L’editorial Fonoll publica una novel·la inèdita de Pedrolo que va ser prohibida per la censura 'Visita a la senyora Soler' aborda la sexualitat en els anys de la postguerra des d'un punt de vista feminista

 

ACN Juneda – L’editorial Fonoll ha publicat una novel·la inèdita de l’autor més prolífic de Ponent, Manuel de Pedrol. Es tracta de ‘Visita a la senyora Soler’, una de les obres considerades “perdudes” de Pedrolo que durant molts anys es va guardar a l’arxiu d’Alcalá d’Henares i que al seu dia va ser prohibida per la censura. L’experta en l’autor i encarregada de fer el pròleg, Anna Maria Soler, ha explicat que el llibre s’enfoca la sexualitat des de les dificultats que una noia de 27 anys té per accedir-hi a finals dels anys 50 del segle passat. Segons Vilallonga, es tracta d’un llibre amb un “feminisme clar”. Fonoll també publica aquest primer trimestre de l’any un llibre sobre Guillem Viladot, escrit per Teresa Ibars.

Vilallonga ha destacat el fet “extraordinari” de poder publicar una novel·la inèdita de Pedrolo i a més a més de poder incloure l’informe de la censura en l’edició. Es considera una de les novel·les perdudes de l’autor de l’Aranyó i després de molts anys a l’arxiu d’Alcalá d’Henares, era l’única que quedava per publicar. Segons Vilallonga, avui en dia, el tema que tracta la novel·la “causa gràcia” i és agradable de llegir perquè enfoca la dificultat d’accedir al sexe per part d’una noia de 27 anys, que es diu Jordina i té un somni recurrent sobre aquesta qüestió, tant quan està desperta com quan està dormida.

La Jordina està molt preocupada pel sexe i una amiga seva que havia estudiat medicina li fa una sessió de psicoanàlisi per saber el que li passa. Segons Vilallonga, la novel·la té un rerefons important en relació a la lluita per la llibertat sexual. Pedrolo la va escriure l’any 1959 i al 1971 va ser presentada a la censura, que en va prohibir la seva publicació completa. El relat s’ambienta en la “grisor i el tedi” d’una societat de postguerra a Barcelona, sense oportunitats i amb la lluita de classes jugant un paper destacat. Aleshores entren en joc les pressions familiars amb el sexe, les pressions socials, l’Església, “el què dirà la gent”, la sensació de culpa en general.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.