Pedraules: Llimbs Per Joan Pons

Avila, Spain – The paintig of The Resurrected christ in the Limbo with Adam and Eva and patriarchs on the main altar of Catedral de Cristo Salvador by Pedro Berruguete (1499).

Faig passar amb rapidesa les pàgines de l’edició digital del diari Menorca i em pos les mans al cap enlluernat per les notícies negatives vinculades a la insularitat. Un dilluns qualsevol, no us penseu. No és cap selecció de la setmana, del mes, de l’any. Un dia només. Traduesc els titulars perquè m’avergonyeix el castellà antic que fan servir. «La pujada dels preus de la llum, el gas i el combustible vaticinen un hivern negre». «Les grans inversions en educació a Menorca continuen en el llimbs després d’una dècada». «El Govern admet que costa acabar amb el turisme d’excessos». «El Consell baixa fins al 20% el nivell d’execució de les inversions pressupostades». «Ser al·lèrgic i viure a Balears és un agreujant per la manca d’especialistes».

Un dia! Només un dia! Dilluns 4 d’octubre. Què, polítics balears i menorquins? No pensau fer res? Polítics d’esquerres d’àmbit nacional que heu governat i que esteu governant; polítics de dretes d’àmbit nacional que heu governat i que voleu tornar a governar; polítics d’esquerres menorquinistes que sou al govern insular i balear i que hi voleu continuar formant part. No fareu res per evitar aquest centralisme que duu aparellada una letal manca d’inversions, una insultant discriminació negativa de Menorca i de la resta d’illes que conformen la comunitat i que es reflecteix, no només en un nivell injust de pobresa o de riquesa, sinó també en una degradació del nivell de vida que no correspon a la càrrega impositiva? I no és que em pugueu dir que a Madrid hi ha unes llumeneres, unes primeres espases amb els quals és difícil negociar. Per l’amor de Déu, germans. Si a Madrid hi ha els representants més selectes del grup etern descrit per Ramón del Valle-Inclán a l’obra de teatre Luces de Bohemia: «En España el mérito no se premia. Se premia el robar y el ser sinvergüenza. Se premia todo lo malo» (veure els Papers de Pandora). No teniu rival. Ens governen xitxarel·los, dendelets. I l’oposició? La coa del mateix drac. Es reuneixen a les places de toros -on si no?- i, en tost de parlar d’arreglar l’augment escandalós del preu de la llum, de l’accés a un habitatge just, de l’atur que a Espanya sembla un cavall desbocat i que no sabem que galopa perquè sempre galopa perquè sempre està desbocat, criden consignes contra Puigdemont! Detenir Puigdemont és el seu objectiu diví com si, en tost de ser un integrant del Parlament Europeu exiliat per haver posat urnes, sigui la mateixa cosificació en ossos i carn del  Sant Greal. Fanàtics i il·luminats per la gràcia divina ens semblaven dir, a l’arena de la plaça de toros de València, suats i lluents gladiadors, que si aconseguien detenir Carles Puigdemont davallaria d’immediat, i per la mateixa gràcia divina, el preu de la llum, el nombre d’aturats i el nombre de persones sense llar que han estat desnonades o que no han pogut aspirar mai a independitzar-se i a tenir un habitatge digne! Aquests són els vostres rivals, amb els quals heu de pactar per tal que es reverteixi la insuportable situació heretada del franquisme que és el centralisme de Madrid i que es reprodueix al niu de la serp en el centralisme de Palma i, després de veure i de patir les torrentades de la part central de l’illa, de Maó. No esteu empegueïts? Des de l’arribada de la presumpta democràcia -plena, açò sí, com un ou- no s’ha avançat ni un mil·límetre. Fins i tot es pot dir que s’ha retrocedit i s’ha expandit el diàmetre de l’ou: de ser un ou de serp a passat a ser un ou d’estruç covat per la mateixa serp franquista. Quin és el vostre objectiu polític? Intentar canviar positivament les coses i que Menorca rebi un tracte just per part de les administracions centrals? O, servents del príncep de Salina, la vostra tasca consisteix en aplicar petits canvis cosmètics perquè tot continuï igual? Guardians gelosos del sistema a canvi d’un generós sou sorgit dels nostres impostos que pagam, també, religiosament, per què no féu cas als savis, com ara Guillem López Casasnovas? En una fantàstica entrevista que he llegit a la revista de setembre de Ferreries i que abans havia sortit al setmanari El Iris de Ciutadella -proves totes dues que es pot trencar aquest centralisme perniciós- feta pel gran periodista i millor persona Llorenç Allès, l’economista menorquí explica fórmules molt interessants que podrien revertir la situació. Però ja ho diu el menorquí més important de la història  a una pregunta del periodista: «no em fan cas, fa anys que ho dic i no em fan cas».

Els polítics balears i menorquins viuen en el llimbs (escrit així en el Diccionari Fabra) que  fa referència a l’indret on estaven retingudes les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà i que compartien amb les ànimes dels infants innocents  morts sense baptisme. Paraula que també s’escriu llims, o sigui, plural de llim, fang, matèria blana resultant de la barreja de terra i aigua; o sigui fango en castellà. Estar en els llimbs o en els llims: estar sense notícies, sense informació, sense poder actuar ni resoldre res. Del llatí  limbu, faixa, que en el llenguatge eclesiàstic ha pres el significat de «faixa o frontera de l’infern».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Balearia, Pets Week
Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021