Té la dona del camp el protagonisme que li pertoca?

Des de fa uns anys hem pogut veure com algunes dones es posaven al capdavant dels llocs a Menorca. Com a titulars, com a cares visibles, com les que gestionen les explotacions o directament se’n fan càrrec… Però no sempre ha estat així. Si bé es parla molt d’arribar a la igualtat en molts àmbits laborals, el camp segueix essent un reducte on és l’home el que sol tenir els beneficis d’estar assegurat, per exemple. També és el pagès, tradicionalment, el què està al capdavant del lloc. Però són molts les que diuen que madona ha estat i és una part molt important del camp menorquí.

Aquest divendres dia 15 es celebra el Dia Internacional de la Dona Rural. Va ser l’organisme de Nacions Unides el que va marcar aquesta data al calendari, en el marc de la celebració de IV Conferència Mundial sobre la Dona. Aquest fet podria semblar fortuït. Però, en realitat, es va marcar aquesta efemèride per dues raons ben lligades. La primera, amb la finalitat de donar visibilitat a la contribució que fan les dones a la millora econòmica, empresarial, social i cultural de les àrees rurals d’arreu. També per conèixer la seva decisiva aportació a la seguretat alimentària, especialment a través d’una preocupació pel desenvolupament sostenible i les pràctiques ecològiques. La segona, lligada estretament a la primera, és el fet de fixar la data un dia abans del Dia Mundial de l’Alimentació, en tant que hi ha una innegable relació entre la producció d’aliments i la dona com a figura clau en tot el procés alimentari.

I si bé a Menorca hem vist a les madones a dintre de les formatgeries, donant de menjar al bestiar i posant la paradeta a la plaça, aquest paper està començant a canviar. Els rols entre l’amo i madona s’intercanvien cada vegada més i el pes de la feina d’ambdós s’equipara en un moment especialment dur pel camp menorquí a conseqüència de la crisi làctia. Tot i que no totes les finques es dediquen a la producció de llet.

El CARB, la primera pedra per reconèixer la feina de la dona al camp

A Ciutadella tenim alguns exemples de dones que estan al capdavant de llocs del terme municipal. És el cas de la nova presidenta de FAGME, Catalina Pons del lloc de Son Quart. Ella va ser la primera en donar-se d’alta com a titular d’una SRM -la figura jurídica de Societat Rural Menorquina- , l’any 2007. S’hi han anat sumant altres exemples, com na Maria Tudurí, que duu ella tota sola el lloc de Es Capell de Ferro, a Alaior, on té vaques menorquines, porcs i també sembra verdura de temporada que ven pel seu compte, sigui en canastes o fetes en confitures. No és l’única que s’ha atrevit a diversificar l’explotació de la terra per treure’n un profit major. I, es podria dir, que d’una manera més sostenible. A Ciutadella, na Catalina Marquès és la cara visible, junt amb la seva filla Carme, de la finca S’Ullestrar, una altra de les explotacions que més s’ha diversificat en producte, essent els cacauets una de les seves marques d’identitat. A S’Ullestrar les feines es reparteixen entre tots, homes i dones, pares, mares i fills. La visibilitat és per elles. Tot i que hi ha temes en els quals encara demanen més presència. Na Catalina ha estat de les poques madones que ha expressat públicament el seu desig de sortir a la colcada per Sant Joan, un tema que genera debat públic cada vegada que surt.

El CARB, la primera pedra per reconèixer la feina de la dona al camp

Malgrat les passes que s’han anat fent, es podria dir que no ha estat fins dintre dels darrers 15 anys que la dona ha aconseguit una de les fites més importants al camp de Menorca: veure la seva feina reconeguda amb un contracte i una assegurança que li permeten una jubilació i cobertures que fins fa poc només tenien els pagesos.

Aquesta gran fita va arribar amb la posada en marxa del Contracte Agrari de la Reserva de Biosfera, o CARB, l’any 2005. L’objectiu del CARB és establir compensacions pels titulars de les explotacions agroramaderes, per la seva contribució a la recuperació i al manteniment del paisatge rural tradicional d’alt valor ambiental i cultural. Tanmateix, dintre del mateix CARB es preveuen diferents pujades en funció de diferents conceptes. I un d’aquests conceptes és el d’ajudar a les explotacions familiars. És a dir, aquelles en les quals treballa l’amo i madona.

Des del departament d’Economia i Territori del Consell Insular, la tècnica Helena Fonolleda exposa un document on es pot veure l’increment de madones assegurades gràcies a l’ajuda del CARB. I que va poder beneficiar en dos sentits ben oposats. El primer, per les madones de més edat que treballaven al lloc, però sense cap tipus de cobertura, a les quals es va poder donar d’alta i assegurar-lis, així, una jubilació. El segon es va dirigir més a les dones joves que, a causa de la manca d’un contracte, preferien deixar el lloc en mans de l’amo tot sol i anar a poble a cercar una feina que els permetés tenir cobertura a la Seguretat Social. Des del departament van observar com, d’aquesta manera, les explotacions familiars anaven desapareixent i s’havia de trobar la manera de mantenir els llocs en marxa no només amb el pagès, sinó també amb madona. Així es va passar els 9 expedients per ajudes a explotacions familiars l’any 2007, a les 69 que es van beneficiar l’any 2020, el que representa un 37% dels llocs que es van acollir al CARB.

A l’informe de Fonolleda s’explicita que “es donen tres casos diferents de dones assegurades al camp menorquí: el de titular de l’explotació, que en són 4 casos; com a agricultura assalariada, 6 casos; i la majoria, com a sòcies cultivadores dins un contracte de SRM, que són les 59 restants”. Un 37% de les explotacions que reben ajuda del CARB tenen a una dona assegura, sigui quin sigui dels 3 escenaris.

Però encara hi queda un 63% d’explotacions on la dona no existeix damunt dels papers. Ja sigui perquè realment no és al lloc fent feina -i és una de les dones més joves que han anat a cercar sort a feines de poble- o perquè segueix en la mateixa situació de fa 20 anys: visible sempre que se la necessita, però invisible als ulls de les administracions fiscals.

2 Comments on “Té la dona del camp el protagonisme que li pertoca?”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021
Prevenció d'incendis forestals a zones habitades, Govern Balear
Vacuna't del grip