Com de sostenible és Menorca? Per Itziar Lecea

Sostenibilitat és la paraula de moda. Lligada a Menorca des que es va declara Reserva de Biosfera, el camí sostenible, aquell que cerca l’equilibri entre el desenvolupament humà i la preservació del nostre planeta, és ara en boca de tothom. També d’aquells territoris que ara comencen a veure els beneficis d’un creixement adaptat a la realitat de cada entorn, tant a nivell mediambiental com social. Però, és realment sostenible la nostra illa?

Quatre illes, quatre realitats

Vinyes de Malvasia volcànica a La Geria, illa de Lanzarote, Reserva de Biosfera. Foto: Bep Al·lès©

L’Obsam ha participat recentment en un estudi que s’ha realitzat de forma conjunta amb tres illes més: Eivissa, Lanzarote i Fuerteventura. Aquest estudi vol mostrar, precisament, la resposta a la pregunta de si Menorca és o no sostenible, comparant la nostra illa amb la resta de les que entren a dintre de l’estudi.

Per aconseguir-ho, les entitats que han elaborat aquest informe han marcat una sèrie d’indicadors que poden ajudar a definir el nivell de sostenibilitat global d’un territori. A més, s’agafen com a referència els Objectius de Desenvolupament Sostenible, marcats per les Nacions Unides.

Els indicadors bàsics

L’estudi dels indicadors a Menorca, Eivissa, Lanzarote i Fuerteventura s’ha fet d’acord amb dades recopilades durant 20 anys, de manera que no s’ha fet una fotografia d’un moment concret en el temps de la situació de cada una; si no una evolució continua durant les dues darreres dècades. La gran majoria de dades han estat extretes de l’IBESTAT (Institut d’Estadística de les Illes Balears) i l’ISTAC (Instituto Canario de Estadística).

Dintre de l’estudi es marquen fins a 7 blocs d’indicadors principals, que després es desenvolupen i comparen en 98 indicadors específics. Són: la població, l’economia i treball, societat, territori i biodiversitat, mobilitat, turisme i vectors ambientals.

Població: Menorca, creixement pausat

De la comparativa de les quatre illes, Menorca és la que presenta un creixement més pausat durant les dues darreres dècades, amb un 1,3% anual. A l’altre extrem hi ha Fuerteventura, que ha passat de ser l’illa menys poblada a la que més població acull actualment: 152.000 persones. El que sí s’ha observat a les quatre illes per igual és l’envelliment de la població. A principis dels anys 90, la piràmide demogràfica mostrava com el gruix de població era menor de 50 anys. Mentre que les dades de 2019 mostren com la densitat de població per franges d’edat s’ha homogeneïtzat, essent el grup més nombrós el d’entre 40-70 anys.

Pel que fa a la densitat de població, Eivissa és la que surt més mal parada. Dintre del seu territori és la que acull a més habitants per kilòmetre quadrat.

Economia i treball: sense noves empreses però amb una bona renda per càpita

Dels indicadors d’economia i treball, destaca un fet: Menorca és l’única illa que després de la crisi de 2008, no ha incrementat el nombre d’empreses damunt del seu territori. Per contar, i amb un pes important del turisme damunt l’economia a les 4 illes, Menorca és la que presenta un equilibri més gran entre els sectors primari, secundari i terciari. És la que té, en proporció, més empreses manufactureres (un 8%) i empreses dedicades al sector primari (un 4%). El sector de la construcció, que té un pes més rellevant a les dues illes Balears, representa a Menorca un 13% de l’economia local, només superada per la xifra d’Eivissa, on n’és el 14%.

Un altre indicador econòmic rellevant és la renda per càpita. En aquest aspecte, Balears supera en un 25% a la renda de les dues illes canàries. A més, destaca que d’entre els 10 municipis amb major renda per càpita del conjunt de les 4 illes, 7 siguin menorquins, quedant Ciutadella en la posició nombre 11 del rànquing, amb una renda mitjana per persona de 11.343€. Encapçala aquesta llista Es Migjorn Gran, amb una renda de 13.561€.

Societat: població envellida, però millor atesa

Foto: Itziar Lecea

Menorca és capdavantera quant a població envellida. També ho és, però en atenció a la dependència. La taxa de dependència, que mesura la quantitat de persones en actiu que han de dur el pes econòmic de les persones que ja no poden treballar, és a la nostra illa del 47%. Mentre que la mitjana a la resta d’illes és del 36%.

Pel que fa a la sanitat, totes les illes presenten indicadors semblants, tenint Menorca poc més de 15 llits per cada 10.000 habitants.

Una dada que crida l’atenció és que Menorca és l’illa on més ha pujat l’índex de violència de gènere, especialment en els tres darrers anys de l’estudi (de 2017 a 2019). Malgrat tot, és el territori on aquesta dada es manté més estable en el temps, i també més baixa, si es compara amb Eivissa, Lanzarote i Fuerteventura.

Territori i cultiu ecològic

Pel que fa als indicadors de territori, Menorca destaca com a l’illa on més terreny de cultiu es destina per a producció ecològica, amb gairebé unes 46.000 hectàrees. A més, ha anat creixent des de l’any 2000. És també l’illa que manté més territori no urbanitzable, amb un 93,8%.

Mobilitat, l’asignatura pendent

La mobilitat presenta uns indicadors bastants similars a les 4 illes, i evidencia la necessitat de millorar el transport urbà, a causa de l’alt ús dels vehicles privats. S’ha de tenir en compte que el transport és un dels principals emissors de gasos d’efecte hivernacle, i on les administracions més estan treballant per reduir la petjada de carboni.

Turisme, més contingut

Menorca és, de les 4, l’illa que manco places turístiques ofereix: 20.237, front les 32.116 d’Eivissa. L’impacte econòmic del turisme, que es mesura en la despesa diària mitjana per turista, volta el 17% a Balears, mentre que arriba fins al 20% a les illes Canàries. Cal apuntar que, des de 2011 es va notar la lenta recuperació de la crisi, amb un augment de la despesa mitjana.

Vectors ambientals, cap a les energies renovables

Un dels indicadors més interessants dintre d’aquest bloc és el de la producció d’energies renovables. En aquest aspecte, tant Lanzarote com Fuerteventura van al capdavant, amb 33.425 i 40.748 kilowatts de potència provinents d’energia renovable, respectivament. Mentre que Eivissa registra 0 kilowatts, Menorca queda enfora de les illes canàries, amb una producció de 8.300 kilowatts. Per contra, Menorca és l’illa que menys emissions de CO2 aporta a l’atmosfera, en valors absoluts.

Menorca també és capdavantera en un altre dels indicadors ambientals com és la recollida selectiva de residus, que arriba gairebé al 20% dels fems generats. Per davall queden el 17% d’Eivissa i el 10% tant de Lanzarote com Fuerteventura.

Som sostenibles?

Si bé hi ha algunes dades que posicionen Menorca per damunt de les altres 3 illes estudiades, si les posam en el context dels compromisos pel 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, encara tenim molt camí per fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021
Prevenció d'incendis forestals a zones habitades, Govern Balear
Vacuna't del grip