Capdepera Per Raymonde Calbo Laffitte

 

 

L’altre dia tornant a escoltar la cançó de Joan Manuel Serrat “Cada loco con su tema” on es pot sentir la frase: “prefiero el farero de Capdepera al vigia de Occidente”,  em va venir a la memòria  una visita que vaig fer al poble de Capdepera conduïda  pel magnífic historiador Gaspar Valero i Marti. Aquest  poble conserva nombroses restes arqueològiques de temps passats, algunes d’elles corresponents a estructures  que havien albergat punts de vigilància sobre la mar. Per aquesta via, arribaven els saquejadors de bens i bestiar i  també els segrestadors d’homes, dones i infants. El 1229 els cristians conqueriren Mallorca als musulmans. Les tropes catalanes amb el rei Jaume I, van fer-se  amb el control de l’illa que passà  a formar part de la Corona d’Aragó. El 1231 el rei en Jaume visità Capdepera amb l’objectiu d’enviar uns emissaris a l’illa veïna de Menorca ocupada pels musulmans perquè es rendissin car el potent exèrcit cristià estava preparat per envair l’illa.  Hem de dir que el poble  és a la vista de Menorca. En el llibre dels Feyts s’explica que els cristians enganyaren els musulmans  encenent més de tres-cents focs en diferents punts de la costa per tal de fer creure que un gran exèrcit estava preparat per atacar-los. Al cap d’un dies,  atemorits per aquesta possibilitat, el cadí musulmà de Menorca Abu Abd Al·lah Muhammad ibn Ahmad ibn Hisam, firmà el 17 de juny de 1231 el tractat de Capdepera. Aquest reconeixia al rei cristià Jaume I la sobirania sobre Menorca i es comprometia a pagar-li un tribut. Com va explicar el Sr. Valero, el document original d’aquell tractat no es conserva però sí una còpia del segle XIV, en llatí, avui custodiada a la Bibliothèque Nationale de París que, a la vegada , és còpia d’una versió validada pel notari Jaume Mercer i autentificada pel bisbe Ponç de Jardí  el març de 1281. Vàrem poder veure la làpida col·locada devora l’oratori del castell de Capdepera al costat de l’antiga  torre de vigilància d’en Miquel Nunís, possible lloc de la signatura de l’acord. Amb aquest tractat, els musulmans acceptaven el domini feudal del Regne de Mallorca.

El castell de Capdepera encara que anomenat castell va ser un poble emmurallat que servia per a refugi de la població i dels seus animals en cas de setge. El tercer cap de setmana de maig cada any  s’hi celebra un mercat medieval que aprofita el bon estat de conservació del castell. Tot el poble es vesteix d’època i els carrers s’omplen de cintes de colors, de músiques i olors  capaços de transportar-nos a l’Edat Mitjana. Es poden veure gràcies als artesans que venen d’arreu de les illes, la pràctica d’antics oficis com ara els de forjador,  ferrer, herborista, argenter, copista, fuster, sabater, selleter, mag, malabarista, brodadora, escultor, ceramista, formatger, cordador entre molts d’altres.  També hi trobam rebosteria musulmana a base de pasta de ametlles, dàtils i mel. S’exhibeixen unes magnífiques i impressionants aus rapinyaires que empraven els senyors feudals per a la caça amb una demostració que deixa el públic boca badat.  Tot això podent assaborir  asseguts damunt uns coixins confortables a un recó del castell un deliciós té a la menta o delitar-se amb tota classe de menjars de la gastronomia medieval.   Recreació d’un temps passat on els castells i les fortificacions eren llocs de vigilància i refugi per la població en cas de perill de desembarcament sobretot per a les poblacions costaneres.

Un poble amb una història prou interessant  que es pot  completar amb la visita a les restes de l’època de la Prehistòria, entre elles, el conjunt de navetes de Canyamel, un dels més ben conservats de l’illa i, a poca distància, el poblat talaiòtic del Claper del Gegant. També descobrirem el curiós gentilici dels seus habitants anomenats Gabellins res a veure amb el nom de Capdepera. Segons el Diccionari Català, Valencià, Balear Alcover-Moll, gabellí és el nom que la gent d’Artà  i de Manacor dona als nadius de Capdepera d’etimologia incerta potser de l’àrab geblí “muntanyenc” o derivat de gabella? Qui ho  sap?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021
Prevenció d'incendis forestals a zones habitades, Govern Balear
Vacuna't del grip