Els experts avisen que el preu de l’energia es dispararà a Europa si Rússia tanca l’aixeta del gas Alerten que és "complicat" que la UE pugui compensar les necessitats de gas amb altres proveïdors

 

ACN Brussel·les – La dependència de la Unió Europea del gas rus la deixa en una situació vulnerable en plena crisi a Ucraïna. El 40% del gas que es consumeix al bloc comunitari ve de Rússia, un volum massa elevat com perquè la Unió Europea pugui compensar amb altres proveïdors un possible tall en l’arribada de tall rus, segons apunta Simone Tagliapietra, expert del think thank Bruegel. Per Tagliapietra, un tall en l’arribada de gas rus a Europa implicaria tancar fàbriques d’indústries no estratègiques per garantir que el gas disponible arriba a les llars. En canvi, la professora de la Universitat Seton Hall Margarita Balmaceda creu que Europa pot compensar “en gran mesura” el subministrament però amb alternatives que dispararien els preus de l’energia.

Davant un possible tall de subministrament de gas rus, un escenari que tant Tagliapietra com Balmaceda veuen ara per ara poc probable, una de les opcions que la Unió Europea està treballant és en l’increment de la importació de gas natural liquat. Per l’expert de Bruegel, però, és “impossible” poder substituir el gas rus amb aquesta font alternativa.
“El mercat actual és molt reduït i no hi ha producció addicional disponible perquè el sistema ja està a ple rendiment”, diu Tagliapietra, que apunta que demanar augmentar les importacions d’altres subministradors com Qatar o Noruega “no resoldria el problema”. “Pot contribuir a suavitzar el problema a curt termini”, diu l’expert de Bruegel, “però no podrem passar un altre hivern només amb gas natural liquat”.

A més, la professora de la Universitat Seton Hall adverteix que importar gas natural liquat és més car que el gas que arriba per gasoducte, cosa que augmentaria el preu de l’energia. “El gas s’ha de refredar per convertir-lo en líquid, posar-lo en un vaixell, transportar-lo i tornar-lo a escalfar quan arriba. I mentre no s’utilitza s’ha de mantenir fred. Això són molts diners”, explica.

A més, tant Tagliapietra com Balmaceda alerten que, per la seva forma de transport, és més fàcique els subministradors de gas natural liquat el destinen “allà on es paga més”. “Europa té opcions, però tindran un efecte en els preus”, diu Balmaceda. A més, Tagliapietra adverteix que incrementar la importació de gas natural liquat a Europa, si no es pot augmentar la producció, implicaria que altres països del món hi renunciessin, cosa que veu poc probable.

Una de les opcions que s’ha posat sobre la taula per garantir les provisions de gas a tots els països de la Unió Europea en el pitjor dels escenaris és que els països menys dependents del gas rus, com per exemple Espanya, comparteixin subministrament amb els que ho són més. Ara bé, ambdós experts alerten que la infraestructura actual no està preparada perquè els estats comparteixin un volum de gas suficient com per compensar un possible tall de gas rus.

La professora de la Universitat Seton Hall creu que la infraestructura actual permetria “cobrir un nivell mínim de les necessitats” i l’expert de Bruegel coincideix que les connexions entre països són “massa petites” per cobrir la demanda. “Hi ha un coll d’ampolla en la infraestructura”, remarca Tagliapietra.

Conseqüències econòmiques

A banda de les conseqüències directes pel que fa al subministrament, Balmaceda i Tagliapietra alerten de l’impacte per a l’economia europea d’un possible tall o reducció en l’arribada de gas rus. “Retallar el subministrament a la indústria tindria un alt cost econòmic i podria colpejar la recuperació”, diu l’expert de Bruegel, que subratlla l’impacte en la inflació de la crisi.

A nivell de les llars, la professora de la Universitat Seton Hall assegura la crisi del gas es traduiria en factures més elevades no només del gas, sinó també de l’electricitat en cas que es produeixi principalment a través d’aquest font. També pot augmentar el preu de la gasolina perquè algunes indústries que ara utilitzen gas el podrien substituir per petroli, cosa que faria augmentar el seu preu.

El pas del gas és estratègic per a Ucraïna

El gas ha adquirit un paper central en la crisi a Ucraïna, diu Balmaceda, no només pel que fa al subministrament, sinó també perquè els diferents actors l’estan utilitzant per “posicionar-se” en les negociacions. “Fins i tot abans que Rússia pugui envair de nou Ucraïna, la qüestió de l’energia ja està afectant com els actors es posicionen i porten la conversa entre ells”, indica.

En aquest sentit, la professora de la Universitat Seton Hall apunta al gasoducte Nord Stream 2, ja construït però encara pendent d’autorització, com a element clau per a Ucraïna. Argumenta que si aquest gasoducte, que porta gas rus a Alemanya pel marc Bàltic, és a dir, sense passar per Ucraïna, es deixa a aquest últim “encara més a l’atzar de les intencions russes”.
“Es trànsit de gas natural a través d’Ucraïna és un segur que té el país per no estar sola davant Rússia”, diu Balmaceda.

El Nord Stream 2 ja està acabat de construir, però Alemanya encara no l’ha autoritzat. Després de reunir-se amb el canceller alemany, Olaf Scholz, a Washington i en una roda de premsa conjunta, el president dels Estats Units, Joe Biden, va amenaçar Rússia de no autoritzar el projecte si atacava Ucraïna.

Malgrat l’amenaça de Biden, són les autoritats alemanyes les que han de donar o no llum verda al projecte i Scholz no ha confirmat explícitament aquest veto en cas d’atac. Tot això, en un moment en què els Estats Units busquen millorar la relació amb Alemanya, molt deteriorada durant l’administració de Donald Trump.

Un tall del gas rus, un escenari probable?

Malgrat que la Unió Europea prepara alternatives per si hi ha una disrupció en l’arribada de gas rus, ni Balmaceda ni Tagliapietra veuen probable l’escenari d’un tall de subministrament. “Veig un escenari bastant positiu en què la situació es pugui resoldre i no caldrà fer operatius els plans de contingència”, diu l’expert de Bruegel, que també diu que no es pot descartar completament cap escenari.

La professora de la Universitat Seton Hall coincideix amb aquesta visió perquè Rússia ha de fer alguna cosa amb el gas que produeix, ja sigui emmagatzemar-lo, exportar-lo o traslladar-lo a un altre lloc. “Rússia té opcions, però no tantes”, diu. Una opció, diu l’expert de Bruegel, també seria que Rússia deixés de produir gas natural. Aquesta opció tindria un cost important en els seus ingressos, però considera que el país “ho pot assumir”.

Per Balmaceda, hi ha un altre element “essencial” que l’inclina per descartar un tall total de subministrament. Gazprom, diu, sempre s’ha esforçat per mostrar-se com un “proveïdor respectable i confiable”, fins i tot en els moments geopolítics més tensos. “No els convé tallar totalment el subministrament. Tindria un cost de reputació molt elevat”, remarca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca