Borrell avisa Putin que la posada en marxa del gasoducte Nord Stream II “dependrà” de la situació a Ucraïna La polèmica infraestructura connecta Rússia i Alemanya i està a l'espera del vistiplau dels reguladors

ACN Brussel·les .- L’Alt Representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha avisat el president rus Vladímir Putin que la posada en marxa del gasoducte Nord Stream II “dependrà” de la situació a Ucraïna i “l’actitud de Rússia”. “Costa imaginar que, d’una banda, estiguem pensant a imposar sancions i que, de l’altra, obrim aquesta infraestructura”, ha afirmat Borrell aquest dijous després d’una reunió informal dels ministres de defensa de la UE a Brest. El controvertit Nord Stream II, que connecta Rússia i Alemanya directament, està a l’espera del vistiplau dels reguladors per entrar en funcionament. Tot i això, Borrell ha remarcat que operativitat de la infraestructura també està “vinculada a la situació a Ucraïna”.
“Si hi ha una desescalada en el conflicte, llavors estarà en mans del regulador”, ha dit Borrell, preguntat per la proposta dels republicans que es vota aquest dijous al Congrés dels EUA per imposar sancions al Nord Stream II.

Pel que fa a les negociacions de Rússia amb els EUA i l’OTAN, Borrell ha insistit diverses vegades que la UE està implicada en les converses a través dels continus contactes amb els aliats atlàntics. La UE no ha estat present com a institució en cap de les trobades diplomàtiques d’aquesta setmana sobre la crisi d’Ucraïna. L’última reunió dels emissaris russos és aquest dijous amb l’Organització per a la Cooperació i la Seguretat a Europa (OSCE), on estarà present el govern ucraïnès.

En paral·lel a les converses, el cap de la diplomàcia europea ha defensat que continuaran ajudant Kíev davant l’amenaça russa, que manté unes 100.000 tropes a la frontera amb el país, segons calcula Washington. Borrell ha anunciat que enviaran “una missió de suport a Ucraïna per combatre els ciberatacs”. “És un dels riscos que hauran d’afrontar”, ha dit.

Diàleg

A més, França i Alemanya volen “reactivar” el format de Normandia format per representants de França, Alemanya, Rússia i Ucraïna i es va crear arran de l’annexió de Crimea el 2014. Juntament amb l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), Berlín i París van aconseguir que Kíev i Moscou firmessin el segon acord de Minsk del 2015 després del fracàs del primer alto el foc. Tot i això, el conflicte va continuar i, des de la decebedora cimera del desembre del 2019, el format de Normandia no s’ha tornat a reunir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.