Per Nadal neules Per Raymonde Calbo Laffitte

 

A ca nostra a Palma quan ve Nadal m’agrada penjar unes neules que amb molt de compte i paciència vaig retallar ja fa un parell d’anys. Els dibuixos eren el regal d’unes monges de Portocolom, un detall que sempre he apreciat molt perquè un temps tenien aquells dissenys molts gelosos. Sempre he guardat a la meva memòria el record entranyable i agraït d’aquelles monges que malauradament ja no hi són.

Les neules són un element representatiu de les festes de Nadal. Com diu el refrany “Cada cosa a son temps, i a Nadal neules”. El diccionari Alcover-Moll defineix la neula com un “full prim de pasta de farina cuita, amb sucre o sense”. Les neules eren i són un dolç típic de Nadal a Mallorca juntament amb el torró d’ametla. Record quan la meva sogra elaborava aquest riquíssim torró d’ametles crues capolades recobert de dues neules anomenat “coca de torró”. Al segle XIII ja es documenta i descriu que l’any 1267 al convit de Nadal del rei Jaume I, van oferir-se neules, pinyons i ametles com a postres als més de cent convidats. Ramon Llull les esmenta a la seva obra “Llibre de meravelles” de 1289. Al segle següent, les Lleis Palatines del rei de Mallorca Jaume III les esmenta acompanyades de piment o vi dolç mesclat amb espècies. El pare Gabriel Llompart ens recorda que les neules, fabricades pels hostiers de les apotecaries antigues, servien també per embolicar pocions i medicaments amargs. Segons la tradició, les neules cilíndriques varen ser inventades per una monja que va tenir la idea d’enrotllar una hòstia.

Les neules a més d’ésser un menjar dolç tan popular, passaren a ser un element decoratiu que penjava de les voltes de l’interior de les esglésies. Per això amb el temps les neules ornamentals deixaren de ser de pasta mengívola i passaren a ser de paper, de vegades retallades artísticament. També constitueixen un ornament molt usat en el sostre dels betlems o naixements de Mallorca. Mn Llorenç Riber al seu llibret “La minyonia d’un infant orat” ens recorda que servia també de calendari per esperar la Quaresma: “és general costum de les esglésies de Mallorca de penjar al llantoner o al salomó central una coa de tantes neules com setmanes manquen per a la Quaresma.” També l’investigador Miquel S. Font a l’estudi titulat “El Nadal a Mallorca”, diu: “els enfilalls de neules ocuparen durant la nit de Nadal la trona des d’on la Sibil·la interpretà el seu cant… fins que a la finalització de la interpretació i mitjançant l’espasa es talla el fil que suporta tot el conjunt”. Mossèn Alcover, a l’article “Ses festes de Nadal”, recorda aquesta tradició després del cant de la Sibil·la: “És prop de mitja nit: l’església està de gom en gom, i es fadrins esburbats s’arremolinen baix des fil de ses neules de la Sibil·la. Perquè aquesta en acabar, el talli, i les puguin haver totes”. Aquesta acció de la Sibil·la que talla i fa caure les neules ha estat interpretada com la simulació dels estels i astres que han de caure del cel quan es produeixi el cataclisme final de l’apocalíptica cançó.

M’agrada aquesta tradició que vaig descobrir quan vaig arribar a Mallorca on cada any moltes cases i esglésies s’engalanen d’aquelles neules, algunes autèntiques filigranes. També m’agrada gaudir de la Nit de Nadal plena de llum, de màgia, de retrobaments, d’alegria i d’esperança.

Molts d’anys i salut!

Raymonde Calbo Laffitte

Referències bibliogràfiques: “Les festes de Palma”. Gaspar Valero i altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca