Irene Riudavets, la menorquina que ha descobert una tomba intacta a Egipte Per Itziar Lecea

Irene Riudavets és arqueòloga, egiptòloga i menorquina. I ha format part de la missió que l’equip de la Universitat de Barcelona desplaça cada any que pot a la ciutat egípcia d’Oxirrinc. La d’enguany ha estat una campanya profitosa, amb la descoberta de dues tombes d’època saïta -la darrera dels grans faraons-, una d’elles tal com la van deixar fa uns 2.500 anys. Però, què hi fa una menorquina a Egipte? Riudavets ens explica aquesta setmana la descoberta més important dels darrers anys al jaciment d’Oxirrinc, la repercussió que ha tingut al país egipci i com va ser el moment d’obrir un sarcòfag que mai havia estat explorat.

De la cultura talaiòtica a Egipte

“Des de petita m’ha cridat molt l’atenció l’egiptologia”, assegura Riudavets. Tot i que a Menorca també s’ha endinsat dintre de la prehistòria de l’illa amb gust. Ha treballat, entre altres, al jaciment de Torre d’en Galmés i, fins a finals d’aquest 2021, ha estat cogestora de Torralba d’en Salort, on s’ha començat un projecte d’investigació que va permetre deixar en condicions excel·lents la visita a la taula més alta de Menorca, a banda d’obrir altres emplaçaments del poblat. Riudavets, assegura, de totes maneres, que “em vaig fer arqueòloga per Egipte. El camí per poder-me dedicar a aquesta matèria va ser estudiar Història i arqueologia, que vaig complementar amb un màster en Història Antiga, en l’especialització d’Egipte. Però fer feina dintre d’aquest àmbit és molt difícil, el que em va conduir a especialitzar-me en la cultura talaiòtica. Tanmateix, són dos mons que vaig relacionar a la tesina del màster, que vaig fer sobre la figureta d’Imhotep que va aparèixer al poblat de Torre d’en Galmés. Així i tot, el darrer any de carrer vaig poder entrar a l’equip de la Universitat de Barcelona que porta la missió catalana a l’Egipte Mitjà al jaciment d’Oxirrinc. Des de 2010 he anat, cada any que s’ha pogut, a excavar a Egipte.”

Contextualitzant Oxirrinc

A principis del mes de novembre, Riudavets es va embarcar cap a Egipte, una vegada més, per seguir les excavacions, que van quedar aturades el 2020 a causa de la pandèmia. La sorpresa, durant els darrers dies de campanya, va ser majúscula per ella i tot l’equip. “En aquests darrers anys no s’havia trobat cap tomba intacta a Oxirrinc. Anteriorment, s’havien fet algunes descobertes puntuals, i la tomba que hem trobat enguany és el fet més important des que hi estic fent feina”, assegura.

“El jaciment on excavam, que és la necròpolis d’Oxirrinc, té diversos nivells d’excavació, que corresponen als diferents moments d’ocupació de la ciutat”, comenta Riudavets. “Oxirrinc va ser una ciutat molt important, sobretot durant la dinastia saïta, que és de les darreres etapes faraòniques indígenes -del 664 a.C fins al 525 a.C-. després hi va haver un període persa, un petit intent de dinastia indígena i una segona etapa persa. I després ja va arribar la conquesta d’Alexandre el Gran, que funda la dinastia ptolemaica. Més endavant van arribar també els romans, que van suposar una ocupació molt important a Oxirrinc. I a la necròpolis on estem excavant també tenim l’època cristiano bizantina. Totes aquestes èpoques, des de la cristiano bizantina que és la més moderna, fins a arribar a la saïta, tenim totes les altres pel mig.”

Amb aquest panorama al cap, a Riudavets van assignar-li la responsabilitat de l’excavació del sector 36, on s’ha fet la descoberta. Un motiu més per sentir que la feina d’enguany ha estat més que profitosa per ella. “El sector del qual m’havien fet responsable les directores de l’excavació, que són Maite Mascort i Esther Pons, és allà on vam trobar les tombes. Primer van sortir criptes cristianes i una tomba grecoromana. Al pati d’aquesta tomba no veiem com s’hi accedia, i vam haver d’excavar aquests nivells per veure què havia passat. Va ser en aquest moment que ens vam topar amb uns blocs molt grossos de color blanc, molt emprats durant l’època saïta. I aquí va ser quan vam veure que podríem haver trobat alguna cosa important.”

