El conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, es va reunir amb la secretària general d’Investigació del Govern d’Espanya, Raquel Yotti, per abordar quin paper jugaran les Illes Balears dins aquests plans complementaris, que constitueixen un sistema nou de coprogramació i cogovernança en xarxa dels plans estatals de recerca promoguts pel Govern central amb la participació de les autonomies.
Segons ha declarat el conseller, «aquesta és una oportunitat excepcional per mostrar la capacitat que té la nostra Comunitat Autònoma en matèria científica i potenciar l’aposta que estem fent per l’R+D+i com a motor de transformació cap a un model productiu basat en el coneixement. La tasca extraordinària que desenvolupen els nostres equips investigadors, reconeguda nacionalment i internacionalment, mereix que reforcem el nostre compromís amb la comunitat científica balear i així ho estem fent amb iniciatives com la nova Llei de ciència o l’increment gradual de la inversió en recerca fins arribar a un 2 % del pressupost autonòmic anual».
Dins l’àrea de biodiversitat, les Illes Balears han estat seleccionades per la proposta de creació d’un Centre Balear de Biodiversitat ubicat al ParcBit, orientat a desenvolupar una estratègia basada en el coneixement científic per a preservar la biodiversitat de l’arxipèlag de les Illes Balears i enfocada en la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació a aquest, la protecció dels recursos hídrics, l’economia circular, el control i prevenció de la contaminació de l’aire, l’aigua i els sòls, així com la protecció i restauració de la biodiversitat i els ecosistemes terrestres i marins.
El centre de recerca plantejat des de les Illes Balears, amb un pressupost estimat de 3,5 milions d’euros, assumirà la coordinació dels esforços investigadors en aquesta matèria duts a terme des de la UIB, IMEDEA, IEO, LIMIA, INGEA, IFISC, IDISPA, SOCIB i els consells insulars. També s’encarregarà de la coordinació d’un programa conjunt orientat a potenciar les sinergies i treball en xarxa amb la resta de comunitats seleccionades dins aquest Pla Complementari: Andalusia, Extremadura, Galícia i Canàries.
Una altra àrea en la qual les Illes Balears participaran serà la de l’astrofísica, gràcies a la proposta d’un programa de recerca centrada en dos apartats que han estat identificats com a prioritaris per la Comissió Europea i per Espanya, atesa la seva potencialitat com a motor de la transformació digital: l’aprenentatge automàtic dels sistemes d’intel·ligència artificial (IA) i la supercomputació o computació d’alt rendiment (HPC, per les seves sigles en anglès).
El conseller Company ha subratllat que les Illes Balears «es troben en una posició excel·lent per a adoptar la tecnologia de supercomputació i proporcionar una transferència de coneixement a les pimes», ja que el grup de recerca en Física Gravitacional «Gravity» de la Universitat de les Illes Balears (UIB) es troba entre els usuaris que més utilitzen aquesta tecnologia de màxim nivell. En el cas de l’Astrofísica i Física d’Altes Energies, juntament amb les Illes Balears, hi participaran Andalusia, Aragó, Cantàbria, Catalunya i Comunitat Valenciana.
Les oportunitats per a beneficiar-se de les revolucions en ciència computacional i astrofísica creen una finestra d’oportunitats alineada amb els objectius del programa Next Generation de la UE. El programa finançarà iniciatives per a incrementar la competitivitat dels grups de recerca d’excel·lència en astrofísica computacional i de les empreses que puguin beneficiar-se de la tecnologia computacional, fomentant les sinergies de l’ús de la mateixa tecnologia entre el sector acadèmic i privat.
Els plans complementaris permetran establir col·laboracions i alinear els esforços de l’Administració central, les comunitats autònomes i els fons europeus en àrees estratègiques, responent als criteris de la UE per a l’aplicació de mesures transformadores de l’economia. Es tracta, segons ha informat el Ministeri de Ciència i Innovació, de la primera vegada que es posen en marxa accions de programació conjunta cofinançades per l’Estat i les CA, que permetran treballar intensament en programes de recerca amb l’Estat en àrees estratègiques.
El Ministeri de Ciència i Innovació va llançar una petició de propostes a les comunitats autònomes en diferents àrees d’R+D+i per avaluar les capacitats i interessos de cada territori. Com a resultat d’això, el Consell de Ministres va aprovar ahir el Reial decret pel qual es regula la concessió directa de subvencions a les comunitats autònomes per a finançar la posada en marxa dels quatre primers programes de recerca conjunts (Biotecnologia Aplicada a la Salut, Ciències Marines, Comunicació Quàntica i Energia i Hidrogen Renovable), amb un total de 134 milions d’euros.
Amb aquesta eina, el Govern de l’Estat vol establir col·laboracions i alinear els esforços de l’Administració central, les comunitats autònomes i els fons europeus davant reptes clau del nostre país, responent als criteris de la UE per a l’aplicació de mesures transformadores per a la nostra economia en el Pla de Recuperació.
En total, s’han previst 8 plans complementaris, que mobilitzaran 456 milions d’euros fins a 2025, dels quals el Ministeri de Ciència i Innovació finançarà 299 milions d’euros, el 66 % del pressupost total, i les CA el 34 % restant, amb 157 milions d’euros. Cadascun d’ells compta amb la participació d’almenys quatre comunitats autònomes.
