La Conselleria d’Agricultura Pesca i Alimentació i els ens que en depenen, FOGAIBA i SEMILLA, gestionarà un total de 184.884.408,29 euros l’any 2022, un 13% més que el que va gestionar el 2021. El pressupost ordinari de la conselleria també augmenta i ho fa gairebé un 20%. Passa dels 49 als 59 milions d’euros. El FOGAIBA, l’ens instrumental encarregat de pagar les ajudes al sector, gestionarà 115 milions d’euros, 10 milions d’euros més que el 2021; i SEMILLA, 10 milions d’euros, un més que el 2021. Es tracta d’uns comptes que avancen cap a un sector primari cada vegada més sostenible des de tres punts de vista: mediambiental, social i econòmic.
Segons la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, «volem un sector que cobri força, es modernitzi i redueixi la gran dependència de factors externs, i per això també és imprescindible que se’ns reconegui, per fi, la condició d’insularitat».
Per àrees, la direcció general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, augmenta el seu pressupost en 9 milions d’euros, i se situa en els 49,1 milions d’euros. Pel que fa a Agricultura i Ramaderia, el pressupost ascendeix fins als 46,6 milions d’euros, gairebé 7 milions d’euros més que el 2021. Aquest apartat, per exemple, augmenta 300.000 euros en sanitat vegetal, per al control de plagues, i per a la implantació d’un sistema integrat de plagues de quarantena, així com més experimentació i formació. D’aquests, 100.000 euros són fons finalistes per al control de la xylella fastidiosa i altres plagues. També es preveuen 1,3 milions d’euros per a combatre la llengua blava, fonamental per a mantenir la cabana ramadera ovina i bovina de les Illes Balears. D’altra banda, també són fonamentals els 100.000 euros que es destinaran al pla coordinat de control de la cadena alimentària per a la producció ramadera, una inversió molt important en el cas, per exemple, de la llet de Menorca.
En matèria de desenvolupament rural, es destinaran 2,5 milions d’euros per a regadius, el doble que el 2021. Es dedicaran al manteniment i millora de les 16 infraestructures de regadius amb aigües depurades de les Balears, i a la redacció de la primera fase del nou pla de regadius, que es finançaran amb fons Next Generation. La previsió per a l’any 2022 és que es comencin les actuacions a les illes de Mallorca, amb la connexió de l’EDAR de Porreres amb la de Felanitx; a Menorca, amb actuacions per aprofitar l’aigua depurada de l’EDAR de Ferreries i la del Migjorn Gran, i millorar la qualitat de la de Ciutadella i Es Mercadal; i a Formentera, amb la millora del rendiment de l’actual dessaladora.
Des d’aquesta direcció general, a més, es faran actuacions per a fomentar l’agricultura ecològica i la reconversió de la fruita seca, que es canalitzaran a través d’ajudes del FOGAIBA.
Pel que fa a la direcció general de Pesca i Medi Marí, el pressupost puja fins als 2,4 milions d’euros, 86.000 mil euros més que el 2021. S’invertirà, en la seva majoria, en un major manteniment i vigilàncies de les 11 reserves marines de les illes. A la vegada, s’aposta per una millor comercialització i promoció dels productes pesquers, que passa, inevitablement, per més garanties de traçabilitat i sostenibilitat del producte. Per això, el pressupost d’aquesta direcció general per al 2022 preveu també una inversió de 172.000 euros per a la instal·lació de 100 caixes verdes més a les embarcacions d’arts menors de les Balears.
Amb relació a la direcció general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, el pressupost se situa en els 1,3 milions d’euros, 586.000 euros més perquè a partir del 2022 té adscrit l’IQUA, l’Institut de Qualitat Agroalimentària. Aquest departament seguirà amb el suport i promoció del producte local, també arreu dels mercats i fires de les Balears, i també amb l’impuls dels punts de venda directa, que han crescut un 80% en tan sols dos anys. Des de la pandèmia per la COVID-19, han crescut en 21 nous punts.
A la vegada, també seguirà amb la tasca d’investigació del frau agroalimentari, a través de l’Institut de Qualitat Agroalimentària, que fa el seguiment de les marques de qualitat i impulsa la catalogació de més aliments tradicionals.
El FOGAIBA gestionarà un total 115 milions d’euros, 10 més que el 2021, dels quals 99,5 milions d’euros són fons que es destinaran a ajudes. Són 7,5 milions d’euros més que el 2021. L’aportació de la CAIB és de fins a 29 milions d’euros, 6 milions d’euros més que el 2021, el que demostra l’aposta de la comunitat en l’impuls del sector primari i agroalimentari de les Balears. En ajudes d’Estat, el FOGAIBA rebrà 600.000 euros més que el 2021, i arribarà fins als 1,87 milions d’euros; les ajudes de pesca suposen més de 2,3 milions d’euros; les d’Organització Comuna de Mercats (OCM), 4,19 milions d’euros; les ajudes de transició de la PAC, més de 20 milions d’euros; les del PDR, que sumen 13,9 milions d’euros, i les de la Política Agrària Comuna (PAC), que sumen 32 milions d’euros; i les de Next Generation, que suposaran 4,76 milions d’euros. A més a més, s’ha d’incloure fins a 20,3 milions d’euros de romanents.
Aquests fons es traduiran en ajudes dirigides a formació, programes de millora, manteniment del paisatge, incorporació de joves agricultors, recuperació de races autòctones, transformació de productes agroalimentaris, diversificació de l’activitat agrària, impuls de la fruita seca, o inversions en el sector pesquer i ajudes per a la paralització temporal de les barques, entre d’altres.
L’altre ens de la conselleria, SEMILLA, es dedicarà el 2022 a la investigació, a través de l’Institut de Recerca i Formació de l’activitat agrària i pesquera (IRFAP), adscrit a partir de l’any que ve a aquest ens. L’objectiu és avançar cap a un sector més modern i preparat per resistir a les andanades del canvi climàtic. Destaquen, per exemple, mesures com projectes d’experimentació aplicada a l’agricultura, amb més de 245.000 euros; la caracterització i recuperació de la cabana apícola, amb 50.000 euros; els 163.000 euros per al suport de la pesca en matèria d’avaluació i conservació dels recursos marins; o la gestió dels bancs de germoplasma, amb 100.000 euros més, entre d’altres.
