El telescopi James Webb Per Antoni Liz

 

El dia de Nadal, a la fi, va ser llançat el nou telescopi espacial James Webb que arribarà a la seua ubicació en 30 dies i en mig any hauria d’estar operatiu.

El nou telescopi disposarà de 25 m2 de mirall principal format per 18 seccions hexagonals, 6 d’elles abatibles (3 de cada costat), per poder entrar dins el coet Ariane 5, seran desplegades durant el seu viatge al segon punt de Lagrange a 1,5 milions de km (unes 4 vegades la distància de la Lluna).

També tindrà una pantalla de 5 capes de 21 x 14 m (plegades durant el llançament) que podrà mantenir el telescopi en ombra (protegit de les radiacions del Sol) i a baixa temperatura (uns 220ºC baix zero) pel seu bon funcionament.

El nou telescopi no captarà llum visible. Captarà radiacions infraroges (IR proper i mitjà de l’espectre) i 4 instruments per l’estudi d’aquestes radiacions.

La radiació infraroja permet «veure» a través de nivolats de pols que la llum visible no podria travessar. Açò permetrà investigar objectes més llunyans i més antics, més prop del Big bang.

Les principals diferències del famós telescopi Hubble amb el nou són: La seua òrbita està prop de la Terra a 540 km de la superfície on fa 15 voltes cada dia. És un telescopi òptic. El seu mirall és circular de 2,4 m de diàmetre.

El problema del moviment de 3 cossos a causa de la gravetat no està resolt però s’ha vist que hi ha 5 posicions especials (punts de Lagrange) on el tercer cos tenir certa estabilitat. No tenim en compte la Lluna, només el Sol, la Terra i com a tercer cos el telescopi.

La terra fa una òrbita d’uns 150 milions de km al voltant del Sol en 1 any.

Entre la Terra i el Sol trobam el primer punt de Lagrange. La gravetat de la Terra minva la del Sol i un tercer cos pot fer òrbita circular sincronitzada am la Terra a 1,5 milions de la Terra (amb més exactitud 1,502 milions). En aquesta zona s’ha situat el satèl·lit d’observació del Sol SOHO (i altres).

En línia també amb la Terra i el Sol trobam el segon punt de Lagrange. En aquest punt la gravetat de la Terra sumada a la del Sol fa que un tercer cos també pot fer una òrbita sincronitzada amb la Terra a 1,5 milions de km de distància de la Terra (amb més exactitud 1,492 milions). En aquest zona ja estan situats alguns satèl·lits (WMAP, Planck, i altres) i ara s’hi afegirà el nou telescopi en un òrbita de mig any aproximadament al voltant del punt L2 (al voltant del no res).

El punt L3 es troba alineat darrera el Sol a 150 milions de km no té aplicacions astronàutiques.

També hi ha dos punts més L4 i L5 a 60º davant i darrera l’òrbita de la Terra. Els punts formen un triangle equilàter amb el Sol i la Terra.

En els punts L4 i L5 de la Terra no hi ha res.

En el cas de Júpiter es troben prop dels punts L4 i L5 de l’òrbita de Júpiter un nombrós grup d’asteroides, anomenats Troians, que fan la mateixa òrbita que Júpiter, 60º davant el planeta i 60º darrere del planeta.

La Lluna de Saturn Tetis té altres dues llunes petites, Telesto i Calipso, als punts L4 i L5 fent la mateixa òrbita que Tetis.

La Lluna de Saturn Dione té altres dues llunes petites, Helena i Pol·lux, als punts L4 i L5 fent la mateixa òrbita que Dione.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca