Aquest mes de gener s’inicien les tasques d’excavació, exhumació i identificació de les restes de les víctimes del Franquisme a Formentera d’entre 1941 a 1942, previstes en els plans d’actuació de la Llei de Fosses per al període 2021-2022.
La notícia m’ha alegrat perquè pens que la prioritat en tot procés de memòria històrica ha de ser la de localitzar i identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, o almenys fer l’impossible per aconseguir-ho. I aquest imperatiu moral és encara més gran, si cal, quan els seus familiars han reclamat la troballa dels cossos dels seus difunts assassinats, o si més no les evidències incontestables sobre la seva localització, que els ajudi en el seu procés de dol i de reconstrucció de la veritat. Aquest és el cas dels menorquins Bartomeu Carretero Gornés, Sebastià Carretero Gornés i de José Filomeno Pons Sintes, desapareguts a Mallorca la nit del 19 al 20 de juliol de 1936.
L’inici de les excavacions al cementeri de Sant Francesc Xavier a Formentera posa damunt la taula una qüestió que ja vaig plantejar fa un parell d’anys («Menorquins a Son Coletes», diari Menorca, 31 d’agost de 2020) arran de les excavacions a Son Coletes (Manacor), i és que, als mapes de fosses de Mallorca, Eivissa i Formentera, hi consten persones (d’origen o residència) de Menorca, i que ara era el moment d’identificar-les. En el cas de Son Coletes me referia, com a mínim, al mestre d’obres i republicà Conrad Garau i Gayà, del cobrador d’electricitat d’origen menorquí i resident a Manacor Pere Juaneda i Pons, i del pare d’aquest darrer, resident a Maó, que es trobava a Mallorca estiuejant amb la seva família. Pare i fill dels Juaneda foren afusellats junts. Tot i açò, segurament n’hi deu haver més i ben segur també que els nostres investigadors els deuen haver localitzat. Vaig explicar tot açò arran de Son Coletes, però de llavors ençà s’han iniciat moltes més excavacions a les Illes en les quals ben probablement hi ha persones de Menorca. Cal tenir en compte que a l’illa es van obrir 1797 causes, de les quals més de vint menorquins van ser condemnats a mort i no se’ls va commutar la pena.
Ara idò, és el moment de Formentera i de l’esperada i desitjada excavació en un dels llocs on possiblement la repressió franquista va actuar amb més cruesa i inhumanitat. M’estic referint al camp de concentració de Sant Francesc Xavier a Formentera, conegut oficialment també amb altres noms (Colònia penitenciària, Destacament penal i Presó central de Formentera), i popularment, entre la gent de Formentera, com Sa Colònia, Es Campament o Es Camp des Presos.
La Colònia Penitenciària de Formentera o Sa Colònia és va crear com a centre de reclusió depenent de la presó de Palma per descongestionar la seva saturació. Va entrar en funcionament el 1940, poc després d’acabar la Guerra Civil espanyola, i es tancà a finals de l’any 1942. Sa Colònia ocupava un espai similar a dos camps de futbol i estava format per una vintena de barracots de fusta. Estava encerclat per un mur de pedra d’uns 2 metres d’altura amb xarxes de filferro per evitar les fuites dels reclosos.
Hi ha disparitat d’opinions a l’hora de determinar el nombre total dels presoners i la xifra exacta del morts que hi tingué lloc. L’investigador José Luis Gordillo Courcières parla de 58 baixes oficials i uns mil presoners, i l’historiador Antoni Ferrer Abárzuza mostra una variació de presos segons diferents moments que va dels 444 el desembre de 1940 als 1138 el desembre de 1942. En qualsevol cas el que sembla clar és que el camp d’internament formenterer, situat a la vora del port de La Savina, va esdevenir un dels principals centres de reclusió de la costa mediterrània i també un veritable símbol de la repressió franquista contra els vençuts republicans. Segons l’historiador David Ginard Féron fou possiblement «el més terrible centre penitenciari de les Illes».
El 2007 el periodista eivissenc Carmelo Convalia, autor del documental «Aigua clara», estigué a temps de recollir el testimoni dels seus últims supervivents. Un d’ells va ser el menorquí Josep Triay Camps que mai pogué oblidar la indecència que visqué a Formentera: «Primer menjaven els porcs i després nosaltres [….]. Qui hagi estat allà ha conegut l’infern» (tal com recull en un article publicat al diari Ara Balears el 27 d’octubre de 2018 Antoni Janer Torrens). Triay, a pesar de l’infern que va viure a l’illa pitiüsa, va poder sobreviure. No així el ferrerienc Gaietà Donato Moll, que va ser un dels 58 homes que moriren a causa de la seua reclusió a Sa Colònia. Donato Moll va morir a conseqüència de la fam. Segons els certificats mèdics, la majoria dels morts a Sa Colònia es produïen per avitaminosi o per malalties contretes per la desnutrició.
Però la dramàtica relació entre Menorca i Sa Colònia va més enllà. Segons el padró d’habitants de Formentera, 61 presoners menorquins van passar pel centre penitenciari de La Savina, tot i que segurament són molts més. Així per exemple, Josep Barber Bagur (Trencador. Ciutadella-1908. Residia a Palma), Antoni Barceló Mercadal (Trencador. Ciutadella-1908. Residia a Palma), Rafel Gelabert Pérez (Plater. Maó-1918. Residia a Maó) i Josep Sanz Triay (Botiguer. Alaior-1978. Residia a Maó), no consten en el padró de Formentera però sí en canvi en altres registres. Tampoc consten l’abans citat Josep Triay Camps (Sabater. Es Migjorn Gran, 1915- Ciutadella, 2009) i Antoni Cavaller Gener (Transportista. Ciutadella, 1901-1958), tots dos condemnats segons la Causa franquista 1 per la seva ideologia comunista a 16 anys de presó, però en canvi el seu testimoni i el dels seus familiars certifiquen la seva estada a la inhumana presó de Sa Colònia.
Precisament de les vivències a la presó de Sa Colònia, Antoni Cavaller escriu el poema «Dia de paquetes», reproduït a mà per Josep Triay, on relata amb bells i trists versos la seva nostàlgia per la gent estimada:
«Allá, muy lejos muy lejos,
al otro lado del mar
entre amores y cuidados
yo, también, tengo un hogar
una madre que me adora
esposa con quien soñar,
hermanos que bien me quieren
e hijos por quien llorar,
però están lejos, muy lejos
al otro lado del mar,
y su recuerdo me llega
triste, poco, tarde y mal.» 2
Al padró de Formentera hi trobam el nom de nou persones de Ferreries que van passar pel camp de concentració de Sa Colònia:
Totes elles havien estat membres del Consell Municipal i/o la Junta Qualificadora d’Expropiacions de Finques Rústiques, organismes que a partir del gener de 1937, sota el nou comandament a l’illa del coronel Brandaris, donarien estabilitat a la situació de Menorca.
Però qui era Gaietà Donato «Catano»?
Gaietà Donato Moll (que en alguns documents surt com a «Cayetano Deonato», i conegut per «Catano») va néixer el 20 de gener de 1885 a Ferreries. Els seus pares eren Gaietà Donato (Ciutadella 1840 – ?) i Anna Moll Gomila (Ferreries 1849 – ?). Segons el padró Municipal d’Habitants de 1940, sabia llegir i escriure, i portava tres mesos a Formentera quan es va fer l’esmentat padró. Era pagès de professió i es va casar el 28 d’octubre de 1916 amb Antònia Allès Florit (Ferreries, 1886 – ?), encara que en el moment de la seva mort ja era vidu. Va tenir un fill, Gaietà Donato Al·lès (Ferreries 1920 – ). El 26 de maig de 1941 Gaietà Donato Moll va morir al Destacamento Penal quan tenia 56 anys, com a conseqüència d’una «enteritis aguda, mal de Pott». Va ser enterrat al dia següent al cementeri nou de Sant Francesc. Com hem esmentat abans l’enteritis és causada sempre per menjar o beure aliments contaminats per bactèries i/o virus, i el Mal de Pott és una malaltia crònica i progressiva que efecte a l’esquelet i que pot estar associada a la mala nutrició.
Donato Moll va formar part, en representació de l’Agrupació Socialista, del Comitè del Front Popular3 (coalició d’esquerres) de Ferreries, des de la seva creació el setembre de 1936, i de la Junta Qualificadora d’Expropiacions de Finques Rústiques. El desembre de 1937 Gaietà Donato assumí la presidència del Front Popular de Ferreries en substitució de Josep Mercadal Febrer. En cap cas Donato va estar implicat en les revoltes i els assassinats recollits en la Causa del 4 de novembre de 19414, que provocaren l’assassinat entre d’altres del capellà Joan Huguet (dia 23 de juliol de 1936) i del diputat Teodor Canet. Tot i açò, en l’esmentada Causa es cita a Donato i a altres líders polítics i sindicals com a inspiradors ideològics dels fets jutjats en la Causa, per les seves posicions laïcistes i republicanes. En la mateixa documentació també es deixa constància de la defunció de Donato a la Colònia penitenciària de Formentera.
El nom de Gaietà Donato Moll consta en el Mosaic ceràmic obra de l’artesà Àngel Berenguer i promogut pel Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera el 2011, en el qual s’hi recullen els noms de les 58 persones que moriren a Sa Colònia. També trobam Donato Moll en el panell 3 del Mur de la Memòria impulsat per l’Associació de Memòria de Mallorca i l’Ajuntament de Palma.
«Al cementeri Nou de Formentera quedaren enterrades cinquanta-vuit persones, mortes a causa de la seua penosa reclusió vora l’estany des Peix, on avui tot és suau i hi ha xalanetes5» , i una d’elles fou Gaietà Donato Moll.
«Cementiri dels vius, ara tot runes,
abocat a l’estany amb goig de peix.
Encara tot és fam, encara es sent
l’udol dels moribunds i el pes del sol.
Tot és suau avui, les xalanetes,
les gavines i el blau verd de la mar,
l’arena, el coralí i les savines
que assenyalen el nord dels nostres vents6.
Allò que fou ja fou, resten les cendres
damunt les quals farem el món de tots.
Cementiri dels vius, record per sempre
abocat a l’estany, al mar i als cors.»
Artice publicat a la revista DFerreries nº11, gener 2022.
FOTOS: Arxiu J. Nadal Triay/ A.Camps Fullana/ FMEiF
- Causa 39/793
- Fragment del poema «Día de paquetes» d’Antoni Cavaller Gener. Font: Família Cavaller-Triay.
- El Comitè del Front Popular de Ferreries es va constituir el setembre de 1936, integrat per Gaietà Donato Moll i Rafel Pons Pons (de l’Agrupació Socialista), Josep Mercadal Febrer i Bartomeu Florit Florit (de la Societat d’Obrers Camperols), Cristòfol Bosch Pons i Fermí Pons Pons (d’Izquierda Republicana), i Miquel Gomila Gonyalons i Antoni Pons Salom (d’Unió Republicana). S’elegí Joan Mercadal Febrer com a president. El Comitè, encara que sense capacitat decisòria, s’encarregava d’examinar les causes dels presos. Per desacords interns, el desembre de 1937 Gaietà Donato assumeix la presidència en substitució de Josep Mercadal.
En «Ferreries durant la Segona República i la Guerra Civil» de Joan Capó (Col·lecció Petit Format, núm. 32, de l’Institut Menorquí d’Estudis, 2017) es recullen més dades extretes de la correspondència entre 1931 i 1940 relacionades amb el Font Popular de Ferreries.
- Arxiu Històric Nacional. FC-CAUSA_GENERAL, 1458, Exp. 25.
- «A la colònia penitenciària (de Formentera) (I)», per Antoni Ferrer Abárzuza. Nou diari d’Eivissa i Formentera, 20 de setembre de 2020.
- «Presó de Formentera», cançó escrita per Joan Colomines i interpretada pel grup Aires Formenterencs, amb música de Xumeu Joan.
