No ho he inventat jo però és Nadal! Per Mary Moro

 

Fa una mica més de dues setmanes vam fer un vermut d’aquells de poc més d’un parell d’hores que alegren l’ànima durant mesos. Va ser gràcies a la meravellosa coincidència d’estar, al mateix temps, la meva amiga Rocío i jo a Barcelona. Som amigues des dels 13 anys, no ens veiem tant com ens agradaria perquè vivim a centenars de quilòmetres, així i tot sempre que es dona l’ocasió correm raudes a la trobada, una de l’altra. Aquesta vegada va ser un vermut grupal: estàvem nosaltres, Rocío, el seu germà Jose, amb el qual també hem viscut mil moments, Esther i Marta. Vam parlar de tot i de res alhora, volent posar-nos al dia de mesos, fins i tot anys, en aquell poc més de dues hores.

Entre els diferents temes va sortir el del Nadal: Rocío viu a Extremadura i explicava que no podria compartir amb Jose i la seva dona Esther el cap d’any, tampoc començar el 2022 junts, perquè ells es tornaven el mateix dia 31 cap a Barcelona. No conec família més d’esquerres i atea que la dels germano Navarro, així són de cognom els dos; la situació es presumia divertida, jo vaig començar a somriure veient com tots dos es posicionaven i defensaven, amb diferents arguments, el seu parer sobre el tema: Jose explicava com el preu dels bitllets canviava radicalment, segons viatgessin el divendres 31 o ja el dia 1, fins i tot el 2; afegint que “què és el Nadal, què és això de donar importància a tals dates, si són dies com un altre qualsevol, quina importància té cap d’any?” Per part seva, Rocío li deia, ja una mica més irada, “a veure noi, que què és el Nadal? Jo no l’he inventat, però és Nadal, és cap d’any, i encara que jo no l’hagi inventat ho és!! No és que sembla ser que és cap d’any, ho és!!”

Com els trobo a faltar i com comprenc a tots dos! Entenc aquesta defensa que cadascun feia sobre la seva manera de sentir. Jo tampoc soc creient, no en un déu cristià com l’han pogut fer els meus avis, tietes, fins i tot la meva mare; encara que sembli també una incongruència m’il·lusionen aquests dies pel significat que jo li dono: són dies en què puc viatjar i estar sense presses amb molta gent a la que estimo. Alhora, ells també estaran ociosos i una mica menys pendents del seu dia a dia, de rellotges i fins i tot d’aquests petits neguits que els impedeixen relaxar-se com sí que poden fer-ho en les taules llargues de les festes, taules abundants, ja no tant de menjar, que també, sinó d’il·lusions i somnis que, d’alguna manera, dipositem en aquesta data, en aquest nou any que just després de l’última campanada dona inici.

Com la meva amiga Rocío, jo tampoc he inventat el Nadal, també com ella crec que si existeix i es pot què millor que reunir-nos tots i compartir moments junts! Un altre tema seria el consumisme i com ha anat degenerant cap a un lloc menys lluminós… La base de passar dies al costat dels que estimo, als quals no sempre puc veure tant com m’agradaria, aquest és el fonament sobre el qual a mi sí que em semblen dies especials.

Estimats, estimeu-vos molt; gaudiu de l’amor i dels que teniu a prop, també dels que han partit cap a un altre lloc però mai del nostre cor. Tots fem d’aquests dies uns de molt especials! Bon Nadal i Feliç Any 2022 per a tots nosaltres, xin!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca