A finals d’aquest mes l’empresa Patrimonio Inteligente, encarregada de tota la instal·lació pel projecte museogràfic de Can Saura, enllestirà la feina. Després serà el torn de col·locar dintre de les vitrines tot el material que roman des de fa anys guardat al local del Bastió de Sa Font, antiga seu del museu municipal. Peces tan importants com les troballes de la Cova des Càrritx s’exposaran de manera permanent a Can Saura, junt amb molts altres objectes patrimonials com l’Acta de Constantinoble, que ara mateix només es pot visitar al despatx de gala d’alcaldia. Des del departament de Cultura del consistori preveuen obrir el nou museu al públic en una data per determinar entre la Setmana Santa i el mes de juny.
El procés de muntatge
L’empresa Patrimonio Inteligente va signar, el passat mes de juliol, l’inici d’execució de les obres per adequar l’espai de Can Saura al plantejament museogràfic, que havia redactat Antoni Nicolau. Tanmateix, la visita de la comissió avaluadora de la candidatura patrimonial de la Menorca Talaiòtica, que va tenir lloc el mes d’octubre, va fer canviar els plans a l’Ajuntament. “Des del Consell ens van demanar si podíem deixar muntada la mostra ‘Que la terra et sigui lleu’, centrada en la mort al municipi, per aquesta visita. I és una exposició que després de tres anys havíem de llevar per poder escometre les obres del projecte museogràfic. Per tant, vam haver de demanar una pròrroga per acabar l’execució, que tindrem enllestida a final d’aquest mes de gener. En aquests moments estem en el procés de muntatge. Tenim aquí tots els elements museogràfics enllestits: des de les tarimes, a les vitrines i els mapes o vídeos, i l’empresa els està col·locant al seu lloc per tal de poder, durant el mes de febrer, traslladar el material des del Bastió de Sa Font”, comenta María José León, tècnica de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament i encarregada, junt amb Pere Arnau, d’aquesta tasca. “De part l’empresa, durant el mes de febrer, tindrem una restauradora que ens ajudarà a muntar les peces al seu lloc. A banda, hem tingut l’ajuda d’un director d’obra, que ha fet d’enllaç entre l’empresa i noltros, i que ha estat Antoni Nicolau, qui va redactar-ne el projecte museogràfic i ha suposat que la feina fos molt més fluida”.
Passejant per les sales plenes de peanyes, escales i material d’obra, León s’atura un moment al bocí on es van deixar descobertes les tombes musulmanes que es van trobar amb la reforma de l’edifici de Can Saura. I que encaixa perfectament dintre de l’exposició sobre la mort. “Aquesta serà l’única part que quedarà de l’antiga mostra, aprofitant que ja tenim el panell muntat, dedicarem aquesta part a rallar sobre el tema”, comenta León. “Hem de pensar que a Can Saura tenim diferents sales que podem muntar per separat. I el discurs està fet per ser dividit en dos i que, com a visitant, puguis decidir només veure la planta baixa o veure la planta baixa i el primer pis. Per açò, la planta baixa ens donarà una visió global, des de diferents aspectes com la geologia i la història, del que era la vida a Ciutadella. I a les sales de dalt es tractaran temàtiques específiques que configuren la història de la nostra ciutat, com les troballes de la Cova des Càrritx o elements relacionats amb S’Any de sa Desgràcia de 1558, que és una sala que ens feia molta il·lusió tenir per poder mostra a les noves generacions. Una petició que vam tenir per part de molts ciutadans va ser que no ens centréssim només en arqueologia. Per aquest motiu dedicarem dues sales a xerrar dels oficis a la ciutat i una sala a la vida al camp, que era una petició que ens havien fet moltes persones majors”.
León assegura que, per la configuració de l’edifici i el projecte plantejat, el Museu de Can Saura serà “un museu amb exposició semipermanent. Com cada sala tindrà una temàtica diferent, la idea és, al cap d’uns anys, canviar les temàtiques i mostrar materials diferents. Hi haurà sales, com la des Càrritx, que no tocarem. Però n’hi ha d’altres que sí. Per açò deim que és una exposició en càpsules, de manera que cada una d’aquestes sales es pot canviar sense interferir amb les altres”.
La sala d’exposicions temporals del Museu passarà a ser El Roser, on cada dos anys es muntaran mostres de matèries que no siguin a Can Saura. Pel que fa al Bastió, León assegura que seguirà com a seu dels projectes d’investigació -en concret amb les excavacions de Son Catlar i el Coll de Cala Morell- i magatzem.
Les peces del museu
A algunes parets de Can Saura ja es poden veure les mostres dels panells que muntaran en breu, i en els quals cobren importància les fotografies antigues que “ens han cedit des de l’Arxiu d’Imatge i So del Consell Insular, i han estat de gran ajuda”, comenta León.
La feina de traslladar les peces començarà durant el mes de febrer. La tècnica assegura que “hi haurà peces que serà tan fàcil com dur-les i ficar-les a les vitrines que els hi correspon. Però n’hi ha d’altres que requereixen un temps. Hi ha elements que seran delicats de traslladar, com les troballes de Sa Cova des Càrritx. Una vegada tinguem aquí la vitrina estanca on aniran aquestes peces, estarà un parell de setmanes buida amb un mesurador de temperatura i humitat. I quan s’hagi estabilitzat l’ambient a dins, hi podrem col·locar les peces, que necessiten unes condicions molt específiques per no fer-se malbé”.
Una altra peça que els fa molta il·lusió poder mostrar és la càpsula del temps de la Catedral. “És un bòtil que es va trobar quan es van fer les obres de rehabilitació de la façana de davant Ca n’Olivar. En aquell moment es va llevar la part neoclàssica per deixar al descobert la façana gòtica original. I va ser llavors que vam trobar aquest bòtil, amb un paper i una moneda a dins, que ni tan sols a laboratoris especialitzats de Madrid van poder obrir sense fer-ho malbé. Per la moneda, però, vam poder esbrinar que, segurament, la devien deixar en el moment en què es va construir la porta neoclàssica, cap al 1795”, comenta León.
La Sala de Sant Joan
L’espai dedicat a les festes de Sant Joan s’ubicarà al primer pis, a dues sales on, entre altres, s’hi exposaran les carotes que guarden al consistori. “Vam decidir de posar-ho dalt perquè l’alçada de les parets ens dona més joc que a la planta baixa”. El recorregut de tota l’exposició acabarà amb un vídeo sobre la festa, que en un principi havia de ser una visió molt immersiva i s’havia de gravar durant els actes. Però que s’ha hagut de replantejar pel fet de la pandèmia. “Hem decidit canviar l’enfocament i fer un vídeo més emotiu i no tant immersiu, i esperam tenir-lo prest”, assegura l’arqueòloga, a qui li queden setmanes intenses de feina, movent d’un lloc a altre els testimonis materials de la història de la nostra ciutat.
