La presidenta Armengol referma el compromís del Govern amb la recerca en l’àmbit de la medicina

La presidenta del Govern, Francina Armengol, acompanyada per la consellera de Salut, Patricia Gómez, ha participat en les jornades de presentació dels resultats dels quinze projectes finançats per la convocatòria «IdISBa COVID-19», destinada a fomentar la recerca, el desenvolupament i la implantació de tècniques i mitjans per a conèixer millor la malaltia, tant socialment com epidemiològicament, així com la recerca sobre el tractament i el contagi del patogen.

Durant la seva intervenció, la presidenta ha agraït “la feina i la implicació de les persones que s’han dedicat a la investigació en aquests moments de dificultat per a tots, tant a nivell personal com a nivell professional”. Així mateix, ha mostrat el compromís del Govern amb la salut, des de fa sis any: “hem augmentat el pressupost prop d’un 50 per cent i seguim amb el compromís amb la recerca i l’especialització”. Així mateix, la presidenta ha recordat que el Pla estratègic d’inversions fa una aposta decidida per la investigació, especialment en la biomèdica: “Volem assegurar els recursos per seguir donant suport a la feina que feis i perquè de cada vegada més gent s’hi pugui dedicar, perquè això no només salva vides, sinó que també ens lliga a una forma de vida i a una economia molt més cohesionada, sostenible i molt més justa per a la nostra societat”.

La convocatòria «IdISBa COVID-19» té l’origen en l’aprovació, l’abril de l’any passat, d’un decret llei que tenia entre els objectius fomentar la recerca sanitària sobre la pandèmia. Ha estat dotada amb 400.000 € i ha servit per finançar quinze projectes, que avui s’han presentat en tres taules rodones a la sala d’actes de Son Espases. A la tercera taula, a més, s’han presentat dos projectes que han rebut el finançament de l’Institut de Salut Carlos III.

Durant la primera taula rodona, s’han presentat els sis projectes més relacionats amb aspectes socials, epidemiològics i de gestió de la informació per part de les institucions:

• Evolució de la seroprevalença enfront del SARS-CoV-2 en població adulta sana de les Illes Balears, a càrrec de Joan Llobera.
• Impacte del confinament en els estils de vida i el benestar emocional de la població adulta de les Illes Balears, a càrrec de Joana Ripoll.
• Impacte de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 a les Illes Balears en funció dels determinants socials de la salut (impacte de la COVID-19), a càrrec de Maria Ramos.
• Efectivitat d’una intervenció basada en l’ús de tecnologia mòbil per a la prevenció de problemes de salut mental en professionals sanitaris en primera línia d’atenció de pacients amb COVID-19, a càrrec d’Ignacio Ricci.
• Botibot COVID-19, a càrrec de Marisa Isabel Huaynalaya.
• Sistema d’informació geogràfica anonimitzat per donar suport a la lluita contra la pandèmia de la COVID-19 en l’àmbit municipal (SIG-COVID-19), a càrrec de Maurici Ruiz.

En la segona taula rodona, s’han presentat els estudis relacionats amb el tractament de la malaltia i les seves conseqüències en la salut de les persones que l’han patit:

• Estudi de cohorts retrospectiu per valorar l’impacte pronòstic de l’exposició a fàrmacs de risc de COVID-19, a càrrec d’Aina Soler.
• Complicacions cardiopulmonars de la pneumònia greu per SARS-CoV-2: avaluació de la presència d’una tromboembòlia pulmonar, hipertensió pulmonar i fibrosi pulmonar, a càrrec d’Alberto Alonso.
• Estudi de l’eficàcia de la teràpia estàndard per a pacients de COVID-19 amb la transfusió repetida de plasma immune de convalescents de COVID-19 vs. teràpia estàndard exclusiva en pacients de COVID-19 hospitalitzats, a càrrec de Maria Arrizabalaga.
• Biomarcadors genètics associats a severitat en COVID-19, a càrrec de Natalia Martínez.
• Estudi de seroprevalença d’infecció per SARS-CoV-2 en embarassades i anàlisi de l’impacte sobre el desenvolupament de la gestació, a càrrec de Francisco Fanjul.
• Estudi descriptiu de vigilància del perfil simptomàtic i epidemiològic de la infecció per SARS-CoV-2 en pacients pediàtrics atesos en diferents nivells assistencials de salut de Mallorca entre els mesos de juliol i desembre de 2020, a càrrec de Ruth Díez.

A la tercera taula rodona s’han presentat quatre estudis, centrats en temes com els materials de protecció o el monitoratge de la càrrega ambiental del virus.

• Avaluació de models de màscares de protecció individual amb filtres bioactius construïdes amb tecnologia d’impressió 3D, per al seu ús enfront de la transmissió de la malaltia COVID-19, a càrrec de Bartomeu Alorda.
• Ús d’espectrometria de masses per a la identificació de biomarcadors sèrics per a l’estratificació i el monitoratge de la COVID-19, a càrrec de Sebastià Albertí.
• Identificació, quantificació i reducció de la càrrega ambiental de SARS-CoV-2 (IDEQURE), a càrrec de Josep Mercader.
• Deciphering ACE2-mediated SARS-CoV-2 lung infection, a càrrec de Carles Barceló.
• Factors immunològics i virològics en COVID-19 i relació amb l’evolució a formes greus de la malaltia, a càrrec de Mercedes García.

Aquest dos darrers projectes estan finançats per la convocatòria de l’Institut de Salut Carlos III.

Nova ressonància magnètica

D’altra banda, la presidenta també ha visitat l’Àrea de Radiologia de Son Espases, on s’ha instal·lat un nou equip de ressonància magnètica, que se suma als tres que hi havia fins ara. El nou aparell ha suposat una inversió de 2.654.328 € i permetrà dur a terme nous procediments i, alhora, millorar l’experiència dels pacients, ja que és més ràpid, més ample i més còmode.

El nou equip de ressonància magnètica de tres tesles és una plataforma digital que inclou nombrosos avenços per facilitar el diagnòstic, ja que pot fer tot tipus d’exploracions, com ara imatges d’alta resolució en 2D i 3D, imatges funcionals cerebrals o estudis cardíacs, entre d’altres. A més, disposa d’un sistema d’intel·ligència artificial que ajuda a la correcta programació dels estudis i la reconstrucció de les imatges. Els professionals de Radiologia de Son Espases realitzen 23.000 ressonàncies magnètiques anuals, de les quals 3.000 son a pacients pediàtrics

El quart equip de ressonància magnètica de Son Espases forma part d’un pla de renovació d’equipament d’alta tecnologia del Servei de Salut per valor de 7,5 M€. Aquest projecte inclou també una sala de radiologia intervencionista i hemodinàmica cardíaca del l’hospital de referència, una sala d’intervencionisme vascular per a l’Hospital Universitari Son Llàtzer i una sala de TAC per a l’Hospital General Mateu Orfila.

Alguns dels nous procediments que permet fer el nou equip de ressonància magnètica són:

1. Ressonància magnètica corporal. La ressonància magnètica de cos sencer és una tècnica emergent utilitzada per al diagnòstic precoç, l’estadificació i l’avaluació de la resposta terapèutica en oncologia. És una alternativa fiable al PET, més fàcil de realitzar i amb menys cost econòmic.
2. Ressonàncies en grups d’alt risc de càncer familiar: ressonàncies de mama en pacients i famílies en grups d’alt risc de càncer familiar que actualment no es poden fer per manca de disponibilitat d’equips.
3. Ressonàncies a pacients amb càncer de pròstata. És una exploració cada vegada més necessària per al diagnòstic precoç i més precisa d’aquesta neoplàsia i que implica disposar de programes de programari avançat de fusió per a la realització de biòpsies per ecografia o ressonància magnètica.
4. Ressonància magnètica funcional. Pot registrar canvis cerebrals que acompanyen l’activació neuronal i permet l’avaluació funcional de regions responsables de la sensorialitat, la motricitat, la cognició i processos afectius en cervells normals i patològics. La utilitat clínica principal és la de proveir informació de la localització de les funcions cerebrals crítiques en pacients que requereixen cirurgia cerebral. És necessària per a l’estudi prequirúrgic de lesions cerebrals que afecten àrees del llenguatge o motores.
5. Estudis de ressonància magnètica prequirúrgica per a malalties neurològiques com el Parkinson i possible utilització per al tractament d’altres malalties neurològiques.
6. Ressonància magnètica intervencionista de mama; biòpsia de lesions no detectables per altres tècniques.
7. Estudis de ressonància magnètica prequirúrgica hepàtica i d’altres àrees amb programaris dedicats a mesurament de volum, etc.
8. Estudis de ressonància magnètica cerebral previs a Radioteràpia.

Més de 240.00 exploracions l’any

Els professionals de l’Àrea de Radiologia fan cada any devers 240.000 exploracions, entre les quals hi ha 24.000 ecografies, 7.000 mamografies, 33.000 TAC, 23.000 ressonàncies magnètiques i 5.000 procediments de radiologia intervencionista.