Susana Mora: “Menorca no s’ha d’adaptar al nou model de turista, sinó que ha de gestionar les necessitats dels residents, que també són les d’aquest nou visitant”

Encara aquests dies, els cartells de les platges verges de Ciutadella marquen que els aparcaments estan plens ben prest al matí. Els restaurants mostren també una imatge amb força taules ocupades, i et trobes un bon nombre de persones si passeges pel centre de Ciutadella. La temporada turística sembla que encara està ben viva, i ho està després d’uns mesos de juliol i agost molt intensos, en què el perfil del turista que arriba a Menorca ha canviat de manera dràstica i vertiginosa. Els hotels no han estat tant plens, però les platges, els monuments, els centres de les ciutats, els restaurants i les carreteres sí. Qui ha visitat Menorca ha deixat d’estar tancat a un hotel per trescar com mai abans per l’illa i descobrir-ne tots els seus encants. Aquesta transició accelerada cap a un nou model turístic ha arribat pràcticament de cop, sense massa temps per a reflexions prèvies. Segurament ha arribat el model de turista que durant tants anys havíem demanat, però potser no estàvem preparats. 

La presidenta del Consell, Susana Mora, responsable de Promoció Turística, analitza en aquesta entrevista aquesta temporada i els grans reptes que té l’illa a nivell turístic i, per tant, a nivell econòmic. 

  • Quin balanç fa de la temporada turística?
  • El balanç és positiu. Hem viscut una temporada totalment atípica, desvirtuada perquè seguim immersos en una crisi sanitària sense precedents, i encara seguim fent feina per allò que és urgent, que és superar aquesta situació. Teníem moltes incerteses, la primera de totes saber si hi hauria o no temporada, i hem fet molta feina per aconseguir que n’hi hagués. Hem tingut temporada, que és cert que ha estat curta perquè va començar tard. Els mesos de juliol i agost han estat bons, i tancarem un setembre positiu, i possiblement durant l’octubre encara hi haurà activitat. Per tant, he de fer una valoració positiva, no exempta de millores. Una temporada de quatre mesos no és suficient per poder aguantar la garantia ocupacional de tantes persones que treballen al sector turístic i necessiten almenys sis mesos per poder subsistir durant l’hivern, i hem de donar les gràcies a haver pogut allargar les prestacions excepcionals als fixos discontinus i els ERTOs. Per tant, hem de seguir fent feina per seguir allargant la temporada. I un altre paràmetre que hem d’afrontar és com gestionar un potencial canvi de model que ja es veia prèviament a la pandèmia, però que s’ha constatat durant aquesta temporada.
  • Aquest és el model turístic que volem?
  • Crec que sí. Cercàvem un turista que sortís de l’estereotip del tot inclòs i que per tant es mogués per la nostra illa i no només per anar a la platja, sinó també per anar a un museu, a un bon restaurant, per recórrer el Camí de Cavalls, comprar unes avarques o un bon formatge. Aquest és el turista que durant molts anys hem anhelat tenir a Menorca. Ara el tenim. Aquest turisme que es mou planteja reptes, necessita serveis i infraestructures a l’alçada d’aquest moviment que fa. A la vegada hem d’aconseguir que aquest model de turista que ha vingut només juliol i agost, vengui tot l’any, per no generar aquesta sensació que hi ha hagut a peu de carrer de que hi havia molta gent aquests dos mesos. I en aquest sentit, vull dir que hi havia molta gent en aquest període perquè no han pogut venir abans a Menorca, i en nombres objectius, no hem tingut més gent que el 2019.

