Comentari literari Per Raymonde Calbo Laffitte

 

Em sembla, i tal vegada m’equivoqui, que la literatura mallorquina amaga molts de tresors massa poc coneguts del gran públic. Aquí en concret vull referir-me a dos llibrets. Un es titula “En Rupit”, una novel·la de l’escriptor Joan Rosselló i Crespí, més conegut com Joan Rosselló de Son Fortesa, nascut a Alaró el 1854 i mort el 1935. Malgrat que es tracti d’una novel·la breu i d’estil més bé pobre, a mi m’ha emocionat la seva lectura. Ajuda a conèixer i entendre millor els matisos de la terra profundament humana i mediterrània, amable i reservada de la Mallorca d’un temps. La llengua dialectal emprada per l’autor aconsegueix fer-nos proper aquest idil·li trist , retrat d’un món rural amb uns personatges senzills, impulsats per passions primàries, i empesos cruelment pel destí. Les descripcions paisatgístiques i de la vida dels camperols són magnífiques, una idealització de fora vila que representa la bondat, la innocència i el bé en front de la ciutat, focus de corrupció i perversió.

Aquesta petita i modesta novel·la titulada “En Rupit” és una història commovedora que recorda les de l’escriptor Charles Dickens perquè hi apareix aquell terrible mal social que existia a l’època -segle XIX i part del XX- que era l’explotació infantil a les fàbriques tant a Anglaterra com a la Ciutat de Mallorca. El protagonista d’aquella novel·la mallorquina, un nin primer abandonat pel seu pare i més tard reclamat per ell, havia estat criat a fora vila per uns pagesos que l’estimaren com si fos seu. Aquell pobre al·lot anomenat Rupit, indefens, bo i resignat davant l’actitud reprovable d’un pare sense escrúpols, va haver de suportar un treball feixuc a una fàbrica de flassades del barri de sa Gerreria de Palma on li feien traginar carbó i el maltractaven fins que emmalaltí i acabà morint. Una lectura que t’arriba al cor.

L’altre llibret té per títol, “La minyonia d’un infant orat ” escrit per mossèn Llorenç Riber, nascut a Campanet el 1882 i mort el 1958. Un llibre deliciós que sempre tenc a mà perquè mai em cans de llegir aquesta narrativa que amb paraules de Joan Pons i Marquès recollides a l’antologia de textos de les Illes Balears, volum VII del Dr Joan Miralles i Monserrat diu :” l’estil és perfecte, dolç i transparent com una mel de romaní o tarongina”. Un llibre de memòria d’infantesa amb una prosa d’una bellesa sensacional i exuberant, i lírica carregada de cites clàssiques i al·lusions literàries però sense pedanteria, un exemple de frescor i d’humanitat. M’agrada molt també perquè crec que sempre la nostra memòria ens fa idealitzar el món de la nostra joventut malgrat les penúries que per ventura hi haguem viscut. També llegeixo amb delit els capítols dedicats a la seva partida de casa i als dos anys que va passar al santuari de Lluc, que descriu així : “De cop i volta vaig trobar-me jo en aquell estat que és delicat igualment pels homes nins i per les plantes tendres. Mai han de menester tan amorosívola i tan dolç esment com a l’hora que són arrancats del planter natiu i de la falda materna(…). Els meus ulls, de més a més, acostumats als horitzons oberts i a la mar llunyana, s’hagueren d’avesar als grans murs de rocam i a la intimitat d’un comellar ombrívol. Ja em teniu submergit, doncs, dins un gran gorg de verdor i de silenci; dins una enclotada solitud ascètica vas insigne de devoció…” A Lluc, Llorenç Riber va descobrir que l’home ha de viure en harmonia amb la natura i diu:-” Enlloc com en aquella ascètica i nemorosa solitud, he tastat el misteri de les temporades litúrgiques que s’avenen tan bé a les diverses estacions de l’any”. Ja no era un infant orat, havia arribat al món de la cultura i de la reflexió.

Dues lectures del tot recomanables, patrimoni d’una extensa literatura mallorquina durant molt de temps silenciada i desconeguda escrita en llengua catalana. Per estimar i respectar una terra n’han de conèixer la seva cultura amb la seva llengua pròpia, que com deia mossèn Alcover: “…L’han de voler polent, esplèndida, llampant, inesgotable, plena d’encís i de dolçor, brollant de tot vent, vida, briu i delit coronada de totes les resplendors, magnificències, filigranes i sublimitats de l’alta literatura…”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca