A Menorca tirem un 15% dels aliments que comprem Per Itziar Lecea

T’has demanat mai quina part dels aliments que prepares setmanalment acaben als fems? Compres el que necessites o fas una gran compra i acabes per tirar-ne una part perquè s’ha fet malbé? El malbaratament alimentari domèstic, el que produïm a les cases, suposa un 40% del total a la nostra illa, demostrant que és a les llars on menor consciència tenim a l’hora d’aprofitar els aliments que menjam. Però, quines alternatives existeixen per reduir aquest malbaratament alimentari i no produir tants de fems?

Què és el malbaratament alimentari

“De forma genèrica, es pot dir que el malbaratament alimentari fa referència al menjar destinat al consum humà que llencem al llarg de tot el circuit alimentari i que s’hauria pogut prevenir o bé aprofitar perquè els aliments encara mantenien el valor nutricional. L’informe El estado mundial de la agricultura y la alimentación de la FAO (2019) reuneix el consens de diversos experts en la matèria que distingeixen entre “pèrdues d’aliments”, que són les produïdes des del cultiu, sacrifici o captura fins el nivell minorista (però sense incloure’l) i “malbaratament alimentari”, produït en els nivells de la venda al detall i el consum.” Així ho explica la nutricionista Noemí García, qui ha desenvolupat diferents projectes a Menorca per evitar aquest malbaratament.

Per fer-nos una idea de què suposa a nivell mundial, García apunta que “les dades recopilades arreu del món per la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) des del 2011 suggereixen que perdem o malbaratem quasi una tercera part dels aliments que es produeixen a nivell mundial per al consum humà. És a dir, desaprofitam un de cada 3 aliments produïts al món. L’any 2021 s’ha publicat el primer informe sobre l’Índex de malbaratament alimentari del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el qual estima que l’any 2019 es van generar en el món 931 milions de tones de malbaratament alimentari”, comenta.

El vessant ètic del malbaratament

“Provocar la producció, la venda i la compra de quatre pomes quan només en són necessàries tres, suposa un alt cost econòmic, però també ètic, social i mediambiental, sense oblidar l’impacte que se’n deriva sobre la dieta i la salut de les persones”, comenta García. A l’altre extrem de la balança, la de les persones que pateixen gana, tenim “690 milions de persones en el món que han passat gana al llarg de l’any 2019 i 3.000 milions de persones no es poden permetre una dieta saludable. Mentrestant, dos bilions d’adults i 41 milions d’infants menors de 5 anys en el món tenen excés de pes corporal”, apunta la nutricionista.

Tampoc no s’oblida dels recursos que s’han hagut de mester per produir tots aquests aliments que acaben als fems. “Desaprofitar aliments suposa desaprofitar recursos naturals com l’aigua, l’energia i el sòl prèviament invertits en la seva producció, manipulació, transport, emmagatzematge o transformació; dels quals depèn la producció futura d’aliments, perpetuant d’aquesta manera l’impacte sobre la seguretat alimentària”.

De les gairebé 78.000 tones d’aliments que consumim a Menorca, 11.785 acaben als fems. I, d’aquestes tones, el 40% les generam a les llars, una tendència que es veu també a nivell global. “Les xifres apunten que la major part de malbaratament alimentari es produeix a les llars. En l’informe del PNUMA (2021) es reconeix que el 61% del malbaratament alimentari generat el 2019 –quasi 570 milions de tones- es produeix a nivell domèstic. En el cas dels països d’ingressos alts i mitjans, aquestes xifres serien degudes principalment al comportament del consumidor, és a dir, als hàbits de compra, la preparació i consum d’aliments, la planificació del temps i la coordinació; juntament amb tècniques de comercialització que animen els consumidors a comprar més del necessari”.

Què podem fer per no llançar aliments?

Potser el darrer apunt del PNUMA és un dels elements clau per evitar el malbaratament alimentari: comprar el que és necessari. És, de fet, un dels punts de la Guia de Mesures per prevenir i reduir el malbaratament alimentari editada pel Consell Insular. Dintre d’aquesta guia es proposen una sèrie de decàlegs per sectors, en els quals es remarquen diferents consells per aprofitar millor els aliments que compram. Les propostes dintre de l’àmbit domèstic contemplen accions tan senzilles com:

  • Revisar els aliments que tenim a casa abans d’anar a comprar
  • Planificar menús setmanals, tenint en compte el producte de temporada
  • Elaborar una llista de compra ajustada, que es pugui fer al petit comerç i dintre de la qual es puguin incloure productes a granel
  • Prioritzar el producte local i de temporada
  • Reaprofitar les sobres, cuinar quantitats adequades i conservar bé les restes
  • Guardar adequadament els aliments perquè no es facin malbé
  • Donar ús a les darreres restes d’aliments generades no comestibles
  • Aplicar criteris de racionament adequat en cas de menjar a un restaurant
  • Convertir l’alimentació en una activitat important i compartida
  • Sumar-se a l’activisme gastronòmic a favor de la sostenibilitat de tot el cicle alimentari

Les iniciatives d’àmbit públic

A banda dels decàlegs, les institucions públiques han posat en marxa un seguit d’activitats que afavoreixen la reducció del malbaratament alimentari a la nostra illa. Campanyes com la de Menorca al plat, que mira d’evitar el malbaratament als menjadors escolars, o el blog Producte fora de sèrie, on es poden trobar altres consells i estratègies, es sumen a iniciatives privades. És el cas de l’aplicació mòbil “Too Good to Go”, a través de la qual es poden comprar productes frescos que no presenten el seu millor aspecte o productes que tenen una data de caducitat imminent, però que són aptes pel consum sense problemes, i que es venen a un preu molt més baix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021
Prevenció d'incendis forestals a zones habitades, Govern Balear
Vacuna't del grip