El 2021 havia de ser l’any de la salvació: vacuna en mà, havíem de tornar a la normalitat que coneixíem abans del mes de març de 2020. Però la realitat ha estat ben diferent. Vos deixam en aquest resum 12 fets destacats d’aquest any que acabam de deixar enrere.
Gener: les vacunes contra la Covid-19 marquen l’inici d’any
La vacuna de Pzifer va ser la primera a injectar-se a la població menorquina. I la maonesa Francisca Salas Pons, de 91 anys, la primera persona a l’illa a rebre la seva dosi. El gener de 2021 va estar marcat per les dates en vermell al calendari, els trets de sortida per començar a vacunar, en primer lloc, les residències de gent gran i geriàtrics i al personal sanitari que hi treballa. L’11 de gener la vacunació es va ampliar a tot el personal sanitari -no només aquell que treballa més estretament amb el grup de risc més vulnerable, les persones més majors-. Durant el primer trimestre de 2021 es van anar marcant altres dates clau al calendari. Les injeccions al personal docent no es van fer esperar. En aquest cas, amb la injecció d’Astrazeneca. Va ser aquesta vacuna la que va causar més revolt i desconfiança, a causa d’un possible afecte advers que causava l’aparició de coàguls sanguinis. El ressò a la premsa internacional d’aquest possible efecte secundari va provocar que alguns països, Espanya entre ells, posés en suspensió la campanya de vacunació amb Astrazeneca durant uns dies. Una vegada coberts els grups de població de més risc, la campanya de vacunació es va obrir a la població general per franges d’edat, arribant a muntar-se els vacunòdroms a finals de maig per agilitzar-ne l’administració.
Tanmateix, l’arribada de l’estiu, igual que va passar al gener, va estar marcada per un repunt espectacular de casos que van posar l’illa en xifres mai vistes. Un any més tard, el panorama és encara pitjor pel que fa a xifres de contagis. Però la situació és ben diferent a l’hospital, i la gran majoria de casos detectats es presenten amb quadres lleus de grip, refredat o asimptomàtics.
Febrer: la doctora Francesca Pons entra a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
L’11 de febrer va ser un dia molt especial per la ciència menorquina. La ciutadellenca Francesca Pons, doctora en Medicina Nuclear -una de les poques dones que destaquen a Espanya en aquest camp- va ingressar com a acadèmica numerària a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Una fita prou important, tenint en compte que va ser una de les membres més joves -si no la més jove- d’aquest organisme. La carrera de Francesca, “Paca”
Pons és un seguit de títols i reconeixements que s’ha guanyat a pols. A base de feina i una ment que, com ella va reconèixer al discurs d’ingrés, que es va poder seguir de forma virtual, és més matemàtica que mèdica. “Hi ha tan poca gent que aconsegueix entrar-hi, que és realment molt especial. Els altres títols els he treballat. Però ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya no és una qüestió de fer-hi feina. T’han de proposar i s’ha de votar favorablement la proposta. És un reconeixement extern, per part d’altres persones molt importants dintre dels seus camps. No és com fer una oposició. És un honor, només el fet de ser seleccionada. Més encara el fet de sortir escollida”, comentava Pons a l’entrevista que ens va concedir a El Iris.
La dona a la ciència, i en especial la figura de Marie Curie, també van ser presents en el discurs d’ingrés de Pons. “Mai he cregut que per ser dona hagi de tenir un tracte especial. De creure-ho, reconeixeria que som inferior als homes, i no som inferior a cap d’ells”, recitava la ciutadellenca, fent honor a les paraules de la primera persona a guanyar els Nobels de Física i Química. “M’encanta aquesta frase”, reconeixia la ciutadellenca a l’entrevista. “Crec que la tendència de voler tenir paritat en molts de camps, no és el que toca. En una especialitat pots trobar un 80% d’homes i el 20% de dones. O al revés. El que crec és que hi ha d’haver el que correspon. És a dir, que les persones més capacitades, siguin del gènere que siguin, arribin als càrrecs que els pertoca. Dintre de la medicina nuclear crec que podem dir que hi ha el que toca. Mai m’he sentit que, per ser dona, fos tractada diferent”, assegurava.
