Yllanes trasllada al ministre Garzón les conclusions del primer informe de l’Observatori del Joc en Línia de les Illes Balears, iniciativa pionera a Espanya El vicepresident informa que a Balears és on més ha crescut el nombre de persones autoprohibides del joc, un 56,9 %, i destaca que més d’un centenar han iniciat teràpia per alliberar-se de l’addicció al joc en línia

 

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha traslladat aquest dijous al ministre de Consum, Alberto Garzón, les conclusions del primer informe realitzat per l’Observatori de Joc en Línia (OJO), una iniciativa pionera a Espanya i impulsada el desembre de l’any 2019 per la Vicepresidència del Govern de les Illes Balears.

En aquest sentit, l’informe de l’OJO assenyala que les Illes Balears és la comunitat autònoma on més ha crescut el nombre de persones autoexcloses (o autoprohibides) del joc el 2020, pujant un 56,9 % enfront de les dades de 2019. Segons l’informe, consten 1.183 persones autoprohibides a les Illes Balears durant 2020, enfront de les 754 de 2019. A més, l’informe estableix que gairebé 100 persones varen iniciar un tractament per addicció al joc amb doblers i a videojocs a les Illes Balears durant l’any 2020.

En aquest sentit, el vicepresident Yllanes ha coincidit amb el ministre que «el joc en línia no és una febre passatgera, sinó una activitat que s’ha instal·lat entre la població i hem de vetllar per la seva pràctica equilibrada, allunyada d’abusos i tendències patològiques. Està precisament en joc la salut de les persones, de les famílies i de la comunitat en el seu conjunt». Per això, ha destacat, «des del Govern de les Illes Balears som conscients que les mesures més adequades per a la protecció de la infància, entre altres col·lectius, de les addiccions del joc i unes altres, són la informació i la col·laboració entre institucions, famílies i sector».

El també conseller, en aquest sentit, ha recordat que des del Govern «estam treballant en mesures per protegir els menors i la població vulnerable enfront del joc problemàtic, la qual cosa inclou una revisió de la normativa actual». «És important que les administracions vagin de la mà en aquest assumpte, que afecta especialment els joves», ha remarcat.

Tractament per addicció

L’informe, a més, destaca que gairebé 100 persones varen iniciar un tractament per addicció al joc amb doblers i a videojocs el 2020, segons dades de l’«Indicador d’admissions a tractaments per addiccions comportamentales» que va elaborar la Direcció General de Salut Pública del Govern en el marc d’un programa pilot. Cal assenyalar que aquest estudi considera com a tractament qualsevol intervenció realitzada per professionals qualificats de centres autoritzats per superar o controlar una addicció o dependència, incloent a més de centres públics a entitats amb una llarga trajectòria en intervencions d’aquest tipus, com Projecte Home i l’associació Juguesca.

Segons les dades obtingudes, el 90,62 % de les persones que varen iniciar tractament eren homes i el 9,40 % dones. La distribució per illes va ser de 77 inicis a Mallorca, 6 a Menorca i 13 a Eivissa. No obstant això, en la recollida de dades s’observa que hi ha 22 persones (el 22,91 %) que han iniciat l’addicció sent menors d’edat (50 % per addiccions a videojocs i el restant per addicció a jocs presencials o en línia).

Així mateix, els que varen iniciar el tractament per addicció a videojocs són tots homes i menors d’edat. cal assenyalar que el 70 % té estudis finalitzats de primària i varen iniciar el tractament entre els 14 i els 16 anys. De les persones menors d’edat (11 a 17 anys), cal destacar que onze d’elles seguien estudiant quan varen iniciar l’addicció i set havien començat una relació laboral. També són menors el 54,5 % dels que varen iniciar tractament per jocs tant presencials com en línia.

D’altra banda, les persones que majoritàriament acudeixen a iniciar un tractament per una addicció comportamental estan compreses en el tram d’edat de 26 a 35 anys. En aquest sentit, les dones inicien el tractament a partir dels 36 anys, si bé cal tenir en compte que l’inici del tractament es dona deu anys després d’haver iniciat l’addicció. En aquest punt, destaca també la poca presència femenina a la mostra de 2020. És important destacar també que el 71,8 % de les persones tractades declara no haver realitzat cap tractament previ, mentre que el 18,75 % ho fa per la mateixa addicció.

Les apostes

D’altra banda, l’informe apunta que un 50 % dels qui inicien tractament fan una aposta mitjana entre 100 i 1.000 euros. Un 34,89 % no té cap deute a l’inici del tractament, però un 30,23 % tenen un deute d’entre 1.000 i 10.000 euros.

A més, el tram d’edat de 55 a 64 és el que majoritàriament declara haver jugat (84,40 %), seguit de la població de 45 a 54 anys (81,30 %), de 35 a 44 anys (69,20 %), de 25 a 34 anys (58,20 %) i, finalment, un 28,30 % del tram de 15 a 24 anys. La major prevalença del joc amb diners en Internet es dona en el tram d’edat de 35 a 44 anys (6,90 %), seguits dels trams de 25 a 34 anys (5,60 %) i de 15 a 24 anys (4,90 %).

Pel que fa a l’ús compulsiu d’Internet, l’enquesta EDADES per a les Illes Balears desvetlla que la major incidència d’un possible ús compulsiu es presenta en la població de 15 a 24 anys (32,80 %). Per sexes, els percentatges són similars: un 14,7 % són homes, mentre que un 15,5 % són dones. Els investigadors destaquen que la tendència de les dades d’inici de tractament varen poder veure’s influïdes per la Covid-19.

Els jocs més implantats són els que es realitzen a les sales de joc, com les màquines d’atzar situades en aquestes sales o en establiments d’hostaleria i restauració, on l’accés és més fàcil. En aquest sentit, més de la meitat de les persones estudiades no estaven inscrites en els registres voluntaris per evitar l’accés a locals de joc dins de la comunitat o al territori espanyol. Així mateix, l’informe adverteix que les addiccions comportamentales poden dur associat un consum de substàncies psicoactives.

Finalment, l’informe també adverteix que el 66,5 % de la població entre 15 i 64 anys de Balears hauria jugat amb doblers de manera presencial i que les edats d’inici de l’addicció comportamental són majors en el tram de 18 a 25 anys.

L’Observatori del Joc en Línia (OJO) va ser creat pel Govern de les Illes Balears el desembre de 2019, és una iniciativa pionera a Espanya i està coordinat per la Direcció General de Comerç, que té les competències reguladores del joc i és l’encarregada de fixar un pressupost d’acord a les inversions que es contemplin per any o per actuació.

L’objectiu de l’Observatori del Joc en Línia és cercar, desenvolupar, publicar i distribuir informació referent a les noves modalitats de jocs d’atzar, jocs amb doblers o similars, que puguin generar comportaments addictius, compulsius o patològics. Aquesta informació estarà dirigida, principalment, a administracions públiques reguladores del joc. És a dir: el Govern central, el Govern de les Illes Balears, els ajuntaments, els serveis d’inspecció o els cossos de seguretat. Però també a altres administracions implicades, professionals i a l’opinió pública.

L’Observatori del Joc en Línia també informa sobre els trastorns i comportaments addictius, compulsius patològics; així com també sobre la seva prevenció, afectacions i tractaments. Per això, engegarà campanyes informatives periòdiques i publicarà una memòria anual on es recollirà tota l’activitat realitzada per l’OJO durant cada exercici.

Tota la informació es pot trobar en el lloc web www.ojo.cat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.