Actes 8 Març

Pot ser Nadal Per J. Bosco Faner Bagur

 

Pot ser Nadal té misteri

i és més que una festa

entre amics i familiars.

Pot ser Nadal no és tan sols

uns dies d’hivern

vorejant una foganya.

Pot ser Nadal és silenci

entorn d’un bressol

arraconat massa temps.

Pot ser Nadal és el clam

actiu i molest

a la llar dels prepotents.

Pot ser Nadal és el tast

d’un Déu que ens visita

amb un somriure indigent.

Pot ser Nadal és la Nova

que abraça amb amor

a qui és estel en la nit.

La primera festa que vam celebrar els cristians va ser una festa setmanal: el diumenge. A partir de la resurrecció del Senyor, la comunitat dels primers cristians comença a reunir-se, setmana rere setmana, per commemorar i viure la presència de Jesús ressuscitat. Als primers temps de l’Església, sols es celebrava la festa del diumenge, l’Eucaristia.

Prest va ser, però, que la comunitat inicial cristiana va a començar a celebrar una festa anual, Pasqua. Tenia lloc pels dies de la Pasqua jueva: la vetlla de la nit del dissabte al diumenge després de la primera lluna plena de la primavera. I, així, entorn de la Vetlla Pasqual, es va començar a organitzar l’actual cicle de Quaresma i de Pasqua.

Va ser més tard que va començar a celebrar-se la festa de commemoració de l’Encarnació i la vinguda al món del Fill de Déu. Sembla que la primera, és la que coneixem amb el nom d’Epifania, el 6 de gener, i que comença a celebrar-se cap a l’any 300. És la festa més important del cicle de Nadal per a l’esglésies d’Orient.

La festa de Nadal, del 25 de desembre, apareix citada per primera vegada en un calendari de l’any 354 per Fúrius Dionís Filòcal. Fúrius indica: 25 de desembre: Naixements del Sol Invicte. Neix el Crist a Betlem de Judà. A Roma, el 25 de desembre se celebrava la festa del Sol, perquè és a partir d’aquestes dates que el dia comença a allargar-se i el sol venç la nit. Els cristians, amb ganes de celebrar el naixement de Jesús i desconeixent-ne la data -els evangelis, a diferència de la data de la mort, la del naixement no en diuen res- van trobar oportú celebrar-la aquest dia del sol, veient en Jesús el sol veritable que ve a il·luminar tota foscor.

Cert, Nadal és més que una festa entre amics i familiars vorejant una foganya durant una època en que el sol es decideix iniciar la seva victòria sobre la fosca. Nadal ens convida a degustar la consciència i la presència d’un Déu que ens ha visitat. D’un Déu que ens convida a ser llum, a ser estels enmig de la nit, de la fosca, de la frustració, de la desesperança, del sense sentit. Bon Nadal a tots!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.