Tanmateix la dada més “alarmant” en relació amb la llengua és la mitjana de pressupost: mentre que les pel·lícules en versió original català no superen els 720.000 euros de mitjana, les que han estat rodades en altres llengües se situen en els 2.000.000 euros de pressupost mitjà, i inclouen els únics cinc títols que superen els 3,2 MEUR de pressupost mitjà europeu.
Dificultat d’accés femení
D’altra banda, el balanç de gènere en rols de lideratge de les produccions de l’actual convocatòria, incloent-hi llargs de ficció i documentals, pel·lícules animades, per a televisió i curtmetratges (i sense comptabilitzar els llargmetratges candidats europeus), confirma un desequilibri similar al de la passada edició en termes globals, i situa la presència de les dones en la direcció en un 31,1%. En concret, 17 de les 53 pel·lícules (exceptuant les sis que entren a la candidatura de cinema europeu) candidates als XIV Premis Gaudí estan dirigides o co-dirigides per dones. La proporció, si es compten només llargmetratges dirigits o co-dirigits per dones baixa fins al 28,9% i constata una tendència observada amb més diferència en les edicions anteriors dels premis: la dificultat de les dones per fer el salt a la direcció de llargmetratge; quan es fa el salt al llarg, les dones no superen el sostre de vidre del 31% en tasques de direcció. Una xifra semblant s’observa en la producció de la collita d’enguany (30,7% de presència femenina) mentre que en el guió se situa en el 38,7%.
Pel que fa a la relació entre gènere i pressupost per aixecar un llargmetratge, les dades són igualment concloents: la mitjana del pressupost de llargmetratges de ficció per cinema dirigits per dones és d’1.360.000 euros, mentre que la mitjana en pel·lícules dirigides per homes és de 2.295.000 euros. Segons aquestes xifres, les directores estan treballant amb pressupostos un 40% més baixos que els directors. A més, els cinc llargs que en aquesta edició dels Gaudí compten amb un pressupost per damunt dels 3 MEUR estan dirigits per homes.
59 títols
Aquest dijous arrenca la primera volta de votacions dels guardons d’enguany, que romandrà oberta fins a l’11 de gener de 2022. La lectura de les nominacions tindrà lloc el 25 de gener a l’Auditori de La Pedrera, i el Premi Especial del Públic s’entregarà des de la Sala Mozart de Calella, el cinema més antic de Catalunya.
Entre els 59 títols hi ha 23 llargmetratges de ficció, 10 documentals, un film d’animació, 4 pel·lícules per a televisió, 6 pel·lícules europees i 15 curtmetratges. En concret, sis títols opten a l’estatueta a la millor pel·lícula del 2021: ‘Sis dies corrents’, de Neus Ballús; ‘El ventre del mar’, d’Agustí Villaronga; ‘Visitant’, d’Alberto Evangelista; ‘El cau’, de Pere Solés; ‘Cineclub’, de Mireia Schröder i Carles Gorres, i ‘Tros’, de Pau Calpe Rufat. En l’altra categoria que corona el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, competeixen 17 llargmetratges: ‘Corten!’, de Marc Ferrer; ’15 horas’, de Judith Colell; ‘Armugán. El último acabador’, de Jo Sol; Bajocero, de Lluís Quílez; ‘Chavalas’, de Carol Rodríguez; ‘Donde caben dos’, de Paco Caballero; ‘Dos’, de Mar Targarona; ‘Las leyes de la frontera’, de Daniel Monzón; ‘Libertad’, de Clara Roquet; ‘El amor en su lugar’, de Rodrigo Cortés; ‘Mediterráneo’, de Marcel Barrena; ‘Mía y Moi’, de Borja de la Vega; ‘Ombligo’, de José Val Bal; ‘Pan de limón con semillas de amapola’, de Benito Zambrano; ‘Solo una vez’, de Guillermo Ríos; ‘Tres’, de Juanjo Giménez, i ‘Un film dans les rèves’, de Francesc Alarcón.
La collita de 2021 també compta amb una pel·lícula d’animació, ‘Mironins (La pel•lícula)’, de Mikel Mas Bilbao i Txesco Montalt, i amb quatre pel·lícules per a televisió, que són: ‘Berenàveu a les fosques’, de Sílvia Quer; ‘Frederica Montseny: la dona que parla’, de Laura Mañá; ‘Tocats pel foc’, de Santi Lapeira, i ‘Un mundo para Julius’, de Rossana Díaz Costa.
Pel·lícules europees, curtmetratges i documentals preseleccionats
En les categories de documental, curtmetratge i pel·lícula europea, l’Acadèmia designa una comissió independent formada per cinc professionals de cada sector que s’encarrega de fer una preselecció. En la categoria de pel·lícula documental, la comissió s’activa quan el nombre de títols inscrits supera les 15 produccions.
Les deu pel·lícules documentals, seleccionades d’entre els 19 títols inscrits han estat ‘Balandrau, infern glaçat’, de Guille Cascante; ‘Breathe’, de Susanna Barranco; ‘El niño de fuego’, de Ignacio Acconcia; ‘L’última cinta des de Bòsnia’, d’Albert Solé; ‘Magaluf Ghost Town’, de Miguel Ángel Blanca; ‘Pedra pàtria’, de Macià Florit; Perifèria, de Xavi Esteban i Odei A.- Etxearte; ‘Sedimentos’, d’Adrián Silvestre; ‘El retorn: la vida després de l’ISIS’, d’Alba Sotorra, i ‘Un blues per a Teheran’, de Javier Tolentino.
Les sis pel·lícules europees seleccionades, que participaran en la primera ronda de votacions de l’edició d’enguany són: ‘Annette’, de Leos Carax (França); ‘Malmkrog’, de Cristi Puiu (Romania); ‘Martin Eden’, de Pietro Marcello (Itàlia, França, Alemanya); ‘Otra ronda’, de Thomas Vinterberg (Dinamarca); ‘Quo Vadis, Aida?’, de Jasmila Žbanić (Bòsnia i Herzegovina, Alemanya, França, Àustria, Polònia, Romania, Països Baixos, Noruega, Turquia) i ‘Titane’, de Julia Ducournau (França, Bèlgica).
Pel que fa als curtmetratges els 15 títols seleccionats d’entre els 64 inscrits són: ‘L’estrany’, d’Oriol Guanyabens; ‘Daucus Carota’, de Carla Linares; ‘Ella i jo’, de Jaume Claret; ‘Fuga’, d’Alex Sardà; ‘Las infantas’, d’Andrea Herrera; ‘Ulisses’, de Joan Bover; ‘Animal salvatge’, de Maria Besora; ‘Can Gardell’, de Sílvia Subirós i Florencia Aliberti; Facunda, de Marta Romero; ‘Farrucas’, de Ian de la Rosa; ‘Herència’, d’Eudald Corominas; ‘Inefable’, de Gerard Oms; ‘El Màrtir’, de Fernando Pomares; ‘L’extraordinària història de la Bruna’, de Marc Riba i Anna Solanas, i ‘La última Navidad antes del universo’, de David Muñoz i Adrián Carmona.