Març: rallem de la Plaça des Born
El mes de març de 2021 es va obrir el debat: com volem que sigui la Plaça des Born? Una pregunta que no és nova per la població, però que l’actual consistori es va atrevir a llançar amb un plantejament seriós. Un projecte, la voluntat de crear debat per arribar a millors solucions i, previsiblement, una futura dotació pressupostària. El revolt entorn de la qüestió no es va fer esperar, i van ser diverses les associacions que van voler dir la seva i el debat al carrer es va generar durant setmanes. De fet, l’Ajuntament va obrir un procés de participació ciutadana i de presentació de la iniciativa als grups polítics municipals, a la comissió de patrimoni municipal, a les entitats veïnals, al Consell infantil i juvenil, les associacions empresarials i a la ciutadania en general, per tal de definir el projecte a executar i a procedir a la redacció i l’aprovació del projecte d’obres.
La proposta de l’equip de govern era la següent: un àmbit d’actuació a tota la plaça, un espai d’uns 10.900 metres quadrats en el qual es contempla mantenir el passeig elevat al centre, així com una zona perquè puguin circular els vehicles que s’incorporen a la plaça des del carrer de Sa Muradeta. Així mateix, s’enderrocarà el quiosc i es recuperarà la simetria del passeig, recuperant la imatge global de la plaça del Born. Les reformes inclouen una plaça per a vianants d’uns 4.500 metres quadrats, el passeig superior, una zona de trànsit limitat, una zona d’aparcaments de serveis municipals, una zona de trànsit rodat i carril velo i una zona pendent de definir que podria donar cabuda a una bossa d’aparcament, càrrega i descàrrega, taxi, etc. L’objectiu és, en qualsevol cas, convertir la plaça des Born en un nou espai obert per a Ciutadella i que esdevingui el nucli de la vida social, cultural i comercial del municipi, juntament amb altres espais ja existents a la ciutat.
Per ara, la proposta consistorial ha rebut diverses aportacions, obrint el debat històric en la qual la totalitat dels grups polítics hi estan d’acord, però que fins ara ningú no havia escomès.
Abril: la Cova de S’Aigua veu la llum
L’1 d’abril va ser el primer dia en què menorquins i menorquines vam poder endinsar-nos dintre de la terra per descobrir -alguns, redescobrir- el llac que dona nom a la Cova de S’Aigua, a Cala Blanca. L’expectació era gran. Fa més de 10 anys que es va posar damunt la taula la idea d’habilitar la Cova de s’Aigua de Cala Blanca i fer-la visitable. I, de fet, l’obra de rehabilitació i adequació ja estava enllestida a principi d’any. La inauguració i obertura es van retardar a causa de les males dades sanitàries, que van fer ser prudents tant al Consell com a l’Ajuntament de Ciutadella, i van esperar un temps prudent per presentar la cova al públic. Les entrades gratuïtes que es van posar a l’abast de la població es van esgotar en poques hores -i van ser molts els que van quedar defora-. Però els 10€ de cost de la visita guiada no han impedit que molts visitants i residents s’hagin atracat a conèixer aquest nou indret.
Durant el llarg plantejament de l’obertura de la Cova de S’Aigua també es va rallar de connectar-la amb la vesina cova de Na Megaré, una cavitat molt més gran i molt millor conservada, que només té accés des d’un pati d’una propietat privada. Les dificultats tècniques han decantat la balança per anar una passa darrera l’altra. O, en aquest cas, una cova darrera l’altra. Tanmateix, les obres per habilitar la Cova de s’Aigua i fer-la visitable van durar ben poc. Aproximadament uns 4 mesos, des del mes de setembre de 2020. Durant el procés d’estudi del terreny per habilitar la Cova de s’Aigua, se’n va descobrir una altra, encara sense nom, a pocs metres. “Aquesta nova cova està molt millor conservada, amb unes formacions espectaculars. Però és més complicada de fer-la visitable a causa de la quantitat de passos baixos que hi ha”, comenta Pere Arnau, espeleòleg municipal. “Connectar Na Megaré i la Cova de s’Aigua permetria ampliar molt la visita que ara es podrà fer, perquè la de s’Aigua no és tan grossa. A més, a dintre de Na Megaré també hi ha un llac, a banda d’espectaculars formacions, i alguns cocons repartits a diferents punts dels aproximadament 400 metres que té la cavitat”, comentà en el seu moment Arnau. Per ara, haurem de conformar-nos amb la Cova de S’Aigua, que tantes persones ha atret durant el 2021.
Maig: Menorca, destinació segura
El 2020 i la pandèmia encara han fet arrossegar molts plans i dates fixes al calendari. Va ser el cas de la celebració de FITUR, la fira turística que té lloc el mes de gener a Madrid. El 2021, però, la cita es va posposar fins al mes de maig, a les portes d’una temporada turística que era tot un interrogant i que ha deixat més sorpreses i interrogants que no pas decepcions -tot i que hi ha sectors que han quedat ben tocats degut a un canvi de model turístic que ha arribat de manera natural, després de molts anys de rallar-ne-.
“Els missatges promocionals amb els quals sortiran els territoris turístics competidors són els de seguretat i després un missatge de destí”, comentava la presidenta del Consell, Susana Mora, dies abans de partir a FITUR. “En aquest sentit, Menorca no ha de ser diferent. Fa molts mesos que estem fent feina per donar la imatge de seguretat necessària per viatjar, però sense perdre de vista una campanya de destí més holística. Per tant, necessitàvem trobar els trets diferencials. Aquí va ser quan vam trobar el leitmotiv de què vivim d’una manera diferent, que ens dibuixa com un destí segur i que s’ha traslladat amb les dades que hem vist durant aquest any de pandèmia. No ens hem escapat de tenir puntes d’incidència del virus, però hem estat molt millor quant a indicadors que la resta de l’Estat. En el moment en què la comunitat autònoma ha estat pitjor, quan Eivissa tenia una incidència de més de 2.000 casos per cada 100.000 habitants, Formentera en tenia més de 1.000 i Mallorca més de 800, a Menorca no vam arribar mai als 600”. Mora també era optimista pel que fa a l’allargament de la temporada. Un optimisme que va ser superat per la realitat, no sense entrebancs i revolts inesperats. “Dins el 2020 vam intentar allargar la temporada fins a final d’octubre. Però la incidència, els brots, no ho van fer possible. Enguany tenim trets diferencials que ens poden ajudar a evitar que açò passi i realment allargar la temporada cap a l’octubre. Tenim vacunes, que es van posant, molt més coneixement de la malaltia i molta més conscienciació social. Evidentment, la situació sanitària serà la que marqui l’evolució de la temporada, però estem fent feina per tenir un bon juliol i un bon agost. I, si el virus ens ho permet, allargar també setembre i octubre”.
Juny: el Sant Joan que no va ser
Si una data va fer-nos sentir encara dintre de la pandèmia que arrossegam des de març de 2020, aquesta va ser el 24 de juny. Sant Joan de 2021, tot i les ganes, va passar de nou de llarg i els cavalls no van trepitjar els carrers empedrats de la ciutat. Sí que ho van fer els milers de visitants que van arribar de la península i, sobretot, de l’illa veïna. L’Ajuntament tenia un pla d’actuació per contenir les massificacions -més orientades a evitar la propagació de la Covid-19- que va quedar totalment anul·lat per la gran presència d’adolescents que van venir a celebrar el final de curs a Ciutadella. El Pla de Sant Joan, ple a vessar, no va veure cap cavall. I els ciutadellencs i ciutadellenques que esperàvem amb resignació una data que comença a fer més mal que alegria, vam veure com un dels espais puntals de la festa s’omplia de foranis. Van arribar a circular vídeos de la macro festa -que va derivar en un macro brot de Covid que es va escampar per altres comunitats autònomes- on es sentia el càntic de “hem vingut a engatar-nos i el que passi ens és igual”.
El que va passar, almanco entre la població ciutadellenca, va ser que un raig d’indignació va omplir també les xarxes socials i els comentaris al carrer. No podem fer festa però deixam que altres la facin a casa nostra sense cap tipus de control? La batlessa Joana Gomila va tancar el debat amb una frase que sonava a derrota: “el botellot ha vingut per quedar-se”.
Amb el Sant Joan de 2022 encara a l’aire, veurem si el botellot es repeteix o les autoritats -i no només les municipals-, posen solucions a una situació que ni el virus ha pogut esvair.
Juliol: el ciutadellenc Josep Juaneda pren el relleu polític de Maite Salord
El 30 de juny renunciava als càrrecs al Consell Insular la ciutadellenca Maite Salord. Una carrera política d’anys que va fer tant a l’Ajuntament de Ciutadella com, més tard, a la institució insular, on va arribar al càrrec de presidència. Josep Juaneda, que en aquell moment era director insular d’Esports i Joventut, en va agafar el relleu el mes de juliol. Segons va contar Juaneda a les pàgines de El Iris, un cafè amb Salord va ser el seu inici en política, l’any 2010. La proposta va arribar en un moment en què el PSM va començar a tenir pes a dintre de l’Ajuntament de Ciutadella. Al cap d’un any de començar la legislatura, Juaneda va entrar com a regidor, quan Salord va donar el salt al Consell Insular. En aquest cas, Salord va donar-li el relleu d’una cartera que ell considera “transversal, que ha de deixar una llavor de com hem d’orientar la forma de vida dels menorquins i menorquines”.
Dels grans projectes que Juaneda ha assumit amb el nou càrrec, l’estrella és la nova Llei de Reserva de Biosfera, la primera que s’aprovarà a Espanya. “Crec que el medi ambient pot semblar un àmbit que limita, que s’ha de regular, en el qual s’ha de limitar molt el desenvolupament econòmic, per exemple. Quan pot ser tot el contrari. Ho hem de transformar en què el marc normatiu d’una Reserva de Biosfera com és Menorca, ha de ser un potencial molt gran pel desenvolupament social i econòmic. Hem de canviar el pensament, perquè sempre veim les limitacions i no la potencialitat que hi ha darrere. Igual passa amb el PTI, que ens pot permetre desenvolupar-nos com a una societat única, que des de fora es valora tant. Tant la Llei com el PTI han de ser la base per desenvolupar la nostra illa de forma sostenible al llarg del temps. De fet, aquest és l’etern debat, que avui sembla que ja es comença a superar, que sembla que posa en contradicció dos aspectes: economia i medi ambient. Avui, emperò, a Menorca veim com el territori, el paisatge, la cultura, la conservació de molts espais, etc. són font de diferenciació, fons d’activitat econòmica i de benestar de les persones”, comentava a principi del seu paper com a conseller Josep Juaneda.
Agost: l’Observatori Astronòmic de Ciutadella mira cap al cel
Dia 6 d’agost va obrir les portes el renovat Observatori Astronòmic de Menorca, després d’una important actuació de rehabilitació efectuada per l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca. El “xampinyó” va renovar la seva imatge per fora i per dintre, on s’ha reconvertir l’espai per fer-lo un punt de trobada de tots aquells interessants en el cosmos.
La renovació de l’Observatori Astronòmic ha contemplat diverses fases, iniciades la tardor de 2020. A la planta superior es va posar una coberta giratòria en forma de cúpula semicircular i una finestra d’obertura motoritzada. Compta amb un telescopi CGEM 1100 HD, Schmidt-Cassegrain. Una de les tasques més importants va ser la renovació de la cúpula metàl·lica que compon l’estructura principal i funcional de l’Observatori, que a causa del pas del temps i les inclemències climàtiques pròpies de Menorca, va requerir d’un conjunt d’actuacions de sanejament i consolidació. Addicionalment, les feines a la cúpula van incloure l’obertura d’un metre més de finestra, per augmentar-ne l’angle de visió amb els telescopis i millorar-ne la funcionalitat i l’experiència dels usuaris. L’actualització de l’estructura va anar acompanyada d’una renovació també interior de la planta baixa que no comptava amb cap tipus d’equipament. Es va habilitar un espai expositiu a la planta baixa, amb panells representatius del sistema solar i l’espai profund, acompanyats d’un sistema audiovisual, sistema d’il·luminació i connexions de comunicació que permetran apropar el públic al món de l’astronomia d’una manera més dinàmica.
La població va poder veure les millores i gaudir de les noves instal·lacions gràcies a les jornades de portes obertes que va dur a terme la Secció d’Astronomia del Cercle Artístic, la qual va signar un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Ciutadella per gestionar el renovat equipament.
Setembre: el producte local torna a Arrels
El cap de setmana del 18 i 19 de setembre, el Parc des Freginal de Maó es va omplir de producte local. La Fira Arrels, organitzada per l’Àrea d’Economia i Territori del Consell Insular, va ser un altre dels esdeveniments que es va haver d’adaptar a un calendari inusual a causa de la pandèmia. I va canviar tant de data -de la primavera al final d’estiu- i d’ubicació, deixant les partes del Recinte Firal de Maó i abraçant els arbres del parc maonès.
Allà s’hi van encabir els 15 estands amb més de 25 productors de l’illa que, una vegada més, van mostrar amb orgull la diversitat i qualitat que caracteritza el camp de Menorca. També es va habilitar un espai per la demostració, on van tenir lloc els tallers de cuina amb caragols de la mà del cuiner Joan Bagur (Restaurant Rels, Ciutadella) i Es Caragol de Menorca; un taller de cuina de la mà de Richard Tejada, xef del restaurant Alma Salada de l’Hotel Rural Son Granot; una demostració de cuina a càrrec de Victor Bayo i Bolets de Menorca; un taller de cuina de na Sílvia Anglada d’Es Tast de na Silvia que girà entorn la cooperació i els aliments locals o una demostració d’Artur Martínez, xef del restaurant Aürt de Barcelona amb una estrella Michelin que es desplaçà a Menorca per oferir aquest taller sota el títol “Alta cuina i patrimoni agroalimentari”.
També es van poder veure les demostracions culinàries, els tastos guiats a càrrec dels productors participants a la fira, un tast d’aliments de producció ecològica; un tast de vins de Menorca i formatges; còctels i aperitius de la cultura Menorquina amb Gin Xoriguer; vins amb embotits; o cerveses artesanes de Graham Pearce i formatge. La xef i divulgadora amb set estrelles Michelin Carme Ruscalleda va participar a Arrels 2021 amb una conferència titulada “Som hereus d’una cultura culinària gurmet, divertida, sana, estima-la i practica-la”, amb la qual va pretendre reflexionar sobre l’entorn i les eines culinàries que tenim a Menorca per crear una gastronomia d’alta qualitat. Tot en conjunt, un cap de setmana que va permetre oblidar per uns moments la pandèmia i gaudir dels sabors menorquins.
Octubre: s’allarga la temporada i canvia el turista
Els temors de principi de temporada turística es van convertir en una allau de visitants espanyols i francesos que van passejar pel centre de Ciutadella fins al darrer racó. Si bé el turisme anglès, que tant omplia les urbanitzacions del municipi i els hotels més grans va faltar, els establiments turístics que tenen un públic diversificat van fer l’agost durant el juliol, l’agost i el setembre. I molts van poder allargar la temporada fins a finals d’octubre. La recuperació turística d’abans de la pandèmia ha suposat durant el 2021 un 67% dels viatgers, augmentat aquest percentatge fins al 82,5% durant els mesos de juliol a octubre. Els majors entrebancs per l’arribada de turisme, especialment britànic, han estat els constants canvis legislatius i l’adaptació de les mesures sanitàries a l’escenari que la pandèmia ha anat mostrant mes a mes.
El mercat que més ha respost al reclam turístic de l’illa ha estat el nacional, que ha suposat el 70% de les arribades. El mercat anglès, tot i haver baixat de manera notable, ha quedat en segona posició, molt seguit del mercat francès. És precisament aquest públic el que més s’ha fet notar a centre de Ciutadella, on la mescla d’accents també ha inclòs molt turisme italià.
