EL CALENDARI DEL MICROONES Per Mary Moro

 

Tinc un costum que durant l’any passat vaig abandonar: la de ratllar en el calendari les setmanes, segons es van completant. Que per què vaig deixar de fer-ho? Doncs perquè m’he passat tot el 2021 sense tenir un on poder fer-ho.

A casa hi ha diferents racons, llocs especials que anem creant amb detalls, bé siguin comprats, trobats o regalats. Tenim el racó dels viatges, el racó zen, el de la peixera, un parell en els quals hi ha fotografies que anem canviant… i el del calendari. Aquest últim està en la cuina: el microones, al qual no li donem la utilitat que pugueu pensar sinó que ha quedat com a panera i recipient per a algun dolç boníssim que se’ns hagi antullat i vulguem mantenir lluny de formigues i mans llamineres, fa d’escriptori; i sobre ell tenim paperets reciclats, posits de diferents grandàries, formes i colors, bolígrafs, plomes i llapis i enguany, de nou, un calendari d’aquests que la gent posa sobre la seva taula de treball. És un calendari de poc més d’un pam, que en muntar-lo com toca queda fet una cabanya, i amb els dies separats a manera de quadrícula.

Abans era senzill i habitual que, arribant els últims dies de l’any, en comerços com a ferreteries, bancs i caixes o supermercats tinguessin almanacs i tornessis a casa carregat d’ells, de diferents grandàries i formes. Amb la nova vida moderna no resulta tan senzill fer-se amb un, així que per això vaig passar tot el 2021 una mica perduda: en despertar m’agrada dirigir-me al meu racó oficina, veure quin dia és, si hi ha alguna anotació en el quadradet corresponent i, amb ella, una tasca a no oblidar, un sant o aniversari que felicitar o qualsevol altra cosa que m’hagués vingut al capdavant i estigués en ell anotada. També em serveix com a diari; des que va néixer la María vaig apuntant tots els seus assoliments i canvis -tal dia va dir per primera vegada papa o mama, va començar a caminar aquesta data concreta, ja no utilitza xumet, tot!-

Quan arriba el diumenge agafo un dels bolígrafs que hi ha al costat d’ell i faig una ratlla horitzontal sobre tots els dies de la setmana viscuda. És una espècie de ritual, crec que fins i tot, sense ser realment conscient, faig un repàs mental ràpid, fugaç, dels viscut.

Estranyament aquest acabat de passar 2021 serà el primer en 11 anys sense guardar més memòria que la meva pròpia; dic estranyament perquè ha estat per a mi un any digne de moltes anotacions precioses, per totes les vivències boniques que he tingut. Lo xulo de guardar els calendaris és poder veure tots aquests records escrits, amb lletres de diferents colors i una mica maldestres, per l’espai reduït i la urgència amb la qual a vegades van ser fetes. Viure trossets de vida primer i voler posar-hi paraules per escrit per a que mai es perdin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca