Proposta del Grup Popular al Consell per aconseguir un cens de víctimes de la Guerra Civil complet El conseller Carlos Salgado del Grup Popular, ha presentat una proposta al Consell per la qual aquest demana que es remeti a la Direcció de Memòria Democràtica el llistat de víctimes que va ocasionar la Guerra Civil a Menorca, perquè d'aquesta manera el Govern doni compliment a la Llei que aplica i completi la relació de morts d'un i altre bàndol.

 

En data 13 dabril de 2018 va ser promulgada per la presidència del Govern de les Illes Balears la Llei 2/2018 de Memòria i reconeixement democràtics. Al preàmbul de la llei s’expressa que la norma té per objecte el reconeixement i la garantia dels drets a la reparació, a la veritat ia la justícia de totes les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. Al preàmbul també es diu que la violència que es va desenvolupar a la nostra comunitat va començar amb execucions sumàries practicades en una i altra zona, fent referència al fet que hi va haver repressió tant a la zona sota domini dels alçats, la majoria de l’arxipèlag, com a la zona sota domini de la República, reduïda aquesta a Menorca.

A l’article 21 de la Llei es va declarar instituir el dia 29 d’octubre com a “Dia del Record”, com a data simbòlica de record i amb “l’objecte de reivindicar els valors democràtics i la lluita per la llibertat”. El Govern balear va retre homenatge aquest 29 d’octubre a 124 persones vinculades familiarment a “víctimes del franquisme”, fent entrega dels pertinents certificats acreditatius de tal condició davant un públic de més de 600 persones. En aquesta mateixa jornada, es van inaugurar les exposicions Sense Oblit (de fotografies), Memòries, de Marina Cánovas, i Les petites coses, de l’Institut d’Antropologia, que es faran itinerants pels centres docents, segons és intenció de la Direcció General de Memòria Democràtica.

Transcorreguts 85 anys des de l’inici de la Guerra Civil, amb les nefastes conseqüències que va tenir per al nostre país pels crims, atropellaments i vulneració dels drets humans que es van produir durant la contesa i en la posterior etapa franquista, i complint-se també aquest any 85 anys dels episodis de repressió més importants de tota la guerra a Menorca, sembla de justícia recordar les víctimes innocents que van ser assassinades pel govern del Front Popular que es va instaurar a l’illa. Ens referim a les conegudes com a matances de l’Atlante, la Mola, o dels cinc de Ciutadella, així com les d’altres ciutadans executats de manera aïllada. Tenim estudis suficients per donar com a incontrovertits aquests assassinats comesos sense cap tipus de judici previ, i directament comesos o consentits pels qui van exercir el comandament a l’Illa els primers mesos de la contesa.

I diem que és de justícia recordar aquestes víctimes perquè la Llei 2/2018 que obliga a fer-ho i que estableix en l’article 5 la creació d’un cens, de moment no hi ha inclòs ni una sola de les persones assassinades en els referits episodis. Fa la impressió que els responsables del cens de víctimes, vulnerant el que disposa l’article 4 de la Llei, atorguen aquesta condició únicament als assassinats a la zona nacional, no així als que ho van ser a la zona del Front Popular. Això es fa particularment notori i dolorós en observar com entre les víctimes s’inclou qui exercira amb mà de ferro el comandament a Menorca els primers mesos, el Brigada Pedro Marqués Barber, qui va executar directament moltes de les víctimes, i qui va ordenar la de moltes altres de les persones de les que des d’aquí sol·licitem la seva inclusió al cens.

La concòrdia entre els descendents d’un i altre bàndol deu tenir el seu reflex sens dubte en una llei com aquesta, molt més si l’esperit de la mateixa va precisament en aquesta línia de no distingir entre les víctimes de banda i banda. La Llei de Memòria i Reconeixement Democràtic pretén recordar i reconèixer totes les víctimes de la repressió durant la Guerra Civil a les Illes Balears. Són paraules que figuren al preàmbul de la mateixa norma. El preàmbul també indica que “Es tracta d’una primera mostra de reparació i solidaritat amb el conjunt de víctimes duta a terme per les institucions democràtiques d’aquesta comunitat amb independència de quin va ser en cada cas el mòbil ideològic de la repressió i que si la víctima s’havia manifestat o no políticament”. Per això, –continua– “és important, des de les institucions democràtiques actuals, conèixer quin va ser el cost humà del cop d’Estat i de la Guerra Civil a les Illes Balears i, així mateix, reconèixer aquest cost humà amb nom i cognoms i fent memòria de qui va patir repressió durant la Guerra Civil, com a garanties de no repetició (…)”.

Sistemàticament comprovem que la Direcció de Memòria Democràtica del Govern balear oblida part de la història i fa deixadesa de la responsabilitat adquirida que és aplicar, en els seus justos termes, una llei aprovada al Parlament. Els ciutadans mínimament observadors ja hauran comprovat que la Llei s’aplica en una sola direcció. Convé recordar que abans que el Dia del Record, es van dur a terme altres accions, com la instal·lació dels Arbres de la Memòria, amb la qual es va incórrer en l’error d’homenatjar assassins, o la disposició de les pedres de la memòria, també sempre en record i memòria exclusiva de represaliats del franquisme. Mai en tot aquest temps s’ha produït un reconeixement a l’altra part de víctimes acumulades en matances en sèrie, com les de l’Atlante i la Mola, o la dels cinc de Ciutadella, que es van produir sota el Govern Popular de la República primers mesos de la Guerra Civil.

Constatat queda, doncs, que la Llei de Memòria Històrica s’està interpretant a Mallorca, des del Govern de les Illes Balears, amb un marcat biaix de part i fins a una intencionada ocultació de fets, falsejant la història local, promovent una divulgació seleccionada dels episodis de la guerra i, pel que fa a Menorca, postergant sine die qualsevol tipus de reparació per als que van morir assassinats precisament en els primers mesos de la Guerra Civil.

Atès que la Llei especifica que les administracions públiques de Balears estan obligades a col·laborar amb el Govern de les Illes Balears per dur a terme les actuacions definides en aquesta llei per assolir els objectius de veritat, justícia i reparació, i tenint en compte els oblits institucionals a l’aplicació de la Llei de Memòria Democràtica, és per tot això que al ple del Consell Insular de Menorca, el Grup Popular proposa l’adopció dels acords següents:

PRIMER.- El ple del Consell de Menorca accepta la seva obligació de col·laborar en la salvaguarda de la seva pròpia història i particularment en el coneixement, la difusió i la reparació dels fets que van passar a l’illa durant la Guerra Civil i etapes posteriors.

SEGON. – El Ple del Consell de Menorca aprova remetre el llistat de totes les víctimes mortals de la Guerra Civil i la Dictadura Franquista a la Direcció de Memòria Històrica perquè, degudament es registrin i constin al Cens de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura Franquista a les Balears, tal com preveu la llei: amb descripció de fets ocorreguts i per tant, tipologia de la repressió patida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021
Prevenció d'incendis forestals a zones habitades, Govern Balear
Vacuna't del grip