“Menorca té l’assignatura pendent d’un transport públic a l’alçada de les condicions dels menorquins i dels que ens visiten. Ara mateix, no està a l’alçada”

  • Hi ha hagut menys visitants que 2019, però molta gent té la sensació de que hi havia més massificació. Com s’explica?
  • Abans de la pandèmia teníem encara un model molt marcat per la turoperació. Es començava a invertir la tendència, cert, però aquest canvi s’ha accelerat en aquest context de pandèmia, amb estades més curtes, on es cercava la sensació de seguretat sanitària i s’apostava per allotjaments diferents, i els mercats emissors principals han estat l’espanyol i el francès, que tenen comportaments molt diferent a l’anglès. El britànic segurament seguirà essent el nostre mercat principal en termes absoluts, però el fet que hagi crescut el mercat nacional i el francès, que tenen hàbits diferents, és el que ens ha generat aquesta sensació. Per exemple, els espanyols sortim a sopar, a passejar, i ho fem tots a la mateixa hora. La sensació de massificació, que no dic que no hi hagi estat, no es basa tant en dades objectives com sí en els hàbits del tipus de turista que ens ha vingut a visitar. És el turisme que volíem, ara hem de saber gestionar allò que comporta tenir aquest tipus de turista a Menorca.

«El repte és aconseguir que els residents puguem viure a la Menorca que volem tot i que ens venguin a visitar turistes»

  • Ha canviat el model de turista, i vostè ha dit que ara tenim el repte d’oferir serveis i infraestructures a l’alçada d’aquest turisme. Quins canvis s’han de fer? I no serà perillós fer canvis, tenint en compte que els turistes allò que cerquen precisament és aquesta Menorca?
  • Açò no va d’infraestructures i de megalomania. Menorca s’ha caracteritzat sempre, i així ho hem liderat sempre els govern d’esquerra, en no adaptar mai Menorca al turisme que ens visita, sinó que el turista veurà la Menorca que el residents volem. I aquesta ha estat la clau de l’èxit. Els residents volen una Menorca sostenible en paràmetres territorials. Hem aconseguit que tota la nostra economia giri al voltant d’una ordenació territorial concreta, perquè sabíem que el territori era la joia de la corona. Aquest és un repte que vam aconseguir afrontar com a societat, però en tenim altres que ara són prioritaris. L’emergència climàtica i com gestionam la sostenibilitat del nostre territori és una de les prioritats. Quina assignatura pendent té Menorca, independentment de que venguin més o menys turistes? Un transport públic a l’alçada de les necessitats dels menorquins i dels que ens visiten. No tenim ara el transport públic a l’alçada, i s’està fent feina des de fa estona en una nova concessió que abasti els reptes d’aquesta dècada. A nivell de gestió d’accesos a platges i indrets d’interés per als residents i per als visitants, està clar que s’han de prendre mesures de gestió com les que ja s’han pres o altres. Per què vam posar un bus a Macarella la passada legislatura? Ja vèiem la necessitat de gestionar amb paràmetres òptims l’accés a certs punts per caminar cap a la sostenibilitat. Quan dic que hem de gestionar el nou model turístic, no dic que haguem d’adaptar Menorca al nou model de turista que ens vé, sinó que el nou model de turisme va acord amb les necessitats que Menorca té detectades des de fa temps i que està gestionant, i que la pandèmia ha accelerat. Tot allò que Menorca vol ser i demostra al món, el món ho vol veure i, per tant, hi haurà més gent que voldrà gaudir d’aquesta Menorca que els menorquins i les menorquines desitjam. I aquest és el repte, que els residents puguem viure a la Menorca que volem tot i que hi hagi turistes que ens venguin a visitar.

  • Treu el tema de la convivència entre residents i turistes, i segurament aquesta és la qüestió de la que més s’ha xerrat aquest estiu. Com s’aconsegueix aquest equilibri entre una illa que vol que el món la vegi i la vida tranquil·la dels residents?
  • Amb una bona gestió.  El sentiment que hem tingut aquest estiu els menorquins no és nou. Tal vegada l’hem vist elevat a la màxima potència per la concentració de la temporada en pocs mesos i perquè el tipus de turista és diferent, però també perquè venim d’un any d’estar tancats. Hem de deixar de prendre de referència aquest estiu que hem viscut com a any per prendre decisions. Les decisions ja les estàvem prenent abans, i la pandèmia les ha confirmat, perquè ha accentuat que els reptes que tenim són els que ja plantejàvem i que les solucions que havíem posat damunt la taula eren les idònies però que les hem d’accelerar. La sensació de massificació és real, però crec que tots els mesos d’agost tenim la sensació de saturació. Açò no vol dir que no ho haguem de gestionar, però hem d’evitar caure tots, residents i turistes, en antagonismes, sinó que hem de generar simbiosis. Uns i altres ens necessitam. Gestionar aquesta convivència és la clau de l’èxit, i per fer-ho necessitam fórmules. Igual que vam ser capaços de dir que Menorca té un model territorial concret, amb el territori com a joia de la corona, hem de fer el mateix ara. Hem de gestionar amb paràmetres d’èxit per a la gent que vivim aquí i per als que ens volen visitar.

