Roser Portella és una artista digital que ha begut molts anys dels mons de fantasia per les seves creacions, i sempre ho ha considerat un hobby abans que una professió. Ara deixa el muntatge fotogràfic que la va iniciar dintre de l’art digital i ha agafat els pinzells -també digitals- per fer retrat. D’aquesta vessant artística, poc coneguda a l’illa, en rallam amb ella aquesta setmana. O amb el seu alter ego artístic, Ember Rose.
D’on va sortir aquest nom artístic, Ember Rose?
Volia posar alguna cosa relacionada amb el meu nom, però que tothom ho pogués entendre perquè Roser en català no ho sap pronunciar tothom. Així que vaig decidir-me per la versió anglesa i hi vaig afegir la paraula “ember” que vol dir brasa.
Què fa que et dediques a l’art digital?
Que pint, de manera tradicional, vaig començar quan tenia uns 19 anys, anant a les classes de n’Alba. Ella feia retrat i m’agradava molt la seva feina. A jo també m’agrada molt el retrat i va ser quan em vaig endinsar dintre del món de l’oli. Però la formació que he seguit ha estat molt autodidacta. El que fa referència al món de l’art només vaig fer joieria artística, com a formació. Però sempre m’ha agradat molt el món de l’art, de petita em podia passar hores dibuixant. També vaig fer ceràmica en un moment donat i linòleum. I cap a principis dels 2000, quan van començar a sortir les primeres xarxes socials, em vaig endinsar dintre del món de DeviantArt, que és una comunitat d’artistes a nivell mundial. Allà va ser quan vaig descobrir el món digital i em va picar la curiositat. I des de llavors he anat aprenent pel meu compte.
Què ens pots contar d’aquells inicis?
Al principi vaig començar fent muntatges de fotografies digitals. El procés requeria d’una bona tria d’imatges per poder compondre l’art final, no servia qualsevol fotografia. Així que vaig haver d’aprendre també una mica sobre temes legals i drets d’ús d’imatge i d’autor. A DeviantArt hi havia moltes persones que oferien imatges per emprar, seguint unes regles.
Com funcionava aquesta comunitat artística?
A la comunitat vaig trobar tot tipus d’artistes. Des de pintors amb tècniques tradicionals, com l’oli, a les persones que començaven a experimentar amb l’art digital i els muntatges fotogràfics, que tot d’una em va cridar l’atenció. En aquell moment, érem molts els que començàvem, de manera que vam aprendre junts, ens imitàvem una mica, ens inspiràvem els uns als altres i fins i tot arribàvem a fer col·laboracions. També hi havia persones que oferien tutorials per poder mostrar tècniques. Era una comunitat molt unida, de manera que em va animar molt a seguir fent art digital.
Amb els anys ha anat canviant. De cada vegada es van sumar més persones, que restaven en lloc d’aportar. Així que em vaig retirar una mica de la xarxa. També vaig canviar l’estil, i vaig deixar una mica aparcat el tema del muntatge de fotos per centrar-me en la pintura digital.
Què t’inspira per crear les teves obres?
Tot el que són mons de fantasia, autors clàssics del gènere com Tolkien, són una inspiració pels muntatges fotogràfics. També la natura juga un paper molt important per jo. Tota la vida he viscut al camp, al costat del pinar des Pinaret. Tot el que és verd, l’olor de la pluja, la mar…són elements que sempre intent incloure en els muntatges.
Has passat de paisatges i personatges de fantasia a retrats de dones orientals.
Tenia ganes de tornar a fer retrat, com quan pintava a l’oli. Però pintar a l’oli és un hobby una mica car perquè els materials i les teles no són barats. A banda que necessites molt d’espai per guardar i com a taller, encara que vagis venent, que algun oli he venut. Així que se’m va ocórrer tirar cap al món digital de nou, de manera que amb una tauleta gràfica i un pinzell digital, puc fer retrat sense haver de fer una inversió molt gran. A més, tenia ganes de provar una tècnica diferent, i no fa massa que m’hi he ficat. La temàtica que he triat han estat les geishes japoneses, que ja havia pintat a l’oli. Hi ha alguna cosa de les cares asiàtiques que m’atrau molt. Tot i que ara estic acabant la sèrie i ja tenc idees per provar un nou camí.
Què t’agrada més: oli o digital?
L’oli m’agrada molt, sobretot per l’olor que fa. Els colors també són molt cridaners. Però l’oli tarda molt a eixugar-se i has d’esperar temps fins a poder pintar damunt d’una capa per no mesclar colors. En canvi, amb el format digital, aquesta complicació no hi és. N’hi ha d’altres. El procés és semblant, perquè s’ha d’anar fent per capes i, a vegades, esborres coses que no toca. Els pinzells també són molt diferents i com fa poc que m’hi he ficat, encara tenc molt per aprendre. Una cosa que em fa il·lusió és crear els meus propis pinzells digitals, tot i que és complicat.
A Menorca hi ha més artistes que es dediquin a fer pintura digital?
Que jo sapi, no hi ha ningú més. També he de dir que no faig moltes relacions amb persones de per aquí. Vaig fer moltes amistats a DeviantArt amb les quals encara mantenc el contacte. Hi ha persones d’aquella comunitat que van desenvolupar la seva afició fins al punt de convertir-ho en la seva professió. No és el meu cas.
On podem veure les teves creacions?
Aquest estiu m’he obert un compte d’Instagram per poder mostrar el que faig. No som especialment amant de les xarxes socials. De fet, em vaig obrir un compte de Facebook fa uns anys per poder mostrar la meva feina. Però, així i tot, he rebut encàrrecs de persones que m’han demanat que els fes muntatges digitals per il·lustrar portades de llibres, per exemple, que n’he fet molts. I també alguns discs de música. Si hagués de convertir aquesta afició en professió, hauria de deixar-me endur per les peticions de les persones que em fan els encàrrecs, i no és una posició amb la qual em senti còmoda. M’agrada poder experimentar i fer el que sent en cada moment, desenvolupar el meu art a la meva manera. Per aquest motiu ho he mantingut sempre com una afició. La llibertat creativa és total.
