Què és la menorquinitat cultural? Qui en són els pares d'un moviment que encara perdura en els nostres dies? Com ha evolucionat aquesta cultura menorquina dintre del nou segle? Aquestes són algunes de les preguntes que es respondran aquest divendres 26 i dissabte 27, en el marc de les XIX Jornades de Recerca Històrica de Menorca, que ha organitzat la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella del Cercle Artístic. Persones de renom dintre del món cultural actual, com Joan López Casasnovas, Fina Salord, Miquel Àngel Casasnovas o Jaume Mascaró, entre altres, protagonitzen les conferències de les jornades.
La Secció d’Estudis, l’any 2021
Enfora queda aquell 27 de gener de l’any de 1953 en què un grup d’inquiets van decidir recuperar la seva pàtria cultural i posar-la damunt la taula amb la fundació de la Secció d’Estudis del Cercle Artístic. Els motius, recopilats a l’acta fundacional, exposen la voluntat de “fomentar y difundir la cultura en todos sus aspectos”, a més del “perfeccionamiento cultural de sus asociados y en la divulgación de la misma, dedicada preferentemente al aspecto menorquín”. Així ho va recollir a Les Publicacions del Born Fina Salord, filòloga i historiadora de la Cultura, a banda de membre actiu del que resta d’aquella Secció d’Estudis originària.
Però, què hi queda d’aquella voluntat de fomentar la “menorquinitat cultural”? Berto Coll, membre de la junta de la Secció Històrico Arqueològica Martí i Bella, en fa aquesta reflexió: “Crec que podem dir que els objectius fundacionals segueixen ben vius, encara que no hi hagi una junta com a tal de la Secció d’Estudis ni òrgan visible. Però sí que hi ha una feina que es visibilitza amb l’organització del curs acadèmic del Cercle Artístic. Si bé en aquests moments la Secció d’Estudis és un òrgan intern d’assessorament acadèmic, està clar que els mateixos ideals i directrius que es movien en aquell moment, tenen continuïtat en el present”, comenta. Com a membre de la Martí i Bella, Coll també posa èmfasi en el fet que “la part que més s’ha desenvolupat des dels anys 70 és la Societat Històrico Arqueològica, que va agafar el relleu de què era la feina del grup d’història i arqueologia amb la seva constitució, el 1997. I que ara funciona com a entitat independent, baix el paraigua del Cercle Artístic”.
Que la voluntat fundacional segueix ben viva també es reflecteix en el programa de les Jornades d’aquest cap de setmana. Les ponències, que abasten totes les branques originàries de la Secció d’Estudis de 1953, posen en relleu que la menorquinitat cultural s’ha mantingut, recuperat i refermat durant els darrers anys. Així, aquest divendres 26 serà el torn de posar una mirada a les arts visuals, amb Anna Maria Bagur; fer una ullada a la cultura popular, amb Miquel Pons Portella; i fer una reflexió sobre les entitats d’estudis locals, que anirà a càrrec del professor titular d’Història Contemporània de la Universidad Complutenes de Madrid, José María López Sánchez.
Dissabte començarà la jornada l’antropòleg ciutadellenc Jaume Mascaró, amb la ponència “El lent deixondiment d’una societat estamordida”. La pinzellada de teatre anirà a càrrec de Joan López Casasnovas. I Jaume Sastre s’encarregarà de la part històrica. També té cabuda l’anàlisi dels Jocs Florals i la seva repercussió en la societat illenca, de la qual en parlarà Fina Salord. La ponència de clausura serà amb l’historiador Miquel Àngel Casasnovas, amb “Les Monografies Menorquines, un projecte editorial nascut a la vora de la Secció d’Estudis”.
A banda de les ponències, la música també tindrà cabuda amb un concert al Seminari, que anirà a càrrec de Maria Camps i Pere Arguimbau, amb el seu format Íntim.
Una mirada a l’any 1953
La mirada al passat la posaran les fotografies que formen part de l’exposició “La secció d’estudis del Cercle Artístic, primera època”, que es podrà veure a la Sala Jeroni Marquès. La mostra, coordinada per l’expresident del Cercle Artístic, Paulí Amorós, és un recull d’imatges representatives d’aquelles primeres trobades, mogudes per les inquietuds compartides del membres fundacionals. Algunes d’aquestes imatges vos les avançam a El Iris d’aquesta setmana, gràcies a la col·laboració de Berto Coll.
La junta originària de la Secció d’Estudis va ser formada per: Josep Salord i Farnés (president), Gabriel Martí i Bella (vicepresdent), Josep Mascaró Pasarius (secreatri), Guillermo Florit Piedrabuena (vicesecretari), Antoni Mesquida Cavaller (tresorer), els vocals Josep Al·lès Quintana, Miquel Bagur Barrancos, Andreu Bosch Angalda, Gabriel Gelabert, Pedro Hernández Sastre, Fernando Martí i Camps, Marcos Mascaró Montero, Sebastià Moll Campins, Josep Pons Lluch, José Roberto Torrent i Joan Seguí Serra. De gairebé tots ells s’ha pogut confirmar l’assistència de familiars descendents a l’esdeveniment, en el que vol ser un homenatge a la valentia d’aquest grup de persones en la formació d’una secció d’estudis amb un caràcter fortament menorquí en una època en què les identitats territorials no tenien el relleu que tenen en l’actualitat.