“Hi haurà accions puntuals que hauran de ser realitat l’any qui ve per fer factible aquesta convivència durant un any on encara no serà possible tenir la regulació en marxa.”

  • Açò vol dir límits?
  • Regulacions.
  • Límits o regulacions en quins camps? Vehicles, places turístiques?
  • Aquest debat sembla que és nou, però no ho és. Ja tenim límit de places, definit pel PTI, i som l’illa que menys ha crescut en aquest sentit. Ens podem plantejar si han de ser més o menys? Podem fer-ho, però Menorca ja va fer aquest procés. Abans de la pandèmia també ja debatíem si havíem de deixar entrar més o menys cotxes, i de fet l’esborrany de la Llei de la Biosfera contempla que Menorca pugui regular els accessos de vehicles. El territori és finit, i l’ordenació, la regulació o els límits, com li vulgui dir, són necessaris, però n’hem de xerrar en base a dades, no de percepcions. Hem de defugir les percepcions i els mantres polítics. Hem de fer feina amb dades. L’èxit del PTI de 2003 es basa en sustentar-se en dades, i en projectar una realitat a deu anys vista que quasi vint anys després ens ha valgut. Tenim bons precedents i bones bases, per tant, seguim fent feina per aquest camí.  

  • Tots aquestes mesures que s’hauran d’accelerar, arribaran a temps?
  • El 2022 encara viurem efectes de pandèmia, i serà un any que previsiblement serà bo per Menorca. Arribarem a tot? No, està clar que no. El 2022 no tindrem aprovada la Llei de la Reserva, possiblement no estarà en aplicació el PTI, i la nova concessió de transport públic també serà un futurible. Per tant, en aquest procés hem de plantejar mesures concretes, que encara no estic en disposició de posar damunt la taula, que puguin ser efectives dins el 2022. Planificam a llarg termini, però hi haurà accions puntuals que hauran de ser realitat l’any qui ve per fer factible aquesta convivència durant un any on encara no serà possible tenir la regulació en marxa. 
  • No em pot dir res d’aquestes mesures concretes?
  • No estic en disposició d’avançar res. 
  • La pandèmia va oferir el 2020 un parèntesis, que era una possible oportunitat per repensar el model turístic. Hi ha qui diu que no es va aprofitar aquest any per prevenir allò que podia succeir el 2021. 
  • No hi estic gens d’acord. El 2020 no va ser un any per replantejar res. Va ser un any per gestionar la pitjor crisi sanitària que hem tingut al món i en aquesta illa en concret. I un any per salvar vides. I de la mà d’açò, salvar una economia que depèn en un gran percentatge del sector turístic. Hem vist què implica eliminar d’un dia per l’altre el turisme de la balança del PIB. Vol dir fam, i si hi no hi hagués un escut social, amb ERTOs i ajudes, Menorca passaria gana i tindríem una crisi social sense precedents. Un model no es canvia d’un dia per l’altre. Si hi ha un model diversificat dins les nostres illes, és el de Menorca. La indústria segueix tenint a la nostra illa un pes important, i el sector primari també. No és suficient, és cert, i hem de seguir potenciant el model de creixement menorquí, amb fórmules amb les que ja treballàvem abans del virus. La pandèmia ha constatat que Menorca anava pel bon camí, corregint les disfuncions que ja havíem detectat abans de tot açò, i que la pandèmia ha tornat a constatar. Ja dèiem que no podíem posar tots els ous al mateix paner, i la pandèmia ho ha demostrat. Algú creu que pots canviar el model d’un dia per l’altre? D’un any per l’altre? 
  • Que Menorca necessita una diversificació econòmica és un plantejament que compartim tots. Però aquest 2021, la recuperació econòmica ha vingut de la mà del turisme, i fins i tot ha estat més ràpida del que esperàvem. Açò ens pot fer repetir errors i que creiem que el turisme ens ho salva tot?
  • Correm aquest risc, sí. Les solucions fàcils mai no són les encertades, i creure que, perquè hem recuperat el turisme ràpidament no hem de corregir certes disfuncions que el model té, seria un error. Però crec que no estem en aquest dibuix. Que haguem de diversificar no vol dir que haguem de deixar un destí turístic. Hem de canviar el debat. No estem dient que la indústria o el sector primari substituirà el turisme. Volem seguir un destí turístic 365 dies a l’any, però volem més indústria, volem més sector agrari, més tecnologia… però volem turisme tot l’any. En un món global, dir que Menorca vol deixar de ser turístic per ser industrial, és una quimera. 
  • Però se senten missatges que diuen que no hem corregit res, i que tornam a caure en els mateixos errors. 
  • És totalment fals. Hem avançat molt. Que no ho fem al ritme que voldríem? Segurament és així, i tal vegada hem necessitat una pandèmia per accelerar els ritmes. Els canvis vénen quan la societat demana canvis, i aquests han de ser progressius i d’acord amb la societat, no poden ser imposats ni immediats. 

