El coordinador general de Més per Menorca, Damià Moll, el conseller Miquel Àngel Maria i el diputat Josep Castells s’han reunit de forma telemàtica amb el diputat de Còrsega a l’Assemblea Nacional francesa, Jean Felix Acquaviva, i el seu assessor, Yannick Bertolucci, del partit Femu a Corsica.
Més per Menorca ha organitzat aquesta trobada per tal de conèixer la proposta que es va aprovar a l’assemblea de l’illa de Còrsega que fa referència a l’exigència de viure cinc anys prèviament al territori abans de tenir el permís per comprar-hi una propietat. Aquesta proposta, anomenada l’Estatut del Resident, està paralitzada perquè a l’Assemblea Nacional Francesa no té el suport necessari i, a més, es troba en contradicció amb la Constitució Francesa, i hi ha dubtes que sigui compatible amb el Tractat Europeu.
Damià Moll, coordinador general del partit, ha explicat que a través d’aquesta reunió “cercam establir ponts amb altres territoris per donar resposta a les situacions similars que vivim i així unir esforços per millorar la vida de la nostra ciutadania” i ha afegit que “l’habitatge és un dels temes que més ens preocupa i està a la nostra agenda per abordar-lo de forma immediata”.
Per la seva banda, el conseller Miquel Àngel Maria ha expressat la preocupació del partit per la forma com s’ha disparat la venda de propietats a inversors estrangers i assenyalat que “el problema de l’especulació i la falta d’habitatge ja era greu i ara la situació és alarmant, necessitam actuar per garantir que les generacions futures puguin viure a Menorca, si no la població menorquina es veurà obligada a fer la seva vida fora de l’illa”.
Maria ha volgut informar-se a través del diputat de Còrsega, Jean Felix Acquaviva, sobre quins han estat els obstacles que s’han trobat a l’illa francesa a l’hora de tirar endavant la proposta de l’Estatut del Resident per tal de conèixer la viabilitat de traslladar-la a Menorca.
En la seva intervenció, el diputat Jean Felix Acquaviva ha exposat algunes de les similituds que tenen la seva illa i Menorca, com la compatibilitat entre la conservació del territori i la supervivència d’altres activitats socials i econòmiques. Acquaviva ha posat damunt la taula la reivindicació clau del moviment nacionalista de Còrsega, l’Estatut del resident, per tal de dotar a la població corsa de drets fonamentals com la compra d’un terreny, la construcció d’un habitatge, trobar un allotjament digne o desenvolupar una activitat econòmica. Aquesta reivindicació ha sortit endavant a l’Assemblea de Còrsega amb un suport majoritari, però no és així a les corts estatals franceses i, per tant, la mesura encara no és efectiva.
Acquaviva ha determinat que necessiten abordar dues qüestions per aconseguir que l’Estatut del Resident sigui una realitat: per una banda, la reforma de la Constitució Francesa, per tal que identifiqui la situació insular de forma diferenciada a la resta de l’estat; per altra banda, aconseguir que el Tractat Europeu reconegui de manera efectiva la ciutadania insular, com un factor clau d’insularitat.
Per acabar, Acquaviva ha afirmat que mentre treballen per abordar aquests obstacles legislatius, cerquen solucions que puguin ser efectives de forma més immediata perquè la vida dels habitants de la seva illa no es vegi empitjorada.
El diputat Josep Castells ha assenyalat que a les Illes Balears existeix, per una banda, el REB com a diferenciador insular en termes de finançament i fiscalitat i, per l’altra, el PTI en matèria d’ordenació del territori, però que aquest no permet establir limitacions considerant la residència del comprador en l’adquisició de terrenys o immobles. Castells considera que “la possibilitat que el REB contempli un règim específic de residència a les Illes queda emparat per la Constitució que diu que cal atendre de forma especial la problemàtica de la insularitat”.
Ambdues parts han acordat mantenir el contacte per treballar en la qüestió i intentar establir un grup de treball amb el grup ALE al Parlament Europeu per abordar la proposta a nivell internacional.
