per ajuda professional.
Tenim una gran capacitat de resiliència i poc a poc sortirem fins i tot reforçats. Hem de lluitar per una societat més amable, menys competitiva, més solidària, més social. Hem d’estar preparats per afrontar més catàstrofes i no ho aconseguirem amb el “campi qui pugui”. Les institucions tenen molt a dir. No podem seguir repetint els mateixos errors descuidant la sanitat, l’educació, els serveis socials. Si ho fem, ens quedarem desemparats i sense capacitat de resposta.
