Actes 8 Març

Martí March agraeix l’esforç de tothom per fer possible la primera llei d’educació de les Illes Balears Planteja més oferta d’FP, anar cap a la gratuïtat dels zero a tres anys, impulsar la digitalització i una educació més personalitzada

 

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB), la primera de la Comunitat en aquest àmbit, amb el suport de tots els grups que integren el Pacte de Govern, Més per Menorca, El Pi i Gent per Formentera. La Llei ha arribat al Parlament després d’un llarg recorregut, iniciat el 5 de març de 2016, quan el Govern de les Illes Balears va assumir com a propi el document «Illes per un Pacte», elaborat per la plataforma Illes per un Pacte Educatiu, formada per més de 40 entitats socials. A partir d’aquest moment es va iniciar tot un procés de debat públic, tant amb reunions individuals com col·lectives, a més de passar per tots els òrgans corresponents, com el Consell Escolar de les Illes Balears, la Mesa Sectorial d’Educació, la Comissió d’Educació del Parlament o el Consell Econòmic i Social.

El conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, ha intervingut abans del debat al Ple del Parlament. En el seu discurs ha afirmat que «avui és un dia important i que cal celebrar» i ha afegit que «aquesta Llei és un instrument de millora real i donarà coherència, estructura, estabilitat i continuïtat al sistema educatiu de les Illes Balears».

March ha dedicat un apartat important de la seva intervenció a donar les gràcies «a tots els que han fet possible aquesta Llei, començant per tots els que varen treballar, tant des de la primera línia com des de l’anonimat, en el document d’Illes per un Pacte», però també ha recordat la feina d’entitats i membres de la societat civil i de la comunitat educativa que «tant en la fase de negociació de l’avantprojecte com posteriorment han fet arribar aportacions, idees i esmenes». A més, ha agraït la feina dels grups parlamentaris «que han demostrat la seva voluntat de diàleg real i sincer, amb acords concrets, tot i les dificultats i les diferències» i ha finalitzat el capítol d’agraïments dirigint-se a l’equip de la Conselleria, tant l’actual com el de la passada legislatura.

En el seu discurs, March ha destacat que durant el període de tramitació parlamentària s’han presentat 456 esmenes, de les quals se n’han acceptat o transaccionat més de 200: «hem intentat arribar al màxim consens possible per evitar els canvis de lleis educatives quan hi ha nous governs, cosa que demanen la societat i la comunitat educativa».

«La base d’aquesta LEIB són els alumnes, els seus drets i deures, aconseguir que siguin més competents en totes les dimensions educatives», ha assenyalat, «i l’altre gran objectiu és donar estabilitat al sistema educatiu perquè aquesta és una condició necessària per seguir millorant l’educació, tal i com s’ha demostrat en els darrers set anys que hem governat a les Illes Balears, i en què han millorat tots els indicadors educatius en quantitat, en qualitat i en equitat».

En repassar els punts més destacats de la LEIB, el conseller s’ha detingut en l’autonomia dels centres educatius, que amb la nova normativa veuen ampliada a aspectes pedagògics, organitzatius, de gestió i d’organització, amb capacitat per a la perfilació de places i amb una aposta per una direcció educativa cada vegada més professionalitzada.

La descentralització també es fa cap a les illes, de manera que les actuals delegacions territorials d’educació es convertiran en direccions territorials per emprendre una gestió més propera a les necessitats reals de cada illa.

Un altre dels aspectes destacats pel conseller ha estat l’alt nivell de participació que la Llei facilita en tots els àmbits: «volem que la millora del sistema educatiu de les Illes Balears es faci amb la participació d’una comunitat educativa forta, rigorosa i activa. Sense una comunitat educativa plural i vertebrada és difícil avançar».

La Llei consolida un model lingüístic d’èxit, implantat fa vint anys i que ha garantit el coneixement de les dues llengües oficials de les Illes Balears. Aquest model es recull en la LEIB i es basa en la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims, però també en l’experiència de la comunitat educativa al llarg d’aquests anys. «En aquesta comunitat volem ciutadans plurilingües, no monolingües», ha afegit. La LEIB atorga als centres la capacitat de decidir i aprovar el seu projecte lingüístic amb el suport i acompanyament de la Inspecció Educativa. «El problema principal del català a les Illes no és a l’escola sinó al carrer», ha afirmat March, «en la manca d’ús social, i per això necessitam polítiques lingüístiques del segle xxi que treballin amb tots els sectors socials, amb noves estratègies, amb actituds positives i integradores».

El conseller ha destacat de la Llei, a més, l’ensenyament per competències, que ja es recull en els currículums que està elaborant l’equip de la Conselleria; el compromís cap a la universalització i la gratuïtat de l’educació de zero a tres anys; l’aposta estratègica per la formació professional per millorar el nostre model econòmic, i la continuïtat en la reducció de les ràtios.

La Llei, ha recordat el conseller, ve acompanyada d’una memòria econòmica i recull «el compromís d’increment de finançament fins, almenys, el 5 % del PIB, en vuit anys».

També ha tingut paraules per a l’ensenyament concertat: «l’escola pública és la nostra prioritat, però la concertada és un servei públic» i ha destacat que la LEIB es compromet amb l’equiparació sociolaboral entre el personal de l’escola pública i el de la concertada i la millora progressiva dels mòduls de concert.

Pel que fa a l’educació inclusiva, forma part de l’estructura central de la Llei, amb més recursos i formació i amb una col·laboració coordinada entre centres ordinaris i centres d’educació especial.

Entre altres aspectes que March ha destacat de la Llei en la seva intervenció es troben la carrera professional docent, el paper fonamental de la Inspecció Educativa i la consolidació dels estudis artístics superiors.

Per finalitzar, March ha recordat unes paraules del poeta pollencí Miquel Costa i Llobera del poema «Als joves», en concret els versos següents: «fills d’una raça dreturera i forta que unia el seny amb l’ímpetu» i ha afirmat que «aquesta és una Llei que uneix el seny amb l’ímpetu, la raó amb la força, el rigor amb la passió, l’evidència amb la voluntat».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.