Nati Benejam: “La formació contínua i la resiliència són ara necessàries per tenir una vida laboral activa” Nati Benejam Bagur gestiona la Direcció Insular d’Ocupació, Innovació i Cooperació Local del Consell Insular des del 2019, quan Unides Podem va entrar a governar la institució insular juntament amb el PSOE i Més per Menorca

 

Foto: David Arquimbau

Nati Benejam Bagur, menorquina del 1981, de formació mestra d’educació infantil i mare de tres fills, gestiona la Direcció Insular d’Ocupació, Innovació i Cooperació Local del Consell Insular des del 2019, quan Unides Podem va entrar a governar la institució insular juntament amb el PSOE i Més per Menorca. Abans, entre el 2015 i el 2019, havia estat regidora de Ciutadella al capdavant de les àrees de Joventut, Educació i Patronat descoles infantils. Ara, al Consell de Menorca, dirigeix les àrees insulars de Cooperació Local i Assistència als Municipis i el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament. També du el Servei de Protecció Animal i les àrees dOcupació i Formació Laboral, així com els projectes d’Innovació i Tecnologia.

 En quina situació es troba locupació laboral a Menorca després de 20 mesos de pandèmia i què fa al respecte el Consell amb les competències que gestionau?

La situació laboral a Menorca a dia davui no difereix molt de la de novembre daltres anys, tot i tenir encara persones en ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació). El Servei d’Ocupació del Consell té quatre línies dactuacióprojectes docupació per a persones aturades de llarga durada, per a joves i per a persones a latur per causa de la COVID-19 i també per a dones víctimes de violència de gènere. També tenim una línia de formació per a persones aturades o ocupades per tal de millorar les seves competències i obtenir certificats de professionalitat. I a més tenim els tallers mixtos d’ocupació i formació, on es combinen la formació per a lobtenció d’un certificat de professionalitat amb la pràctica ocupacional. La formació contínua i la resiliència són ara necessàries per tenir una vida laboral activa. D’altra banda, tenim els Itineraris Integrals d’Inserció Laboral tant per a persones de més de 30 anys com per a joves. Aquests itineraris consten de quatre pilars: la formació, lorientació laboral, la intermediació amb empreses i lautoocupació.

Creus que els joves sassabenten prou dels cursos, serveis d’orientació laboral i ofertes laborals existents? 

Ens vam plantejar aquesta pregunta al principi de legislatura i la resposta va ser que no, per tant des de llavors feim un esforç per donar la màxima difusió possible del que es fa des del Servei; també ens coordinam amb altres departaments o serveis, com lINJOVE o Benestar Social. 

Parlem ara de cooperació local, és a dir del suport del Consell als municipis, que es materialitza entre altres serveisen el Pla Insular de Cooperació, el PIC.  Aquests ajuts econòmics concrets inclouen per al PIC 2021 el Casal Juvenil dAlaior o la reforma del carrer del Duc de Crillon a Maó, per exemple. Quins altres projectes destaques del proper Pla Insular de Cooperació per la seva importància per als menorquins?

El PIC permet fer arribar finançament als ajuntaments i existeix des que es va crear el Consell Insular. Inicialment en aquest pla participaven el Govern de lEstat i el Govern de les Illes Balears; amb el temps tant lEstat com el Govern van deixar daportar finançament i el Consell el va assumir en solitari. Des de fa  dues legislatures, el PIC compta amb una partida de 2 milions i mig deuros, repartits de forma proporcional entre els ajuntaments. Són moltes les obres que shan anat finançant al llarg de tants anys arreu de tots els municipis: condicionament de carrers, zones esportives, zones verdes, remodelació d’edificis, urbanitzacions, rehabilitació, adquisició d’equipaments, etc.

Amb vista al PIC 2022 tenim previst modificar les bases de la convocatòria per introduir els objectius de desenvolupament sostenible com a marc general per a les obres que els ajuntaments proposin.

A més, en el marc de la reactivació econòmica per mor de la pandèmia de la COVID-19, comptam amb un altre pla per finançar obres i serveis dels ajuntaments anomenat Pla de Reactivació Econòmica, impulsat pel Govern balear i gestionat pel Servei de Cooperació Local amb una partida de 5.400.000 euros finançada a parts iguals entre Govern, Consell i ajuntaments. El termini per presentar projectes acaba aquest 30 de novembre i han destar executats abans del 30 de maig del 2023.

I què milloraries daquesta cooperació del Consell amb els municipis?  

Crec que el suport del Consell Insular de Menorca als ajuntaments no sha de limitar al finançament, sinó que és necessari crear un departament de cooperació local fort, amb diversitat de perfils, com ara arquitectes, juristes, interventor i economistes, per donar suport també amb recursos humans als ajuntaments; la llei de racionalització de lAdministració blica ha portat a la pèrdua de múscul humà en els ajuntaments, que sovint no poden executar projectes o veuen saturats els seus departaments per manca de personal tècnic.

Foto: David Arquimbau

D’altra banda, aquest 2021 sha realitzat per primera vegada el curs de formació de bombers a Menorca. Com ha incidit en el Servei Insular d’Extinció i Prevenció d’Incendis? 

Aquesta era una de les fites més important daquesta legislatura, era imprescindible crear una borsa de bombers professionals per tal dabastir el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis. El fet destar esgotada lanterior borsa no ha permès al Servei anar cobrint les baixes ni les jubilacions que sanaven produint. Ha estat un repte per al Consell, ja que ha estat el primer curs de bombers organitzat a Menorca i en les 600 hores de curs hi han participat docents de fora de lilla, però també personal del mateix servei que ha assumit tasques de docència. Això ens ha permès treballar paral·lelament la integració dels futurs membres del cos de bombers de Menorca amb els professionals que ja lintegren. Vull destacar la tasca del cap de Bombers de Menorca, Joan Gorries, per aconseguir aquesta fita i podem dir, en termes de qualitat, que ha estat un dels millors cursos i més complet que shan portat a terme a les Balears.

El curs ens ha permès dotar el servei de 5 bombers nous i ens permetrà incrementar la plantilla.

Què suposarà per a lilla el nou Pla Estratègic de Prevenció i Extinció d’Incendis i en quin punt es troba actualment? 

Aquest pla està gairebé enllestit, hem comptat amb la participació de la Universitat de Lleida, els Bombers de la Generalitat de Catalunya i equips tècnics de les Illes Canàries, tots ells amb una llarga trajectòria en la redacció de plans estratègics, per tal de redactar el pla més adequat possible a les necessitats del Servei de Bombers  de Menorca; tenim previstes unes jornades tècniques on participaran els bombers i també personal dels ajuntaments de lilla. El pla estarà redactat abans de final d’any.

Quin aspecte es pot millorar del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis? 

El Servei de Bombers ha estat un exemple de compromís i responsabilitat cap a la ciutadania tots aquests anys, l’única cosa que trob a faltar i que així ho reflectirà el Pla Estratègic és lobertura del servei a la ciutadania i impulsar la tasca de divulgació de la prevenció d’incendis des del mateix Servei. Els motius pels quals fins ara no s’ha fet són la manca de personal i la manca d’estructura tècnica que ha patit el Servei. Esper que amb l’aprovació del Pla puguem dotar el Servei dels recursos necessaris per ampliar-ne les funcions com a referent en prevenció d’incendis i  d’emergències de Menorca.

Enguany el Servei Insular d’Acollida d’Animals ha treballat amb la Protectora dAnimals de Maó i la de Ciutadella per elaborar la campanya Estimar-me és castrar-me, finançada pel Consell i els ajuntaments, per fer partícip la ciutadania en l’esterilització com a solució als nombrosos moixos assilvestrats. Quina és la magnitud daquest problema? 

La magnitud del problema és superior del que es pot pensar des de fora. És habitual que la irresponsabilitat dalguns s’acabi convertint en un greu problema per a altres.  Tot i tenir, amb lajuda de les protectores, moltes colònies controlades, no hi ha dia que no apareguin nous moixos fora de control, sobretot a les zones dhortals i a les perifèries del pobles. Són animals abocats al patiment, a la fam i a la intempèrie que amb cada “camada” multiplicaran per 6 el nombre, i que també tindran una vida de patiment, i a més generen interferències importants en el medi ambient. Per açò és tan important que la ciutadania prengui consciència de la situació.

Foto: David Arquimbau

Amb els cans és diferent. En quina situació es troben les caneres?

Els cans no resulten un problema tan gros com els moixos. Amb lajuda de les protectores i la feina dels centres dacollida, molts dels cans que arriben al centre són adoptats o reubicats en cases dacollida en el mínim temps possible. Tenim encara molta feina amb els cans que sutilitzen per a la caça; trobam propietaris irresponsables que acumulen cans fins a quantitats ingents i que després se n’han de desfer, o bé perquè no poden cuidar-los o bé perquè el ca ja no serveix per a la cria o la caça, i ens acaben saturant els centres en determinades èpoques de l’any.  És important fer una reflexió sobre aquest tema. Tenc molta esperança que la nova llei de protecció animal ens doni recursos per evitar aquests tipus de conductes irresponsables.

I amb vista al futur proper quins són els principals reptes del servei d’animals? 

El principal repte del servei en el qual hem treballat aquest darrer any— és el canvi de model de gestió dels centres dacollida. Sabem que la propera llei permetrà gestionar els serveis dacollida danimals abandonats o vagabunds a través de convenis amb entitats del tercer sector, com són les protectores danimals, però nosaltres ja ens hi hem llançat i treballam en un conveni que permeti atorgar a les protectores de Menorca la gestió dels centres dacollida del Consell Insular. Val a dir que és una mesura que ha rebut el suport de tots els ajuntaments de Menorca. La trajectòria i implantació de les protectores de Menorca és reconeguda per tots i són les entitats més adequades per gestionar aquest tipus de serveis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021
Prevenció d'incendis forestals a zones habitades, Govern Balear
Vacuna't del grip