Antoni Aguiló: “Al Barranc d’Algendar s’ha d’actuar al torrent, millorar l’accés i a la vegada regular l’afluència de gent» Per Llorenç Allès

La torrentada de finals de setembre és un d’aquells episodis que quedarà gravat a la memòria col·lectiva de Ferreries. Un dels espais que es va veure afectat pel fenòmen fou el Barranc d’Algendar i, concretament, S’Aranjassa, seu del projecte Arbres d’Algendar. Allà, l’aigua va entrar amb força, amb una alçada superior al metre i mig, i va malmetre abres i material. Tot i així, avui en dia l’espai està força recuperat, però la seva afectació posa de manifest una situació que s’ha d’abordar: la neteja del barranc. Toni Aguiló és el coordinador dels projectes d’economia social de Càritas Menorca, entre els quals hi ha els Arbres d’Algendar. Ell demana una actuació al Barranc, i no només per netejar-lo, sinó també per regular-ne l’accés. 

  • Com els va afectar la torrentada del setembre?
  • Allò més important per noltros és que el banc d’arbres no va quedar afectat, perquè està ubicat a una zona elevada i l’aigua no hi va arribar. A partir d’aquí, sí que va afectar molt a tanques de fruiters, sobretot cítrics, pereres i pomeres. Els arbres gruixats no van resultar tant afectats, però alguns dels més prims i joves van tombar, tot i que de moment n’hem salvat bastants. Les mangueres del sistema de reg van quedar per damunt els arbres, ja que l’aigua va pujar uns 175 centímetres, i ens va perjudicar molt a la producció. Teníem a punt per vendre, d’aquí dos o tres mesos, els arbres que produïm aquí, i açò va quedar pràcticament tot arrassat i, a més, es van perdre les etiquetes que defineixen exactament quina varietat d’arbre és cadascuna. L’aigua es va endur també una tercera part de l’hivernacle, així com una paret catalogada. Vam tenir quinze dies de molta feina per recuperar tot el terreny i açò va obligar a endarrerir l’inici del curs d’horta ecològica. Però s’ha fet una bona feina, i a dia d’avui no sembla que hagi passat tot el que va passar. 
  • Certament, ara mateix l’aspecte de la zona no sembla el d’un espai arrassat per una torrentada…
  • A l’altra banda d’aquí on som noltros, l’aigua va fer més mal. Aquí realment va ploure poc, però se sentia l’aigua com venia acanalada des del Pla Verd. N’hi havia tanta, que va fer mal. Gràcies a voluntaris del GOB vam netejar els arbres, i crec que n’hem salvat una gran part.
  •  
  • La d’enguany haurà estat la torrentada que més haurà afectat a S’Aranjassa?
  • Segons em diuen, la torrentada de 2015 va ser pitjor, perquè l’aigua va entrar amb més força i tal vegada no estàvem preparats com aquest any, que segurament teníem els arbres més ben estacats. De totes maneres, si el torrent estigués net, aquest any hauríem tingut menys de la meitat de la incidència que vam patir, perquè hi ha trossos on no veus ni l’aigua de la quantitat de vegetació i sediments que hi ha. 
  • Amb el torrent net, s’haguessin evitat els efectes de la torrentada?
  • No era cent per cent evitable. Hem de pensar que de cada dia, les torrentades seran més freqüents degut al canvi climàtic. A més, quan van fer les obres del Pla Verd, es va estrènyer el pas de l’aigua per davall la carretera, i açò dóna força al cabdal. 

“S’ha de fer cosa perquè són les administracions mateixes les que cataloguen aquest territori com una zona protegida i a cuidar, per tant, han d’obrir una mica els ulls. Segur que hi ha alguna solució”.

  • Per què el torrent no està net?
  • Noltros fa tres anys que demanam una actuació. Aquests dies hem tingut una reunió amb el Consell de Menorca, Recursos Hídrics, el Govern balear i els Ajuntaments de Ferreries i Ciutadella. És complicat, perquè açò és un Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), i no poden entrar-hi màquines pesades. Si s’ha de fer manualment, és una feina molt complicada. Després s’ha d’analitzar quines coses s’han de fer net i quines no. En aquesta darrera reunió, Recursos Hídrics va prometre que un tècnic vindria a la zona per veure quines actuacions s’han de realitzar, i començar a treballar-hi. S’ha de fer d’alguna manera, perquè ni ho fan net ells ni ens ho deixen fer net als propietaris de la zona, i al final, cada vegada s’acumulen més sediments, i quan ve aigua, sempre vol sortir. Hem de trobar una solució. 
  • Diu que fa tres anys que demanaven una actuació al torrent. Quina era la resposta per part de les administracions?
  • El 2019 va haver-hi una reunió amb les diferents administracions, es va demanar fer un comité de seguiment i ens van dir que sí. Després van venir eleccions, i el comité no es va reunir. Ara ens han tornat dir que sí, que es crearà aquest comitè, vindran els tècnics i entre tots estudiarem de quina manera podem millorar aquesta zona. També s’ha de fer alguna cosa amb l’accés, perquè el camí necessita una actuació. Aquest és un paratge únic, el barranc més visitat de Menorca, i s’ha de regular. El Consell no actua al camí, però en canvi, té una ruta cicloturística catalogada en aquest lloc. Hi ha una contradicció aquí. S’hauria de fer una actuació que millorés l’accés, i a la vegada regular l’afluència de gent, perquè per aquí passa gent a peu, a cavall, en bicicleta, cotxes tot terreny a l’estiu… S’hauria de regular el pas cap al Barranc. 
  • Ha de ser complicat regular el pas a una zona que té tant atractiu, més encara quan turísticament estem venent una Menorca més enllà del sol i platja, i quan aquest barranc és un producte de primer ordre en aquest sentit. 
  • No crec que s’hagi de prohibir ni negar l’accés, sinó regular-lo. Veure de quina manera es pot passar, si poden fer-ho tots els vehicles… 

«Recursos Hídrics ha promès que un tècnic vindria a la zona per veure quines actuacions s’han de realitzar, i començar a treballar-hi. S’ha de fer d’alguna manera, perquè ni ho fan net ells ni ens ho deixen fer net als propietaris de la zona».

  • Com vostè recordava, el 2015 van patir els efectes d’una altra torrentada. És aquest barranc, zona inundable, una bona ubicació per un projecte com el seu, que en un espai així està sempre en risc?
  • Aquí fa cent anys hi vivia molta gent, i vivien del que feien aquí, del que sembraven i collien aquí. A Menorca, els fruiters es fan als barrancs, perquè és el seu lloc natural. Un tècnic ens va dir una vegada que el banc d’arbres que tenim aquí seria irrepetible a cap altre paratge de l’illa. Aquí té les condicions adequades: no hi ha vent, hi ha humitat, no hi ha sol tot el dia… El paratge és ideal. El torrent té un cabdal molt més gran del que ara és practicable per l’aigua, i a més, la zona es recupera ràpid. És un paratge apte per aquests projectes. Entre tots hem d’aconseguir no tenir aquests inconvenients que es podrien evitar. 
  • Econòmicament, el cop d’aquesta torrentada per a vostès és molt elevat?
  • La venda dels arbres és l’únic ingrés que tenim. Ara bé, com a entitat social que treballa amb persones en risc d’exclusió, sempre tenim algun tipus d’ajuda, i quan passa alguna cosa d’aquestes, sempre podem sobreviure. Aquest projecte és deficitari, però amb els altres projectes d’economia social, anam encaixant els nombres globals. El problema és pels que viuen aquí i se juguen els seus doblers, els que tenen llocs aquí i posen doblers de la seva butxaca. Es juguen el seu patrimoni. 
  • Vostè comentava que les administracions els han promès que ara actuaran. S’ho creu?
  • Vull confiar que sí, que serà així. Sé que l’administració va molt lenta i té molts fronts oberts, però crec que la intenció ara hi és, perquè han vist les orelles al llop, i saben que aquest episodi es pot repetir i s’hi ha de posar solució. I s’ha de fer cosa perquè són les administracions mateixes les que cataloguen aquest territori com una zona protegida i a cuidar, per tant, han d’obrir una mica els ulls. Segur que hi ha alguna solució. Hem de cuidar el Barranc, de tal manera que sigui factible venir-lo a visitar, tenir-hi projectes i que els pagesos que són aquí que puguin viure còmodament. 
mostra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca