Miquel Camps, GOB: “Necessitam aplicar mesures per gestionar el canvi de model turístic, i ho hem de fer de manera ràpida” Per Itziar Lecea

Miquel Camps, del GOB, observa el canvi de model turístic que la pandèmia ha “imposat” a Menorca aquest estiu des de la perspectiva dels recursos naturals, però sense deixar de banda el que ell anomena “l’equació econòmica”. Assegura que el problema no és triar entre un model o altre, sinó saber conviure amb l’equilibri natural de l’illa, perquè, assegura, anam cap a un col·lapse dels recursos naturals com el que pateix Mallorca a nivell d’aigua o de territori com el que pateix Eivissa.

Què és millor per Menorca: el turista de tot inclòs o el que es mou per l’illa?

No podem dir que un sigui millor que l’altre, simplement són diferents i tenen un impacte diferent sobre Menorca. El problema és que es concentra massa durant els mesos de juliol i agost. Si enguany tota la gent que ha arribat s’hagués escampat durant més mesos, podríem dir que és més interessant, perquè per motius econòmics genera més riquesa damunt Menorca. Però, per altra banda, té un comportament més invasiu. I l’única manera de tenir aquest comportament és limitant la capacitat d’acollida de l’illa. Ja sabem que el turista que no ve per turoperació i es mou per tota l’illa, deixa molta més renda aquí i gasta més. Crec que econòmicament és interessant, però només si som capaços de rebaixar la pressió humana durant juliol i agost. Perquè pel que fa a recursos naturals, tenim indicadors que marquen sobrecàrrega.

Quins són els problemes que crea un model i altre?

L’equació econòmica és més satisfactòria amb aquest nou turista, que és sobretot nacional i francès d’un poder adquisitiu considerable. Però genera el problema de què es fa molt més present damunt del territori. Menorca no està preparada perquè tothom agafi cotxe particular, per exemple. La saturació a les platges que hem vist aquest estiu, és insòlita. Fins i tot aquelles que tenen limitacions, com Macarella, eren plenes a les 7.30 del matí. I a les que no tenen limitació, com Binimel·là hi havia cues de fins a 5 kilòmetres de cotxes aparcats. És evident que açò afecta amb una pressió que degrada el propi producte, a banda de l’efecte de massificació que s’ha generat. Aquest turista obligarà a altres regulacions. Si segueix venint els tipus de turisme d’enguany, necessitam ordenar coses, com limitar el nombre de vehicles. I també necessitarem ampliar les platges o indrets a les quals s’arriba amb transport públic. Són canvis que s’hauran de plantejar de manera ràpida.

Pel que fa al model imperant d’abans de la pandèmia, que és el turisme de turoperació amb mercats com el britànic i l’alemany, sabem que És un turista que ve amb tot inclòs i deixa poc doblers a l’illa. L’equació econòmica no compensa tant. I aquesta gent també necessita aigua potable, genera residus, genera aigües residuals, consumeix electricitat, etc. És cert que, amb les dades d’arribades, enguany no hem tingut tanta gent com el 2019, però també pressionen molt a nivell de recursos naturals.

Hauríem de fer un exercici d’imaginació i veure com hauria estat per Menorca una temporada on s’ajuntessin el turisme de qualitat que ha arribat enguany, amb el de turoperació.

Fa molts anys que es diu que s’ha de canviar cap al model de qualitat per generar més riquesa a l’illa. Per què creus que no s’ha fet fins que el canvi ha estat obligat?

El turisme tot inclòs segueix perquè tenim el mateix turisme dels anys 70: molts d’hotels i apartaments a la costa, amb una ràtio per usuari que és la mateixa dels anys 80, amb moltes habitacions però petites. Per tant, s’han de fer preus baixos. La por que ens fa és que, si hi ha un canvi de paradigma turístic, segurament abaixaran encara més els preus i vindrà el turisme de gatera. És un risc real. Tota aquesta oferta, a mesura que va quedant obsoleta, s’ha de renovar. I dels problemes que trobem és que, a Menorca, si algú vol modernitzar la planta hotelera, té els mateixos estàndard dels anys 80, i s’hauria de modernitzar reduint nombre de places, augmentat qualitat i a major preu.

Quines solucions podem aportar per pal·liar els efectes d’un i altre model?

Tenim diferents eines que poden ajudar a regular l’arribada de turistes, ja sigui d’un model o altre, i aconseguir una equació econòmica més favorable per Menorca sense malmetre tant els recursos naturals. La primera eina és la limitació de cotxes que poden circular damunt l’illa, que és un plantejament que hem fet a través de la Llei de Reserva de Biosfera, que està a punt d’iniciar al tràmit al Parlament.

També demanem que es revisi la ràtio turística als allotjaments a mesura que van quedant obsolets. La ràtio ha d’augmentar significativament, més metres quadrats per turista, però de més qualitat per poder vendre a un preu més elevat i treure més rendiment. També es necessita un servei d’inspecció que funcioni com toca, que depèn de l’àrea de Turisme del Consell. A Menorca tenim unes 28 mil places turístiques legalitzades. Però gran part del turisme que ha vingut enguany s’ha allotjat a llocs que no són hotels. Fent nombres entre l’arribada de turistes i la capacitat hotelera, veiem que ens surten uns 30 mil turistes més, a banda de les 28 mil places legals. I són persones que s’estan allotjant a oferta no reglada.

Com a eina per pal·liar els efectes damunt els recursos naturals tenim el PTI, on hem proposat que tota l’oferta turística que es modernitza, ho ha de fer mirant de ser autònoma en termes d’energia i aigua, apostant també per energies renovables. Els turistes gasten molta més aigua que els residents, i no tenim infraestructures turístiques que ajudin a recollir aigua de pluja per autoconsum i no haver de tirar d’aqüífers, que es troben en una situació molt delicada. També podem reduir el consum d’aigua als jardins turístics, canviant el model de jardí adaptat a les plantes mediterrànies. Es poden fer cisternes i depòsits, a fi que es doni el missatge que l’aigua també té un límit. La situació de la immensa majoria de pous d’abastiment públic és alarmant. Treim més aigua de la que recollim. Si seguim així, la dessaladora de Ciutadella l’haurem de replicar a tota Menorca.

També a través del PTI proposam crear una borsa de places turístiques. És l’única illa de Balears on no tenim aquest tema regulat i crec que ens seria molt útil per reconvertir l’oferta obsoleta en places turístiques de qualitat.

Fa anys que es parlava d’un canvi de model turístic. Ha arribat el que volíem o és un model totalment diferent del què ens imaginàvem?

No sabem què es consolidarà. Però està clar que si haguéssim tingut el turisme tradicional i també el que ha arribat enguany, hauríem tingut un problema molt gran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Balearia, Pets Week
Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021