Descobrir una tomba de fa 2.500 anys

“Vam seguir excavant i va aparèixer la primera tomba, de les dues que hem excavat. La primera ja l’havien obert i saquejat fa molt de temps. El que vam trobar va ser el sarcòfag antropomorf d’una dona i conservava restes d’una mòmia. Entre els embenats vam poder recollir milions de petites denes de la malla funerària, a banda d’un amulet de pedra que representa un reposacaps. I al costat d’aquesta tomba, posada en paral·lel, va aparèixer una estructura molt similar que, en aquest cas, semblava intacta. Per poder-la estudiar vam haver primer de documentar molt bé el nivell superior, que era una tomba grecoromana, per llevar-la i accedir a aquesta segona tomba”, explica Riudavets, qui va empènyer per poder seguir treballant al seu sector durant els darrers dies de campanya. El que no sabia és el que s’arribarien a trobar, i que els va obligar a fer feina contracorrent.

“No ens esperàvem gens trobar una tomba segellada, perquè és complicat. Però va ser un moment molt emocionant, perquè és una troballa important. De fet, a banda de tot l’equip, també van venir els inspectors egipcis, i vam decidir obrir la tomba. Tota aquesta troballa va ocórrer durant els darrers dies de campanya, pel que vam haver de córrer per poder-ho documentar tot. Vam treure els blocs de la tomba i va aparèixer un segon sarcòfag intacte, en aquest cas masculí, i tot l’aixovar funerari in situ. No és un fet habitual. Dintre de la tomba vam poder veure 399 uixebtis, que eren representacions humanes en miniatura que servien per, en el més enllà, fer feina pel difunt. Els egipcis creien que la vida després de la mort era molt similar a la què havien tingut en vida real. Per aquest motiu també havien d’assegurar que el cos arribés al més enllà en les millors condicions possibles, d’aquí que es fessin les momificacions. A banda, també vam poder veure els vasos cànops, on es guardaven les vísceres del difunt i es tapaven amb un tap diferent, corresponent a una divinitat específica de cada òrgan i representant els 4 fills del déu Horus.”

La repercussió dintre de l’egiptologia

“Obrir una tomba que no s’havia tocat en uns 2.500 anys, aproximadament, va ser realment emocionant, sobretot perquè vam trobar tots els elements col·locats tal i com els van deixar en el moment de l’enterrament del difunt”, apunta l’egiptòloga. “La mòmia la vam haver de documentar dintre mateix del sarcòfag, perquè era molt complicat treure-la sencera. Vam trobar alguns amulets també dintre del sarcòfag, com per exemple un escarabat que era al lloc del cor. No sabem encara qui era aquesta persona que vam trobar, però segurament ho podrem saber. El més probable és que fos un alt funcionari, però les restes ara estan en estudi.”

El treball de camp el van aturar en tornar cap a Espanya, però la il·lusió de la troballa la van escampar arreu. “Ens va fer molta il·lusió poder-ho contar, perquè quan hi ha troballes d’aquest caire, l’ha d’anunciar primer el Ministeri de Turisme i Antiguitats d’Egipte. Per sort, van estar pocs dies a anunciar-ho, perquè teníem moltes ganes de contar-ho. Arran d’aquest anunci hi va haver mitjans de comunicació tant d’Egipte com d’altres països que es van interessar per aquest descobriment.”

Una de les repercussions més importants de la troballa, però, és el fet de poder tornar amb energies renovades. “El fet de trobar una tomba intacta revifa les ganes d’una missió que va començar l’any 1992, tant pels que hi treballam com pels patrocinadors que fan possible econòmicament aquesta feina. El projecte és de la Universitat de Barcelona, de l’Institut del Pròxim Orient Antic, que és l’entitat que gestiona les excavacions. Però també hi participen el Ministeri de Cultura, de la Fundació Palarq, que és privada, i també de l’Associació Catalana d’Egiptologia. Esperem que tenguin ganes per seguir col·laborant durant un temps, perquè hi queda molta feina per fer”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Xuroa Menorca
Ajudes lloguer 2021
Prevenció d'incendis forestals a zones habitades, Govern Balear
Vacuna't del grip