“Passejo sovint amb el meu gos per aquest bosc i em pertorba pensar en el fred que passen sota la pluja”, diu l’Ewelina. Fa un mes, la seva parella i ella van topar amb una família. La mare, el pare i la filla d’uns 10 anys. Eren del Congo i volien arribar a França. “No volien ajuda al principi i els vam avisar que si els policies els trobaven, els retornarien a Bielorússia”, recorda. Van marxar igualment, però els van donar un telèfon mòbil i una targeta SIM.
Al cap d’uns dies, els van contactar. “Estaven perduts, molls i necessitaven ajuda”. L’Ewelina va acompanyar la família fora de la zona d’exclusió, on van poder contactar amb un advocat i començar els papers per demanar l’asil. Ara estan a un centre de refugiats.
“Aquest és un bon final, però no tots són així”, lamenta. La jove polonesa assegura que dos homes van ser hospitalitzats per una “pallissa de la policia bielorussa” i les “mossegades” dels seus gossos. Però els policies polonesos tampoc són hospitalaris: “Molts pensen que els guàrdies fronters ajuden els refugiats i no és cert”. Els controls policials en aquesta àrea són constants i inspeccionen els cotxes per comprovar que no hi hagi migrants o refugiats.
Xarxa de suport
Quan van començar a arribar persones des de Bielorússia buscant protecció, ara fa un parell de mesos, alguns veïns els hi donaven aixopluc de forma espontània. Darrerament, s’han anat organitzant i fins i tot han creat un grup per coordinar l’ajuda que ni les organitzacions internacionals com ACNUR ni les ONG humanitàries poden donar: menjar, aigua, roba tèrmica o assessorament legal.
L’Ewelina també fa de voluntària a l’hospital de Hajnówka, el poble més pròxim al bosc. Allà, atenen migrants i refugiats ferits i traumatitzats per la travessa: “Vaig conèixer un jove del Camerun que havia perdut els dos germans. No van sobreviure al fred. Estava desolat”.
Temor a represàlies
Estudiant de doctorat, l’Ewelina té flexibilitat per fer aquesta tasca humanitària sobrevinguda i a vegades perillosa. “Ajudar no és il·legal, però no confio en el govern ni en tots aquests soldats”, denuncia, i afegeix: “M’avergonyeixo molt del meu govern, inclús a vegades m’avergonyeix ser polonesa”.
També està una mica decebuda amb la reacció de la UE i creu que hauria de tenir una millor política migratòria i d’asil per afrontar situacions com aquesta.
