ACN Brussel·les – El Fons Monetari Internacional (FMI) retalla sis dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol aquest any i ara el situa en el 5,8%. Les noves projeccions de l’organisme són més pessimistes per al 2022, però més optimistes per al 2023, any en què estima que l’economia espanyola creixerà un 3,8%, més d’un punt més respecte als càlculs anteriors. Malgrat la rebaixa, si es compleixen aquestes projeccions, l’economia espanyola serà la que més creixerà de les grans economies de la zona euro el 2022. A més, l’FMI també ha retallat vuit dècimes fins al 4,9% l’estimació d’increment del PIB espanyol el 2021. Amb aquests càlculs, l’economia espanyola encara es quedaria el 2022 a una dècima de recuperar-se de la caiguda del 2020.
Si es compleixen els pronòstics per al 2022, el PIB espanyol serà el que més creixerà de les grans economies de l’eurozona, que de mitjana tindrà un augment del PIB del 3,9%, quatre dècimes menys respecte als càlculs anteriors. En canvi, l’FMI augmenta cinc dècimes fins 2,5% la projecció de creixement del PIB de l’eurozona el 2023.
De la mateixa manera que en el cas d’Espanya, l’FMI retalla les previsions de creixement de les altres tres grans economies de la zona euro. Alemanya és la que s’emporta la pitjor rebaixa, de vuit dècimes fins a situar l’increment del PIB en el 3,8% el 2022. Els nous càlculs també retallen en quatre dècimes les previsions per a l’economia francesa i italiana amb una projecció d’increment del PIB aquest any del 3,5% i 3,8% respectivament.
Segons l’FMI, l’augment del PIB de les economies avançades serà del 3,9% aquest any, sis dècimes menys respecte als càlculs anteriors, i del 2,6% el 2023, quatre dècimes més. Entre les grans economies, la dels Estats Units s’incrementarà en un 4% aquest any, la del Japó en un 3,3% i la del Regne Unit en un 4,7%. La rebaixa de la projecció en el cas dels Estats Units és superior a un punt.
La variant òmicron i la inflació resten optimisme a la recuperació
En l’informe de les prevesions econòmiques, l’FMI apunta que l’economia global ha entrat en el 2022 en una “posició més dèbil de la prevista anteriorment”. Entre les causes, l’organisme cita l’expansió de noves variants de la covid-19 com l’òmicron i les noves restriccions, però també l’increment del preu de l’energia i les disrupcions de les cadenes de subministrament que han disparat la inflació.
Pel que fa als preus, l’FMI preveu que la inflació es mantingui elevada més temps de l’esperat perquè les disrupcions en les cadenes de subministrament i els alts preus de l’energia es mantindran el 2022, any en què projecta també que començaran a caure. “Assumint que les projeccions d’inflació es mantenen ancorades, es preveu que la inflació disminueixi el 2023”, diu el document.
A nivell estatal, l’organisme apunta que les polítiques han de ser “a mida per a les circumstàncies nacionals”, tot tenint en compte l’estat de la recuperació, la pressió inflacionària i l’espai fiscal disponible. “Les polítiques monetàries i fiscals han de treballar juntes per assolir els objectius econòmics. Tenint en compte l’elevada incertesa, les polítiques han de mantenir-se àgils i adaptar-se a les darreres dades”, diu l’informe.
En la política fiscal, l’FMI remarca que la prioritat ha de ser la salut i que el suport econòmic, en cas que sigui necessari, sigui “eficaçment dirigit als més afectats”. L’organisme apunta, però, que no s’ha d’oblidar la “sostenibilitat” de les finances públiques. “Totes les iniciatives han de ser en un marc fiscal a mitjà termini per garantir un camí creïble d’assegurar unes finances publiques sostenibles”, diu l’organisme.
Pel que fa a la política monetària, l’FMI indica que en els països on la inflació va acompanyada d’una recuperació “forta”, com als Estats Units, s’ha de retirar el suport “extraordinari”. En canvi, on les pressions inflacionàries es mantenen “suaus” i la recuperació és “incompleta”, l’organisme aconsella mantenir el suport.
