La Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, a través de la Direcció General de Política Universitària i Recerca, destinarà, juntament amb l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), 1,5 milions d’euros a l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer (EIJF) de la Mola a Menorca. El conseller Miquel Company ho ha anunciat avui durant la jornada de portes obertes i la presentació de la memòria d’activitats de l’institut científic. L’aportació es signarà amb un conveni per un període de quatre anys (2022-2026) i suposa un increment del 36 % respecte de l’anterior, quan la quantia va ascendir a 1,1 milions d’euros. «Volem consolidar el treball de les dades històriques que ja ha recaptat l’Estació amb el seguiment científic del medi marí a Menorca i demostram que la nostra aposta és ferma amb la inclusió de tota una estratègia sobre Economia Blava per al Mediterrani en el pla d’Inversions Estratègiques de les Illes Balears. Es tracta d’una aposta per apuntalar el lideratge que exerceixen ja les Illes Balears en l’àmbit mediterrani pel que fa a les ciències de la mar i convertir-les en un pol d’excel·lència i afavorir el coneixement i la recerca relacionats amb la mar, la cura i la protecció dels hàbitats marins, la pesca sostenible i l’aqüicultura, la biotecnologia o l’energia marina renovable», ha explicat el conseller en el seu discurs.
La jornada de portes obertes de l’EIJF ha permès a la ciutadania conèixer aquesta important institució d’investigació del medi marí de Menorca gràcies a les explicacions dels investigadors sobre els resultats de la seva tasca. Hi han assistit la secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret; el director general de Política Universitària i Recerca, Pep Lluís Pons; el director del Centre Oceanogràfic de les Balears (IEO), Toni Quetglas, i el coronel de cavalleria del Consorci Militar de Menorca, Víctor Manuel Herrero.
L’Estació Marítima Jaume Ferrer és una institució d’investigació consolidada que disposa ja d’una sèrie de dades històriques obtingudes a partir del seguiment científic que es fa del medi marí de Menorca. En aquest sentit, cal destacar la importància de disposar de relacions temporals de dades tan llargues sobre recerca en la mar menorquina.
