Dissabte de Nadal El Dissabte de Nadal segons les tradicions menorquines

 

La Web de Cultura popular de Menorca ens explica alguns costums propis del 24  de desembre a la nostra illa.

El 24 de desembre és coneix amb el nom de dissabte de Nadal o nit de Nadal. Antigament, al matí, els capellans resaven a l’església l’hora de l’ofici diví anomenada Prima, és a dir la primera hora del dia entorn de la sortida del sol. Aquest res es feia amb molta solemnitat, perquè incloïa el cant de l’anomenada Calenda, que era el pregó litúrgic de la festa del Naixement de Jesús. A Sant Lluís la cantaven els vicaris amb música del compositor maonès Damià Andreu, famós organista de Santa Maria. A continuació els capellans, juntament amb els cantors laics que hi havien intervingut i els escolanets, eren convidats a un got de calent.

El calent és una beguda que se serveix calenta i està feta a base d’anisat mesclat amb altres licors com conyac, rom, palo mallorquí i herbes, rebaixat amb aigua i escalfat tot junt amb una mica de canyella de garrot, pell de llimona i sucre. Antany, el Dissabte de Nadal, els obrers es trobaven al matí, abans de començar la feina, i anaven de calents pels diferents bars del poble. El costum d’anar de calents encara és viu, sobretot a la zona de ponent de l’illa; però ha perdut força amb el temps.

A la mitjanit se celebra la missa del gall, que és la missa més popular de les tres que es diuen per Nadal. A Menorca, fins ben entrat el segle XX, se celebrava després d’un cant nocturn de les matines, amb un caire molt festiu i amb una melodia del tipus “pastoril”, marcada per motius típicament nadalencs. La missa acabava amb l’adoració de la imatge del Bon Jesús dins el bres, mentre cantaven nadales alegres i populars, tant per la lletra com per la tonada. Una de les que recopilà Antoni Orfila de Llucalari, capellà i organista de Sant Lluís, és aquesta:

“La nit santa de Nadal

nasqué lo fill de Maria

vingué a curar nostro mal

i omplí el món d’alegria.”

Fins al segle XVI, en la missa del gall s’interpretava el cant de la Sibil·la; primer per quatre clergues i a partir del segle XV per un escolà vestit de dona. Aquest cant fou prohibit al final del segle XVI; però a partir de 1692 va tornar a ser autoritzat a Mallorca i recentment ha estat declarat per la UNESCO patrimoni de la humanitat.

 

mostra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca