Les marees són variacions periòdiques del nivell de la mar que a la mediterrània són petites.
El fenomen de les marees va trobar explicació quan Newton va establir la seua llei de gravitació (1665) segons la quan dos cossos qualsevol s’atreuen amb una força proporcional al producte de les seues masses. També va descobrir que la força minva amb el quadrat de la distància entre les masses.
L’explicació es va poder quantificar que Cavendish va mesurar la constant de gravitació (1798).
Al gràfic següent hi ha calculada la diferència d’atracció de la Lluna sobre 1000 tones al Centre de la Terra (38,6 N.) i a banda i banda de la Terra. La diferència és només de 1,4 N. Recordem que 1 N (Newton) és aproximadament el pes d’uns 100 g a la Terra.
El Sol també provoca forces de marea però bastant més petites 0,47 N , encara que les forces d’atracció són majors.
Aquestes petites diferències d’atracció provoquen la pujada de nivell de la mar cap a l’astre causant (la lluna o el Sol) i, també, al costat oposat.
Les marees provocades per la lluna són més del doble que les provocades pel Sol.
El període de les marees de la Lluna i el Sol tenen diferent període 12,5 h i 12 hores. Quan la lluna està en fase nova o plena es sumen les dues marees i dona lloc a marees de major intensitat que es diuen marees vives.
Quan la lluna està en fase de quart les dues marees són oposades i les marees són de menor intensitat o marees mortes.
Les marees són provocades per la Lluna i el Sol però són afectades per molts altres factors, com són, les corrents de la mar, la profunditat, el vent, la forma de la costa, la llargària de les badies, etc.
A Gijón (Asturies) la marea por arribar a quasi 5 m, al mont de Saint Michael (Normandia) arriba a uns 15 m i a la badia de Fundy (Canadà), a 21 m.
En canvi al Mediterrani les marees són ben petites (a poques zones arriben a mig metre) ja que en 6h i quart ben poca aigua pot entrar o sortir per l’estret de Gibraltar.
