Les protestes del sector pesquer del mediterrani han servit de poc, segons comenta el president de la confraria de pescadors de Ciutadella, de cara al fet que no els rebaixin encara més els dies de feina pel 2022. Des d’Europa, fa 3 anys que s’està restringint l’activitat pesquera per recuperar la biodiversitat de la mar i les zones pesqueres. Dels 173 dies que, en teoria, podien pescar durant el 2021, passen enguany a 161. “Açò vol dir que si feim el mes de gener aturats, acabarem de pescar la darrera setmana de setembre”, comenta Marquès, qui no veu gens clares les mesures que s’estan prenent i assegura que repercutirà en el futur de l’activitat pesquera a Menorca i a molts altres llocs.
Dels 173 dies que teníeu per pescar, al final han estat més. Què ha passat?
El 2021 el que ha passat és que han fet un càlcul dels dies que en teoria han sobrat de barques que, per exemple, no han pogut sortir per mala mar o han tingut avaries. I cap a principis d’octubre, amb el càlcul fet, ens van dir que quedaven 400 dies a la borsa, el que suposava un dia més per barca al Mediterrani, per la qual cosa no sortia a compte no aturar quan tocava. En el meu cas, a mitjan mes d’octubre. Les altres dues balandres encara tenien dies de feina pel mes de novembre. I va ser quan van demanar al Ministeri, sabent que en teoria ens tocava un dia més per barca, si podien ampliar. El cas és que a mitjan novembre, des del Ministeri envien un avís dient que la flota pesquera del Mediterrani podia seguir fent feina fins a final d’any. Vam passar de 400 dies -un per barca- a què tothom pogués sortir a fer feina fins a final d’any.
Per què aquest canvi de criteri en tan poc temps?
Suposo que pel fet que s’atracaven les dates de Nadal i es veien que al Mediterrani no hi hauria marisc per les dates senyalades i s’ho van replantejar. Pels que encara seguien fent feina els hi ha anat bé. D’altres, com és el meu cas, que ja havíem aturat i tret la barca de la mar per fer manteniment, no ens hi ha anat tant bé.
Enguany, en teoria, podreu sortir encara menys dies.
De cara a 2022, farem que el que vam fer l’any passat, que és pescar els 161 dies que ens toquen i després veurem què passa. Les negociacions, a causa de les pressions que hem fet des del sector pesquer, han suposat que el Ministeri de Pesca hagi aconseguit que, en tost de rebaixar-nos un 7,5% de dies des d’Europa, en siguin un 6%. Així i tot, la data d’acabar serà a finals de setembre. Tornarem a fer com l’any passat, mirarem si ens amplien els dies. I, si no és el cas, estarem realment sense marisc per Nadal de l’any 2022 perquè la flota haurà d’aturar. El problema és que no veim que ens donin una resposta clara des del Ministeri perquè les negociacions amb el Parlament Europeu només les coneixen ells.
Està realment malmès el Mediterrani com per restringit la pesca d’aquesta manera?
Des de l’Institut Oceanogràfic ens diuen que la zona de pesca de Balears està bé, hi ha peix. I, en teoria, es fan informes en aquest sentit per poder-los elevar a Brussel·les i que es tengui en compte la zonificació a l’hora de repartir els dies, que és una de les demandes que hem fet. No té cap sentit que el Ministeri d’Agricultura i Pesca crei una borsa de dies de feina pel Mediterrani Espanyol i s’hagi de repartir de la mateixa manera entre les zones que estan ben conservades, com les Illes, i les que no hi estan, on potser fins i tot s’hauria de reduir una mica més.
El problema el veim quan la proposta del comitè científic europeu es basa en un informe que diu tot el contrari. D’aquí la reducció de dies de pesca per afavorir la recuperació de la biodiversitat marina, que en un principi havia de ser més elevada. A canvi de reduir els dies de pesca un 6% i no un 7,5%, que era el que considerava el comitè científic, el Ministeri ha proposta que les xarxes siguin encara més selectives. És a dir, que els forats de les xarxes seran més amples i caurà manco peix. El que han “guanyat” amb la reducció de dies, ho perdem per les xarxes més selectives.
Què vol dir que les xarxes seran més selectives?
Les xarxes selectives veurem com les fan, perquè hi ha mesures que no s’entenen més que si estan fetes des d’un despatx. Es dona el cas que em vaig presentar voluntari per fer les proves de les noves xarxes a l’Institut Oceanogràfic de Balears, junt amb un altre company, per veure quant de peix realment es salva. S’havien de fer les proves el mes de juny. I no s’han fet en cap moment, tot i que vaig telefonar a l’Institut Oceanogràfic per saber si s’havien de fer. El 25 de novembre es va celebrar a Galícia un fòrum on vaig assistir i vaig poder sentir la secretària general de pesca assegurant que s’havien fet aquestes proves i que, dels resultats, havien tret els informes… Però no sé si ens ho podem creure, sabent que jo era voluntari i mai les van fer, almanco a Menorca.
En altres termes, la Fundació Marilles, que vetlla per la preservació i la conservació del Mediterrani, va treure la setmana passada un informe on es deia que el 70% de les captures de llagosta no s’informaven, que eren furtives.
Xerren del furtivisme dels professionals. Però no del furtivisme de les barques recreatives que poden agafar 10 calamars, ara que és temporada, i n’agafen el doble. Les inspeccions s’haurien de fer per tothom igual. A banda, l’informe de Marilles diu que 7 de cada 10 pescadors deim mentides, gairebé tota la flota, quan ens fan inspeccions de manera contínua. A banda, diria que s’ha fet l’estadística amb quatre restaurants. Si hem de xerrar de furtivisme, crec que s’haurien de mirar si els 5 quilos de peix que poden treure els recreistes són tals, que a més després el venen alguns. Envers el quilo per persona i any, que no diari, que podem treure els professionals, que som els que en teoria hem de viure de la pesca. Estem alguns pescadors professionals amarrats mentre hi ha recreistes que surten a pescar cada dia.
Les mesures sostenibles que s’imposen des d’Europa, acabaran amb el sector pesquer?
Per jo, una pesca sostenible, també ha de ser una pesca que ens permeti fer feina i ens permeti viure de pescar. No només mirar la part mediambiental o ecològica. Es lamenten que hi manquen pescadors, però és que no ho estan posant gens fàcil per viure d’aquesta feina.
