Aquest model, segons les dues entitats, funciona de tal manera que les grans distribuïdores marquen un cost de doblatge -el que es finança amb fons públics- “molt per sobre del preu de mercat”. Temen que els nous operadors audiovisuals, les plataformes en línia, utilitzin la mateixa estratègia, de tal manera que el nou fons anunciat “seria destinat a pressupostos inflats i ineficients”.
De retruc, aquest model provoca que en alguns casos les subvencions acabin recaient en doblatges i subtitulacions de continguts “més barats i de menor sortida comercial”. Per això adverteixen que si no és l’Administració la que fixa quins continguts cal doblar i subtitular amb fons públics i quins seran els costos computables, la presència de versions en llengües cooficials diferents al castellà dependran de la “voluntat” de les plataformes i les distribuïdores.
Per capgirar aquesta situació, Plataforma per la Llengua i l’AADPC insisteixen que calen uns percentatges d’oferta mínima en versió doblada i subtitulada en català als catàlegs. Amb aquestes quotes, opinen, les mateixes plataformes estarien “interessades” a incorporar el que ja existeix i noves produccions “amb una assignació de preus eficient”.
Les entitats veuen “inadmissible” que el PSOE “reconegui” que la llei “està pensada” per promoure la inversió de centenars de milions d’euros anuals per “convertir Madrid en un ‘hub’ audiovisual” i que “no sigui capaç” d’incloure obligacions d’inversió de quantia “molt inferior” per protegir la diversitat lingüística de l’Estat, “reconeguda per la Constitució espanyola”.
D’altra banda, ambdues entitats veuen amb bons ulls que l’esquema per promoure la producció pròpia en català no es limiti a una quota d’exhibició obligatòria als catàlegs -fet que, afirmen, podria complir-se amb la incorporació de sèries i pel·lícules antigues-, sinó que també hi hagi mínims d’inversió anual en contingut nou. Ara bé, reclamen que aquesta quota sigui superior al 6% acordat, d’acord amb el pes proporcional de la població que viu als territoris on el català, l’aranès, el basc i el gallec són llengües pròpies.
