El punt de vista és important. Si no tinguéssim miralls no ens podríem veure el rostre. Si la superfície de l’aigua no fos reflectant mai hauríem sabut el color real dels nostres ulls. Els pobles indígenes creien, i encara creuen, que la fotografia furta la nostra ànima. L’autèntic mirall són els altres i l’amor és l’únic reflex a l’hora de veure la nostra bellesa, ja que tots som bells, fins i tot l’home més lleig del món, com vaig intentar demostrar a La casa de gel. A vegades, per tant -pocs han vist l’altra cara de la lluna-, vivim dins un miracle i no en som conscients. Els convidats a les noces de Canaan beuen vi, el preuat líquid esperitós se’ls acaba i no són conscients que un dels invitats era Jesucrist. Continuen bevent vi fins que cauen rebentats sense ser conscients que han format part d’un miracle que serà contat durant generacions i generacions. És el que passa en l’actualitat amb la narrativa menorquina. A l’era dels relats proclamada per la influent pensadora Donna Haraway (hem de generar nous relats; crear, fabular, amb l’objectiu de no caure en la desesperació; per aconseguir arribar tal vegada a induir una transformació) Menorca disposa dels millors narradors i narradores de la seva història. Vivim en aquest sentit un miracle, un període de temps extraordinari del qual no en som conscients com no ho van ser mai els convidats a les noces de Canaan. I hem aconseguit aquesta fita extraordinària d’esquena a les administracions insulars que s’han decantat, en contra del pensament de l’època, per la poesia; menys combativa, més abstreta, més mesella amb el poder com molt bé va explicar Gabriel Ferrater. La causa cal trobar-la en el rellotge de cucut, en la pel·lícula protagonitzada per Orson Welles El tercer home i en la seva teoria cínica i irònica: “A Itàlia, en trenta anys de dominació dels Borja només hi va haver terror, guerres i matances, però van sorgir Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i el Renaixement. A Suïssa, pel contrari, van tenir cinc-cents anys d’amor, democràcia i pau. ¿I quin va ser el resultat? El rellotge de cucut”. Els Borja eren valencians, rallaven la nostra llengua. Per tant, en una variant lingüística semblant al menorquí va sorgir aquesta esplendor meravellosa. Mitja dotzena de festivals de poesia, un nombre similar de concursos de poesia, deïficació de poetes mediocres i, en paral·lel, esclat de la narrativa menorquina. El cínic Orson Welles tenia raó. Una altra vegada Donna Haraway: “em vaig fer feminista gràcies a la ciència ficció”. I va el jove J. P. Sansaloni i publica a la prestigiosa editorial independent Raig Verd la primera novel·la d’aquest gènere de la història de la literatura menorquina (tal vegada balear). Un final. La novel·la ens fa pensar. Ens fa agafar consciència de la fragilitat del nostre planeta. Ens transforma. Ens entretén. I aquesta petita obra mestra ha estat escrita amb només vint-i-nou anys! “Em vaig fer feminista” repeteix la guru de la filosofia contemporània i patapam. El país de l’altra riba de la feminista Maite Salord guanya el novell i ben assortit Premi Proa de novel·la que està dotat amb 40000 euros! Combativa, excel·lent escriptora, dominadora de la llengua; la novel·lista de Ciutadella transita pel camí que va ajudar a traçar Albert Camus (“L’escriptor no es pot posar avui al servei dels qui fan la història; està al servei dels qui la pateixen”) i que és el camí de la literatura ètica que perdurarà i que ha perdurat si ens prenem la molèstia de repassar, llegir o rellegir els clàssics. I nous relats. Relats que no s’han escrit mai i que un menorquí d’adopció ha escrit per primera vegada i sempre, per un sentit de redundància i repetició, posant-se al costat de les víctimes, al costat de les persones que, a pesar de tenir una veu potent, han vist com el seu alè sonor havia estat silenciat per les persones que ostenten el poder i que el volen conservar costi el que costi. Aquí, a ca nostra, a Menorca. O allà, a Madrid. O a l’Oest nord-americà. Josep Masanés sap escriure. Ho demostra a la novel·la Els proscrits de Santa Fe, guanyadora del premi Antoni Vidal Ferrando de Santanyí, en un estil que recorda el millor Cormac McCarthy. Poderosa, brutal, nerviosa com un cavall salvatge que només l’habilitat narrativa de l’escriptor de Barcelona pot domar creant a la vegada un relat nou que mai no havia estat contat. Déu meu! Estimades lectores, estimats lectors. Sou a les bodes de Canaan i no ho sabeu. Llegiu, llegiu aquestes tres novel·lasses aquestes festes de Nadal com si us trobéssiu enmig d’una celebració sense fi -l’any que ve, més- i sense fer cas al rellotge de cucut. MIRACLE. Fet sobrenatural o que es desvia de les lleis conegudes a la naturalesa. Del llatí.
