El nombre de llars amb accés a Internet creix fins al 97 % a les Illes Balears

La Vicepresidència del Govern, a través de la Direcció General d’Innovació, ja disposa dels darrers informes de l’Observatori Balear de la Societat de la Informació (OBSI) sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions a les empreses i a les llars de les Illes Balears per als anys 2020-2021. Amb dades extretes de l’Institut Nacional d’Estadística, aquests informes reflecteixen l’impacte que la pandèmia ha tingut en els hàbits de la societat balear, on s’ha vist un augment en la implantació del teletreball a les empreses i de les classes en línia entre l’alumnat.

Les dades analitzades per l’OBSI indiquen que les Illes Balears se situen al tercer lloc amb relació a llars amb Internet respecte a la resta de comunitats autònomes; i creix dos punts el nombre de llars amb accés a Internet (97,3 %). El telèfon fix continua en descens a les llars, arribant a disminuir un 10 % en els darrers cinc anys, mentre la pràctica totalitat de llars ja disposa de telèfon mòbil.

Entre la població l’ús d’Internet està molt estès, i el 95,1 %, de les persones de 16 a 74 anys afirma que ha utilitzat Internet durant el darrer any. En aquest sentit, un dels usos principals ha estat l’ús de les xarxes socials, les vídeotelefonades i, sobretot, la banca electrònica, que ha crescut més de 20 punts percentuals. Aquests augments s’accentuen molt a partir del 2020, amb l’arribada de la pandèmia i en un any marcat pel confinament i les restriccions.

Seguint amb la tendència d’anys anteriors, en l’àmbit empresarial es mantenen les dades de connexió a Internet:gairebé totes les empreses grans de les Illes Balears —de deu o més treballadors— disposen de connexió a Internet (99,8 %), la gran majoria a través de banda ampla fixa, tot i que creix la connexió a través de xarxa de fil i fibra òptica. Tant a Balears com a la resta de l’Estat es redueix el nombre d’empreses que disposa de pàgina web en més de tres punts, passant del 81,4 % del període anterior al 78,2 % actual, coincidint amb la mitjana estatal (78,3 %). Així i tot, continua creixent l’ús dels mitjans socials en l’àmbit empresarial (xarxes socials i blogs), quatre punts per damunt de la mitjana (70,7 %).

«La penetració elevada d’Internet tant a les llars com a les empreses fa que les Illes Balears estiguin preparades per desembarcar en el segle XXI», indica el director general d’Innovació, Eduardo Zúñiga, per a qui «aquest salt tecnològic ha d’anar acompanyat de l’aposta que fa la Vicepresidència del Govern i la Direcció General d’Innovació per diversificar el nostre model econòmic. Un model amb un teixit econòmic sostenible i innovador, amb capacitat internacional, que creï llocs de feina desestacionalitzats i de qualitat. Un model no depenent de matèries primeres, que sigui resilient i doni oportunitats laborals als joves. Aquest ha de ser un dels vectors de la diversificació econòmica».

El teletreball, una opció per a pocs

Les empreses han patit un abans i un després de la pandèmia causada per la Covid-19 i les dades així ho demostren. Malgrat que arran de la pandèmia s’ha duplicat el nombre d’empreses balears que permeten el teletreball (40%), només un 8% de les persones ocupades durant el 2021 han teletreballat, i aquesta xifra és deu punts inferior a la mitjana estatal.

L’augment d’aquesta modalitat de treball, cada cop més present a les empreses, està molt relacionat amb l’aparició de la Covid-19, i ha resultat determinant, ja que més de la meitat de les empreses que ho han incorporat (53 %), afirmen haver-ho fet després de la pandèmia.

D’altra banda, quan l’INE consulta els ciutadans respecte al teletreball s’observa com es tracta d’un fenomen encara incipient que no està a l’abast de la gran majoria de treballadors, i que a Balears la xifra també és inferior a la mitjana de l’Estat: un 7,9 %, enfront del 17.6 %. Així, només vuit de cada 100 treballadors han pogut teletreballar durant el 2021 una mitjana de 2,9 dies a la setmana. Majoritàriament, els treballadors no han pogut treballar des de casa perquè la seva feina no ho permetia (74,9 %). Curiosament, dels treballadors que no han teletreballat, un 75 % ha manifestat que prefereix el treball presencial.

Altrament, les persones que sí han fet teletreball declaren que preferirien fer-ne més dies de mitjana (3,3 dies) i que hi troben nombrosos avantatges, com per exemple: l’estalvi de temps, el fet d’evitar desplaçaments, la comoditat i la conciliació, principalment. Altres beneficis que han vist aquests treballadors són, també, la gestió del temps i l’estalvi econòmic que suposa no haver de desplaçar-se fins al lloc de feina. I d’altra banda, els principals inconvenients que han trobat aquestes persones al teletreball, han estat: la manca de contacte social amb els companys de feina i la manca de desconnexió laboral que els comporta aquesta modalitat.

Augmenta l’administració electrònica, les classes en línia i les notícies falses (fake news)

També, en relació amb els usos, és destacable l’augment de persones que afirma haver interactuat amb l’e-administració: set de cada deu ciutadans, xifra que ha crescut més de deu punts percentuals aquest darrer any.

Per altra banda, enguany l’INE ha afegit dades sobre el que anomena tele-escola, amb indicadors sobre l’assistència a classes a través d’Internet per part dels menors d’entre 6 i 15 anys. Així, en aquesta franja, trobam que el 43,5 % dels alumnes d’aquestes edats han assistit a classes en línia impartides pels seus professors. En aquest sentit, les llars que disposen dels mitjans necessaris perquè els menors puguin fer classes o activitats impartides a través d’Internet és del 96,4 % a Balears i del 95,2 % a la resta de l’Estat.

Pel que fa a compres en línia, un 72 % dels ciutadans han comprat alguna vegada per Internet. Les compres que es realitzen a Internet es concentren, sobretot, en persones joves i amb ingressos alts; i el valor de les compres realitzades es concentra en un interval que comprèn dels 50 als 300 euros. El que més es compra són, sobretot, productes físics (97,2 %) com roba, sabates i accessoris.

També, en referència a les compres a través d’Internet, és destacable com el 90 % de les persones que compren ho fa a venedors nacionals, però que també augmenten fins a doblar la xifra de 2020 (41,4 %) les compres a venedors d’altres països de la UE.

Un altre dels fenòmens en el que enguany ha volgut indagar l’INE han estat les notícies falses (fake news). I així s’ha pogut saber que més de la meitat dels usuaris d’Internet admet haver vist informació dubtosa o falsa. Tot i que desinformació i notícies falses sempre n’hi ha hagut, l’ús d’Internet i les xarxes socials afavoreixen que s’escampin de forma més ràpida perquè tothom pot crear i compartir continguts a l’instant.

Aquest fet és cada vegada més conegut pels usuaris, i per això, un 28,5 % de les persones que han vist aquest tipus d’informacions afirma que va comprovar-ne la veracitat. De les persones que no la van contrastar, un 70 % afirma que el contingut o la font no li semblaven fiables i el 27 % admet que no ho va comprovar per manca d’habilitats o coneixements per fer-ho.

Finalment, també és destacable com es dispara l’ús de la cerca d’informació sobre temes de salut entre les persones majors de 74 anys. En aquest col·lectiu, el 37,1 % han utilitzat Internet en alguna ocasió, tres punts per damunt de la mitjana estatal, i el servei que més utilitzen és la missatgeria instantània, així com el correu electrònic, que també ha augmentat aquest darrer any.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca