Melcior Comes novel·la l’enfrontament entre dues famílies poderoses a ‘Tots els mecanismes’ L'autor mallorquí torna amb una "intriga d'intrigues"

Pau Cortina- Barcelona – Melcior Comes (Sa Pobla, 1980) torna a les llibreries dimecres amb la novel·la ‘Tots els mecanismes’ (Proa), una “intriga d’intrigues” sobre l’enfrontament entre dues famílies poderoses mallorquina i catalana. Després de la premiada ‘Sobre la terra impura’, l’autor s’endinsa en una tragèdia familiar amb tocs de comèdia negra i ho fa –com anticipa el nom de l’obra- amb “tots els mecanismes narratius” al seu abast. Primera, segona i tercera persona s’altenen en aquest “poliedre” amb fins a 14 narradors i carregat d’artefactes ficcionals que van teixint la trama. El rerefons, novament, la Mallorca contemporània, el poder dels diners i la corrupció.

La compra fraudulenta d’uns terrenys a Mallorca per part d’una immobiliària barcelonina és l’episodi real que desencadena la novel·la de Melcior Comes. A partir d’aquí, l’escriptor ha creat una novel·la de “fets reals” i personatges inventats, on la tensió es troba en l’enfrontament entre aquest clan i el dels Súbac, empresaris mallorquins vinculats al turisme.

‘Tots els mecanismes’ és una tragèdia amb tocs de comèdia negra que conté tota la complexitat de les relacions entre pares i fills, l’equilibri lleialtats familiars, els fracassos i la corruptela política. Com a narració, la novel·la avança sostinguda per fins a 14 veus diferents –inclosa la d’un narrador que va emergint com a coprotagonista- i tota mena de materials narratius al servei d’una recerca de la veritat.

La vuitena novel·la de Melcior Comes, i la posterior a la multi-premiada ‘Sobre la terra impura’ (2018), és d’alguna manera un ‘spin off’ d’aquella obra ja que el protagonista hi apareixia (només en una de les “escenes”). L’escriptor confessa que després d’aquell èxit se sentia una mica “cohibit” i sota pressió, fins que poc a poc va anar fent emergir aquesta nova història “de personatges”.

Un poliedre narratiu

La decisió fonamental de Comes va ser la forma de situar-se com a narrador i la construcció del relat. A la novel·la, l’autor és un “personatge editor” que entrevista els personatges, o els observa des d’un racó; que utilitza cròniques periodístiques, testimonis gravats, un esquetx teatral i d’altres “artefactes” narratius, per apropar els casos, les històries i els temes que conté la novel·la “d’intriga, psicològica, i política”.

Un dels elements destacats de la narració és la posició de l’autor i la pròpia construcció de la novel·la com una de les “accions” del relat. “Crec que al lector li agrada això, és una intriga més de les intrigues, que el lector va percebent; fins i tot pot ser la principal per alguns: “Què hi ha darrere de tot això? qui uneix aquests materials i perquè ens ho expliquen d’aquesta manera”, es demanava aquest dimarts posant-se en la pell d’un lector. Les respostes, ha dit, es van desvetllant cap al final de la novel·la.

Clucada d’ull a Antònia Font

No és una coincidència, ‘Tots els mecanismes’ és una al·lusió a una popular tornada de la cançó ‘Mecanismes’, dels mallorquins Antònia Font. Comes hi recorre perquè considera que aquella “genialitat musical” d’anar repetint la frase cada vegada més fort és similar a l’exercici que ell ha fet a la novel·la: “Tots els mecanismes de la ficció contribueixen a donar profunditat, riquesa i polifonia, i a més, al llarg del llibre tot es va repetint, de manera cada vegada mes greu, de manera que al final és gairebé una cosa somiada”, exposa. Al final, confessa amb un punt irònic, tota l’arquitectura i els recursos narratius són “per a què el lector no s’avorreixi, i sobretot, per no avorrir-me jo”.

Sobre el gènere del llibre, Comes treu importància a l’etiqueta de novel·la d’intriga. “Intriga d’intrigues”, proposa en tot cas. L’escriptor mallorquí sent que el gènere està “molt explotat”, i exposa que si ha mirat d’apropar-s’hi ha estat interessant-se més pels “perquès i el qui” que per un què que el lector coneix des de l’inici.

Melcior Comes (sa Pobla, Mallorca, 1980) és llicenciat en Dret i en Teoria de la Literatura. Ha escrit les novel·les ‘L’aire i el món’ (Premi Ciutat d’Elx 2003), ‘L’estupor que us espera’ (Premi Documenta 2004), ‘El llibre dels plaers immensos’ (Premi Ciutat de Palma 2006), ‘La batalla de Walter Stamm’ (Premi Josep Pla 2008), ‘Viatge al centre de la Terr’a (2010), ‘Hotel Indira’ (Premi BBVA Sant Joan 2014) i ‘Sobre la terra impura’ (2018), que va rebre el premi Creixells, el premi Crítica Serra d’Or, el premi Núvol i va quedar finalista al premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.