Fa pocs dies hem recuperat la col·lecció de Monografies Menorquines que tan vinculades estan a la història d’El Iris i que ara inicien la seva tercera etapa. El primer nombre d’aquesta és un estudi de Josep Portella sobre un personatge important i oblidat de la nostra història del segle XX: Ángel Muerza Esparza.
Entrevistam a Bep Portella, autor de la monografia, per tal que ens apropi a la figura de Muerza, el mestre socialista que va ser afusellat després de la guerra per les seves idees republicanes i modernes en vers a l’educació.
Qui era Ángel Muerza?
Ángel Muerza era un fill de bona família, una família de la Navarra meridional. Un conco seu és el fundador d’indústries Muerza, la famosa fàbrica de conserves que encara està activa avui. Sa mare era mestre d’escola i son pare viatjant. La família es muda a Madrid i ell acaba la carrera de Magisteri. A Madrid també estudia al Conservatori de Música i fins i tot és director de la tuna universitària. Muerza escriu articles històrics a la Revista Popular i comença a freqüentar la Casa del Pueblo socialista, on a poc a poc va interioritzant la ideologia socialista. Fins aquest punt, el jove no té cap relació amb Menorca.
I com és que ve a parar a Ciutadella?
Aquells anys, en Pons Menéndez ha tornat de París, on ha viscut un temps i on ha begut la modernitat. Pons Menéndez, l’empresari, torna convertit al socialisme que s’escampa a Europa després de la revolució soviètica. Coincideix amb l’interès de republicans i lliurepensadors locals de tornar posar en marxa l’escola racionalista que ja havia funcionat temps enrere a la ciutat, interès al que ell se suma per a encapçalar-lo. Un representant seu a Madrid és qui contacte amb Muerza i el convenç per venir a Menorca. Què el devia atreure? No ho sé. Menorca era destí poc atractiu llavors. Probablement, la idea de posar en marxa un projecte d’escola racionalista des de zero. Arriba l’any 1930, tot sol. Al cap de poc temps vindrà la resta de la família. De fet, la mare, Matilde Esparza, també donarà classes a l’escola, com ho faran esporàdicament els seus dos germans, Carlos i Luís. No oblidem que Ciutadella és la capital del conservadorisme i la reacció, on el pes de l’església catòlica era indiscutible. Una projecte laic com aquell, que es volia obrir pas, havia d’anar amb peus de plom. L’any 1933 es mor sa mare, a Ciutadella. El mateix any es casa amb la jove Maria Canet, la filla del patró Canet, i d’aquesta manera arrela encara més en la societat local. Un altre fet marcarà el 1933 com un any extraordinari: aconsegueix una plaça de professor a l’escola nacional, a l’escola des Born.
I quan sorgeix el Muerza socialista?
Ángel es comença a descobrir cap el 1933, després d’aquests canvis en la seva vida. Anteriorment, és clar, que no amaga la seva ideologia, però és a partir d’aquí quan ens trobem amb més escrits seus als periòdics de l’època i veim destacada la seva presència en actes polítics. El PSOE de 1930 ja no és l’inicial de 1919, en l’interval han tingut que viure la dictadura de Primo de Rivera i ara està en una fase de reconstrucció i nous protagonistes, entre aquests hi ha menorquins, és clar, però també hi ha forasters: un és el mestre Angel Muerza, un altre el militar Jesús Gabaldón, un altre el metge Antonio Curieses del Agua, un altre el director de la Biblioteca Pública de Maó, Camilo Vilaverde. Serà prest i Ángel Muerza destacarà.
I comença la guerra…
Sí, les escoles van tancar i ell, com d’altres, va ser mobilitzat. Desconeixem completament com va viure aquells de la guerra. No deu tenir cap paper destacat, ja que gairebé no trobem cap notícia sobre ell, només que va servir al destacament de Cala’n Turqueta i que va estudiar a l’Escola Popular de Guerra de Maó, d’on va sortir amb el grau de tinent. Quan acaba la guerra, Muerza és detingut i tancat.
Prest compareix davant el Consell de Guerra. La seva causa dura dos o tres dies, una causa farsa, amb declaracions que es demostren falses i afirmacions que se sustentaran sobre un “es de conocimiento público”, “según rumores públicos no confirmados”. El mestre d’escola declara que no ha participat en cap acte de violència, però no li permeten presentar proves o testimonis de la seva innocència. Sense més històries, aquell tribunal franquista acorda la pena de mort, que s’executarà a la Mola el dia 18 de març de 1939.
La pèrdua del que havia de ser el fill pòstum
El drama no acaba aquí: a resultes de l’assassinat, la seva esposa, Maria Canet, perd el fill que esperava. Com que no pot suportar ni el dolor de la pèrdua ni l’ambient social en els primers anys de postguerra, marxarà a viure un temps a Mallorca. Passats un anys, Maria es casarà amb Benito Mora, un home d’esquerres que ha sortit de la presó franquista en la qual havia anat a caure. A poc a poc, el seu nom, com el de tants altres, es va oblidar. No serà fins a finals del segle XX quan una filla de Maria Canet, Brígida Mora, començarà a interessar-se per aquesta història; el mateix farà un nebot d’Ángel Muerza, que obrirà una pàgina electrònica on posarà el pocs records del conco.
La història també interessarà a Josep Antoni Pons Roca, que escriurà el relat a la revista Pissarra. És a partir d’aquí que m’hi he posat jo, per construir una biografia amb el poc material que teníem. Vaig poder obtenir la història dels Muerza navarresos, vaig poder consultar íntegrament la causa militar contra el mestre i, per últim, accedir als seus escrits publicats a la premsa menorquina i així vam començar a construir la història
I quin és l’objectiu d’aquesta biografia amb la que obrim la col·lecció de les Monografies Menorquines Segle XXI?
Aquesta biografia està emmarcada en una feina iniciada fa 12 anys, la primera fase que va concloure el 2017, es va dedicar a l’exili; des de llavors, en aquests quatre anys, estic treballant en les 470 biografies dels republicans que van perdre la vida a causa de la guerra i de la repressió posterior. No s’havia fet mai. Per un costat, és una feina sobre la nostra història i, per altre, un exercici de reparació de la memòria.
