Hi ha molt poca documentació referent al primer terç del segle passat pel que fa al rellotge de la Catedral. El que sí podem dir és que alguns document evidencien que durant la República i els anys de la Guerra Civil va estar en funcionament. Encara avui a la porta d’entrada a la torre del rellotge hi trobam una pintada que diu “El dia 10 –V -1935 pintaron el reloj J.F. y L.A.” Segurament va ser escrita amb la mateixa pintura negre amb la que van pintar el rellotge.
Un treball d’enginyeria
Tal i com explica Pompilio Piris Seguí a Història dels rellotges públics de Ciutadella de Menorca (Segles XVI a XXI), Edicions Nura (2007), als anys 40 el Canonge Mateu Bosch i Caldentey decidí fer una nova màquina per la torre de la Catedral per tal de substituir l’anterior. I diu Piris: “Realment no la va construir, sinó que el que va fabricar era un amplificador mecànic de l’estructura d’un petit rellotge de caixa. Aprofità tot el que va poder, fins i tot el pèndul, i l’adaptà a un bastidor de ferro. En aquest bastidor s’hi havia construït el tren d’avanç de les pues per aconseguir fer moure les feixugues manetes de les esferes i un nou tren molt més potent per fer moure els batalls de les campanes que sonaven les hores i els quarts. La màquina es va fer a la fàbrica de cadenes del Sr. Gelabert. El Canonge Mateu Bosch també va fer construir un sistema mecànic per moure l’avanç de les pues de l’esfera que hi ha a l’interior de la Catedral (de part damunt de l’orgue) i que es troba a diferent nivell, aconseguint la transmissió de moviment a través d’una cadena de bicicleta. També va fer un enginy per remuntar els feixucs pesos de manera automàtica.”
Realment va fer un gran treball, aprofitant l’estructura de l’anterior màquina (d’enginyeria francesa) i construint el nou rellotge amb peces i maquinària fetes a Ciutadella. Val a dir que l’anterior maquinària es troba a la torre del rellotge i tot i el pas del temps encara es percep la sòlida estructura en què estava construïda. Tant bé va anar la cosa que el Sr. Mateo Bosch es va posar a treballar en un nou rellotge i, quatre anys més tard, el Dissabte de Sant Joan de 1950, s’inaugurà el rellotge de l’Ajuntament.
A partir dels anys 90 es va informatitzar el sistema i ara va tot computeritzat des de la sagristia de la Catedral. El sistema informàtic actual permet reprogramar, avançar o retardar el rellotge en cas que fos necessari. El sistema també va connectat a les campanes: les dues que toquen hores, quarts i mitges i les que toquen els sons de litúrgia.
L’anècdota
En aquesta visita al rellotge de la Catedral ens hi acompanya en Toni Barber Moll, electricista jubilat i que ha tingut cura del rellotge des de finals dels anys 80. En Toni coneix al detall el funcionament de la maquinària i la història d’aquest element que ha marcat, i ho fa encara, la vida de tot un poble. Un exemple n’és l’anècdota que ens explica i que succeí no fa massa anys quan un vesí es va queixar que els sons de les campanes del rellotge en donar les hores durant la nit el desvetllaven i no podia dormir. El rector de la Catedral va prendre la determinació d’emmudir el rellotge des de mitjanit fins les 8 del matí. Llavors van ser molts els vesins que es van queixar perquè el rellotge havia deixat de fer-los companyia durant la nit, i tot d’una van haver de restablir el so les 24 hores.
Així idò, aquest magnífic rellotge, l’ull que corona la porta de la Llum de la Catedral de Menorca, que veu sortir a Sant Antoni i veu entrar al Sant Sepulcre el Divendres Sant; que veu passar els cavalls per Sant Joan i que sentirà els crits de celebració d’entrada de l’any nou aquests dies, és ja un venerable ancià de 75 anys.