Les aspiracions del turisme nacional i francès són clarament diferents a les del britànic. Així, els establiments de restauració han fet una temporada frenètica, on les reserves per una taula per sopar podien suposar més d’una setmana. També s’ha fet notar aquest increment a les platges, on la massificació i els cotxes han arribat a límits que feien sospitar que s’havia més que recuperat el turisme perdut el 2020. El canvi de model turístic -de la turoperació al client directe- ha arribat sense avisar, posant de manifest que, si bé és un turisme que es mou, que compra i que deixa doblers a l’illa, també comporta una sèrie de problemes estructurals pels quals alguns organismes ja han començat a reclamar solucions, abans de la pròxima temporada.
Novembre: el mes més plujós en anys
El mes de novembre Menorca va veure com els camps s’anegaven i les reserves hídriques pujaven els seus nivells. En un mes de mal temps, fred, vent i, sobretot, aigua, com feia anys que no es recordava. Totes les setmanes del mes van venir acompanyades de pluges, el que va suposar que es registressin uns 246 litres per metre quadrat de mitjana a tota l’illa, més del triple del que sol ser habitual durant aquestes dates, quan els pluviòmetres solen marcar uns 78 litres. Així, el novembre de 2021 serà recordat com el mes més plujós des que hi ha registres a l’illa, l’any 1969. Dels 30 dies del mes, 23 van deixar aigua al camp, que la va rebre amb ganes després d’una tardor bastant seca -la mitjana de dies de pluja d’un novembre a Menorca en són 13-.
Tot i la situació poc habitual, l’explicació que va arribar de l’AEMET va ser senzilla: durant aquest mes es van encadenar l’arribada de diverses borrasques molt actives, que van estancar-se a la Mediterrània durant diversos dies. La primera d’ells, Blas, que també va fer baixar els termòmetres de manera considerable. A Ciutadella, es van registrar 3,3 graus, una temperatura mínima que si la veiem, sol ser cap al febrer. Tot en conjunt, semblava que l’hivern havia arribat més fort que mai durant el novembre. Quan, finalment, ha deixat passa a un mes de desembre sec de pluges, humit i amb temperatures més comunes de tardor que d’hivern.
Desembre: la sexta onada de Covid-19 arriba per acomiadar l’any
A principis de desembre, la pandèmia semblava donar una treva -després d’una tardor amb dades molt positives pel que fa a contagis i tranquil·litat a UCI i planta de l’hospital Mateu Orfila-. Aquesta tendència es va començar a girar a principis de mes, quan, sobretot a la banda de Llevant, els casos de persones contagiades amb Covid-19, van començar a augmentar. A 1 de desembre, hi havia a l’illa 454 persones amb el virus actiu, 5 ingressats a planta i 5 a UCI de Covid. L’efecte de les vacunes, tot i l’increment de casos, s’ha fet notar. A 31 de desembre, la situació a l’hospital era bastanta similar, amb 6 pacients a planta i 3 a UCI, però amb 1.861 persones contagiades i en seguiment pels equips d’Atenció Primària. És precisament aquest sector sanitari el que va més sobre saturat de feina en aquests moments, senyal que, tot i que els casos són molt més lleus o asimptomàtics, la pandèmia segueix afectant de manera directa l’estabilitat del nostre sistema sanitari.
L’arriba de la variant òmicron ha fet trontollar la bona evolució que s’havia vist de la pandèmia des de finals d’estiu, quan es va acabar la campanya de vacunació massiva a la població major de 12 anys. Amb una transmissibilitat molt superior a les altres soques, òmicron s’ha obert camí de manera exponencial, convertint-se en el virus més transmissible de la història. La bona notícia: que les vacunes i una suposada menys virulència fan que el sistema sanitari públic aguanti una sexta onada amb rècord de contagis. Durant aquest darrer mes també ha començat la vacunació a la població d’infants de 5 a 12 anys, el que suposa 83.108 persones a Menorca han rebut ja una primera dosi i 80.390 tenen la pauta complerta. Caldrà veure si, com asseguren els experts, aquesta explosió de casos que ha provocat òmicron pot suposar l’inici del final de la pandèmia com la coneixíem fins ara.
