Joan-Lluís Lluís aterra a Menorca aquest cap de setmana per presentar Junil a les terres dels bàrbars

Amb Junil a les terres dels bàrbars, Joan-Lluís Lluís entra al Club dels Novel·listes: una gran novel·la d’aventures, un viatge per l’Imperi romà en què la poesia, la llengua i la traducció són el motor de l’acció.

“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim.

Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius.

Junil a les terres dels bàrbars és la setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel·la d’aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l’estranyesa com a condició.

N’han dit

“A la novel·la pesa la capacitat narrativa de l’escriptor esquitxada amb una imaginació mastodòntica. ¿Un exemple? Les exclamacions «¡pels furóncols de Mart!» o les deïtats que es treu de la màniga Ablost, déu del semen, o Dumisté, déu de la sang. Encara deu estar rient.” Valèria Gaillard a El Periódico — Quan un poema és la pastanaga que ens fa avançar

“Té un aire de relat bàrbar polit, un punt feréstec però no gaire. La prosa és d’una robusta fisicitat, però es nota cuidada fins al refinament. Les escenes més vibrants són aquelles en què l’experiència dels protagonistes és vehiculada a través d’un laconisme primitiu, cru i eloqüent.” Pere Antoni Pons al diari Ara — Una aventura fundacional: Joan-Lluís Lluís publica ‘Junil a les terres dels bàrbars’

“Envuelto todo en su ya genuina y aparentemente espontánea capacidad metafórica, Lluís espolvorea la novela con juegos formales, como un capítulo inicial en el que, a modo teatral, derriba la famosa cuarta pared y se permite dar esporádicas instrucciones al lector.” Carles Geli a El País — Joan-Lluís Lluís: “He hecho una novela libertaria en la Roma Imperial”

“Jo no sé quant hi ha de Joan-Lluís Lluís en els personatges, allò que tantes vegades preguntem als autors, però estic segura que aquest enamorament de la Junil [per Ovidi, per la literatura i per la poesia] també és el seu.” Anna Guitart en un article d’opinió al diari Ara — Les lectures dels escriptors

“És una novel·la de reflexió sobre la força de la paraula (a través de la literatura, la poesia, la traducció i l’escriptura), sobre l’exili, la supervivència. És la llengua i la literatura, en totes les capes socials, que són homenatjades i imprescindibles perquè els personatges vagin avançant cap a una suposada llibertat” Joana Serra a La Veu dels Llibres — ‘Junil, a les terres dels bàrbars’, de Joan-Lluís Lluís

“A una Junil d’avui li diria que Joan-Lluís Lluís és un autor vius que val la pena llegir. Fa que la literatura sigui la protagonista d’unes memòries molt personals i d’una novel·la. I el més important, sense donar lliçons. Tot un regal.” Gemma Sardà a La Vanguardia — Cadascú els seus sants

“Fins ara no havia repensat les pautes tràgiques de la Història i la seva interpretació, no havia aprofundit tant l’esperit de la frontera i el naixement del mite, ni havia celebrat amb tanta força eufòrica l’alegria de les llengües maternes, l’alegria de la paraula que permet escriure novel·les tan frenèticament literàries com Junil a les terres dels bàrbars, el millor llibre de Joan-Lluís Lluís.” Ponç Puigdevall a El País — ‘Junil a les terres dels bàrbars’, de Joan-Lluís Lluís: L’aventura d’explicar històries