El Grup Popular demana al Consell insular que intervingui i s’impliqui de forma urgent i extraordinària per intentar posar fora de perill la Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Menorca.
Amb aquest objectiu, la proposta que ha presentat per al proper ple de la institució la portaveu del grup Misericòrdia Sugrañes en què sol·licita una acció decidida que permeti la subsistència immediata d’aquest organisme, actualment amenaçat per manca d’ingressos i retards en la percepció de ajudes de ladministració.
La proposta del Grup Popular es concreta en la petició d’establir una ajuda anual, que quedi recollida en els propers pressupostos i que es mantingui mentrestant no es resolgui de manera satisfactòria el sistema de finançament de les Cambres.
Aquesta iniciativa sorgeix de la recent entrevista que la consellera va mantenir amb els presentants de la històrica entitat els que van exposar les dificultats cròniques de finançament des que es va modificar el sistema de quotes que percebia aquesta entitat ia partir del 2010 amb la reducció en un 50% de les aportacions públiques establerta a la Llei de Cambres, de 3 desembre.
La manca de liquiditat, fins i tot per poder atendre la nòmina del personal adscrit, dificulta el desenvolupament de les funcions de la Cambra, però està a més comprometent la seva pervivència.
Les dificultats són força generalitzades a totes aquestes entitats, considerades de dret públic segons el Reial decret de 2010, però en el cas de la de Menorca s’ha arribat a un punt agònic, segons reflecteix la consellera Sugrañes. La Llei va modificar, a la baixa, el sistema de finançament quan, tot i això, mantenia íntegres les funcions que ha d’exercir una càmera.
A partir de 2014, quan va desaparèixer el recurs cameral, que havia de ser substituït per finançament públic, va extingir temporalment el treball de la Cambra a l’Illa. Encara amb dificultats, la Cambra va reprendre la seva activitat el 2018, amb l’objectiu de convertir-se en una eina útil per a les empreses menorquines i compromesa en la cerca de solucions viables per guanyar competitivitat per a l’economia insular.
Entre altres funcions, a la Cambra correspon promoure el desenvolupament econòmic de Menorca, representar i defensar els interessos de tots els sectors productius, prestar assessorament i col·laboració a les administracions públiques, d’acord amb les funcions publicoadministratives assignades per llei.
A l’exposició de motius en què es basa la proposta del Grup Popular es recorda que la Cambra de Comerç, Serveis i Navegació de Menorca es va fundar el 1906, com una corporació de dret públic independent. Les atribucions de la Cambra es determinen a la Llei 4/2014, d’1 d’abril, Bàsica de Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació, ia la Llei 1/2017, de 12 de maig, relativa a les Cambres a Balears.
Sugrañes informa que actualment el pressupost de la Cambra a Mneorca prové majoritàriament d’aportacions i convenis de col·laboració amb entitats públiques i privades. És el cas de convenis subscrits amb el Consell de Menorca, el Govern balear o la Fundació Endesa.
Són programes concrets en què ha intervingut la Cambra la defensa en la seguretat del transport aeri i de mercaderies, els projectes Dona/Impuls d’IB-Dona, el pla de responsabilitat pública de la Fundació Enedesa, el portal TIC Negocis, el projecte Hub aplicat al Turisme i la sostenibilitat o l’oficina AceleraPyme.
En el moment present, l’estructura de la Cambra es finança majoritàriament a través de subvenció procedent de la Direcció General de Comerç del Govern balear. El canvi en el sistema ha ofert que la liquidació de les subvencions es realitzi amb posterioritat a l’execució de treballs i serveis, de manera que dificulta l’operativitat i la gestió ordinària.
La manca d’estabilitat en el finançament que afecta les Cambres de les Balears, i de manera molt aguda a la de Menorca, fa que la seva subsistència perilli.
Amb totes les dades disponibles, tot esperant que es consolidin vies de finançament, el Grup Popular considera que el Consell Insular ha d’implicar-se en la recerca de solucions per a una entitat col·laboradora i necessària. Sugrañes recorda a més que una hipotètica cancel·lació de serveis posaria les empreses menorquines a costa de certificacions que hagi d’expedir la Cambra de Mallorca, amb la consegüent pèrdua d’autonomia i agilitat en la gestió.
La consellera també recorda que el mateix Govern balear, a través de la Delegació d’Educació, acaba de demanar col·laboració a la Cambra per explorar les possibilitats d’implantació del sistema d’FP dual el curs vinent. És evident que aquest encàrrec necessita recursos humans per poder tirar endavant, remata la consellera.