“El turisme que ens ha visitat ja no és el del tot inclòs, sinó que cerca més moure’s. Açò no vol dir que haguem de prescindir dels grans hotels i de la touroperació, perquè tornaríem a posar tots els ous al mateix paner en el sector turístic”

  • Les dades mostren que el volum de turistes que s’allotgen a hotels, sobretot de costa, ha baixat de manera notable, mentre que han pujat altres modalitats d’allotjament. S’ha de fer un replantejament sobre aquest tipus d’hotels?
  • Aquest replantejament ja hi era. En els darrers anys hem viscut fallides de diferents turoperadors, de companyies importants que sobretot es basaven en la turoperació, i hem vist diferents mesures, com el decret del Govern balear de mesures urgents posterior a la fallida de Thomas Cook, que permetia als hotels de costa que es modernitzessin, adaptar-se a les necessitats actuals. Per tant, aquest debat ja hi era, el sector privat n’és molt conscient, i la pandèmia l’ha accelerat. S’ha afegit el component de seguretat sanitària com a prioritat, i açò ha provocat que es preferissin petits hotels o apartaments abans que hotels de 500 o 600 places. A part, el tipus de turisme que ens ha visitat ja no és el del tot inclòs, sinó que cerca més moure’s i visitar diferents indrets. Açò no vol dir que haguem de prescindir d’aquests hotels i de la touroperació, perquè tornaríem a posar tots els ous al mateix paner en el sector turístic. Necessitam britànics, francesos, necessitam mercats emissors arreu del món que ens ajudin a allargar temporada, i a generar un model estable que generi feina els 365 dies a l’any, i que ens permeti gestionar amb paràmetres òptims els serveis i infraestructures. 
  • Què recomanaria als grans hotels?
  • No estic en disposició de recomanar. Estic en disposició de fer feina junts, com ja ho estem fent, per trobar la millor solució per tal que els hotelers que formen part de la nostra societat i en són un element imprescindible i del sector turístic, a la vegada els treballadors i la societat en general, surtin ben parats d’aquest canvi que ens vé i que hem d’afrontar com un repte comú. 
  • Fins quan creu que s’allargarà aquesta temporada actual?
  • És mal de preveure. Ara mateix, fins la primera setmana de novembre tenim connexions amb mercats emissors internacionals i amb diferents ciutats a nivell nacional. Per tant, la temporada sembla ser que s’allarga fins la primera setmana de novembre. A partir d’aquí, ens movem en paràmetres d’incertesa. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021
Prevenció d'incendis forestals a zones habitades, Govern Balear
Vacuna't del grip